La gent s'amontega a les parades de la rambla, observant i cercant el llibre que els acompanyarà a la tauleta de nit durant unes bones entrades al son. O bé imaginant els instants que acompanyaran aquelles pagines a la persona a qui li regalaran.
Les roses inunden els carrers; els seus tons rogencs les fan visibles a la distància.
Totes en una direcció concreta. Cada rosa una persona en concret: Un amor plàtonic, una amistat, una mare que l'espera a casa, una persona que t'acompanya durant aquell trajecte de la vida, ...
Bastir una nova majoria al si del partit capaç de substituir la direcció actual per possibilitar un canvi d'estratègia és un procés dilatat en el temps que comporta la paulatina suma de voluntats per fer-la possible.

Tornant de Henningsvaer a les Illes Lofoten, embarquem direcció a Trondheim on abarem el viatge. Hauran estat uns 2000 Km de costa. Ens quedava una excursió amb barca a visitar uns Fiords per sota el Cercle Polar Àrtic. Un cop atravessat el Cercle Polar els dies es normalitzen i ja es fa fosc de nit.
L'excusió la fem embarcant a alta mar en una vaixell més petit que ens durà a atrevssar el cercle polar i la cascada de Nat Good Nona. La casacada de la mare de la nit que es troba en el fiord de Moor. Una mica més avall de la ciutat de Bodo.
Pel camí i dis el Fiord de Moor ens trobem un grup de foques i lleons marins que busquen peix i la traquilitat de les aigües el Fiord. Ens apropem al final del Fiord on hi ha una immensa glacera que desemboca al Fiord. Les aigües de la glacera que cauen per aquesta cascada porten centenars d'anys congelades sota el glaciar. Estem sota aigua centenària que recupera la seva llibertat després de segles d'hivernació. Espectacular!

M'havia il·lusionat, perquè negar-ho! Entre d'altres fatalitats he acceptat resignadament que aquest any tampoc, la patacada del finançament de la Generalitat de Dalt ja me la veig a venir, però això...
Ahir eldebat.cat va avançar la notícia (jo almenys és a l'únic lloc on la vaig llegir), avui la resta de la premsa se'n fa ressò: diaris digitals, diaris en format paper, gratuïts o de pagament:

...sobre qui es beneficiarà de les obres del transvasament.
Ja ho deia Manolo Tomàs en l'entrevista que li feia Vilaweb: els grans beneficiaris del transvasament seran les constructores, concretament AGBAR, i la Caixa, que les empara.
Sí senyor! AGBAR tindrà la concessió de les obres del transvasament de l'Ebre a Barcelona -i de la possible reversibilitat cap a les indústries de Tarragona-, per obra i gràcia del "govern d'esquerres".
Sobretot, no ho oblideu, el 18 de maig, a Amposta, i als del Tripartit -PSC-ICV-ERC- no els voteu mai més.
Per cert, segons el web d'AGBAR, en l'exercici 2007 han tingut uns beneficis de 352,5 milions d'euros. Amb l'ajuda del "govern d'esquerres" potser l'augmentaran de cara a l'any vinent.


Parafrasejant el lema de la nostra campanya a favor de l'esportivitat, "Fent esport fem amics", ens fem ressó de les felicitacions que dos "bloggers" han fet al blog de l'AMPA.
Un és en Xavi Suñe, el responsable del blog zonatic-n, per cert un blog excel·lent i del que ja us hem parlat. L'altre es Bonaventura Escoda i Solé, lo Consueta de Reus, responsable del blog Consuetadinarium, un referent en relació amb la cultura popular.
Ni us podeu imaginar, com ens han afalagat las vostres paraules. I és que en el fons ho confesem som una mica narcisistes!!
Nota: La foto de Castellvell, de fa uns anys, ens la ha regalat Lo Consueta de Reus del seu arxiu, i nosaltres la compartim amb vosaltres i és que "fent el blog fem amics".

La nova pel•lícula d´Isabel Coixet te dues novetats respecte les dues darreres; una és no ser-ne la guionista i l’altra no tenir com a paper protagonista a Sarah Polley. En canvi segueix amb el mateix fil argumental d’aquestes pel•lícules: com les malalties enterboleixen les relacions humanes (dit d’una forma barroera). La veritat és que la pel•lícula passa per abusar de llargs diàlegs a l’estil Wody Allen (potser per estar ambientada a NY) i un estilisme massa carregat, perfeccionista i hereva de la formació publicista d'Isabel Coixet que impedeix gaudir de la frescor i sinceritat dels anteriors títols de la directora barcelonina.


ELS MÉS LLEGITS DE NOVEMBRE 2008. I SE M'HA COLAT UN VIRUS