Birmània está ubicada entre la meseta del Tíbet y la península malaya. Se encuentra rodeado en el este, norte y oeste por mantañas que limitan un valle central, surcado por los ríos Irrawady, Sittang y Salween. Allí se concentran los campos agrícolas -productores de arroz- y la mayor parte de la población.
El clima es tropical, con lluvias monzónicas, entre mayo y octubre. Buena parte de la vegetación es selvática. La deforestación destruyó dos terceras partes de la selva tropical.
De Desastre Natural a Crim contra la Humanitat

El proper dijous 8 de maig, a les 20 h., hi ha una conferència sobre Els bombardejos a Tarragona i comarca durant la guerra civil, a càrrec de Jordi Piqué, cap del Servei d'Arxiu i Documentació de l'Ajuntament de Tarragona. Serà al Consell Comarcal del Tarragonès.


Peter Bagge
La Cúpula
Aquesta lectura suposa per mi una nova oportunitat a la salut de Neat Stuff (Mundo Idiota) y dels primers àlbums de Hate (Odio), pedres de toc generacionals del llavors nou underground americà. Potser m'he deixat endur pel fer que fos en blanc i negre i per uns moments he cregut que Bagge podría haver retornat als orígens. Però, en aquells temps sabia ben bé de què parlava i això i el seu sorprenent estil el van elevar a la categoría de mite. Ara del que parla és d'un holocaust nuclear a la seva estimada Seattle, i de com uns personatges extrets del seu univers odiós sobreviuen a les muntanyes. I clar, no és el mateix.
Bagge aconsegueix fer un còmic entretingut, això sí, realitzat sota els seus paràmetres habituals. Però, el resultat és certament irregular. La història s'arrosega sense cap ni peus i tot i retratar les majors crueltats, no aconsegueix realment provocar el lector ni enganxar-lo. És curiós com arriba a ser políticament incorrecte d'una manera tan suau que es perd la gràcia de ser-ho. Això i el pur entreteniment haurien de ser els punts forts d'un autor que mai ha aspirat a molt més, i en canvi no acaben de funcionar.
A la fi el que tenim, un cop més, és un còmic entretingut del que podrem oblidar-nos fàcilment. Un plat que potser serà més de gust pels lectors de còmic més convencionals que pels amants de l'underground.
Feia no res que havia parlar amb ell, per això no m'esperava sentir la seua veu quan he despenjat el telèfon. 'Ja som uelos!', m'ha dit, i després de la sorpresa relativa (feia setmanes que esperàvem el part) han vingut les felicitacions i les preguntes de rigor: que com ha anat la cosa, que si ha sigut ràpid, que si estan tots bé...
Pel que m'ha explicat el part ha sigut tranquil. De fet diu que quan han arribat s'han trobat ja a la mare i a la criatura fraternitzant, no han arribat a vore el naixement del nou membre (membressa en femení?) de la família, el nom i el sexe del qual encara estan per determinar.
Li he demanat fotos, i només tindre-les les posaré ací. Però no he volgut esperar perquè sé que hi ha molt gent expectant. Enhorabona Rosella!

Ciutats és el nom de l’exposició que Jolanta Studzinska ens presentarà a partir del divendres 9 de maig al CCOM.
La imatge correspon al quadre "AL - BIALY" (2007)