

Tant de dies a la mar, al bell mig, la mirada plena d'aigua.
Hi estic compromesa i l'enyor.
En parlaré. Li faré honors.
La nit cau lentament
i jo hi vaig a l'encontre,
mentre les coses es dissolen
cap una sola fosca,
dins la mar,
sense ombres.
La remor és persistent
i neteja.
Hi ha una lluna quart creixent
i núvols negres que l'assetgen.
La veig entre les atzavares, tintada de llum,
com una ditada de farina sobre els fogons.
La sal del bany nocturn em nodreix.

He perdut la relació entre olor i memòria?
Una idea, apuntada en un bitllet de la compra, em recorda que No hi ha una escletxa més magnífica i excel·lent per penetrar en les zones amagades i ombrívoles de l’ésser que el sentit de l’olfacte.
Les connexions de la informació olorosa dels olotransmissors es trunyellen en el cervell amb zones com el sistema límbic i produeixen sinapsis extraordinàries que ens poden donar moltes d’informacions oblidades sobre les motivacions i les emocions, sobre l'inconscient.
(...)

Mirant blocaires m'he fixat que és molt estrany que facin els guanys amb el futbol. M'entretindré a analitzar esports com el tenis, la Fórmula 1 o el basquet perquè crec que ofereixen millors oportunitats.
Postejo la gràfica de l'evolució de quotes de Nadal a la final de Wimbledon d'avui on he pogut aconseguir guanys.

Després de la Trobada al nostre poble, ahir a la tarda el Vicenç i l'Àgata van tornar a passejar-se fora dels carrers de Prats de Lluçanès. Sota una calor impressionant i una xafogor molt enganxosa, el Pep, el Vall Xic, l'Oriol, l'Ivan, el Sant, el Xavier, la Kappy, el Plans, l'Abel, la Judit, la Iraida, l'Erra, la Maria i jo mateix, ens en vam anar cap a Manresa, al barri del Xup. Allà es celebraven els 10 anys de la Colla Gegantera del Barri, i es van volcar els actuals i antics geganters a celebrar-ho. Les colles convidades evidentment també.
Una cercavila als voltants del barri (ja ho he dit, però vem passar moltíssima calor), i el ball final a la pista esportiva que hi ha allà. Després, sopar (bon sopar) al pati de l'escola, amb pastís de celebració final inclòs. Tot plegat, es va allargar fins a mitja nit...
Clicant aquí podeu veure una galeria de fotos, unes fotos de la càmera de la Kappy. Mireu-les, n'hi ha que són ben entrenyables... I hi ha vídeos amb so!! La ballada final que vem fer, també!

Quan s'enlairen els coets
tots es posen a badar
i sentint els seus xiulets
acostumen a exclamar: aaaaaaaah!
Així feia un cuplet de principis del segle XX. La setmana que ve, tarragonins i gent forastera (benvinguts tots i totes) tindrem sis nits seguides, sis, per fer aaaaah! Té lloc el 19è Concurs Internacional de Focs Artificials. Enguany voldran lluir-se (i mai millor dit) empreses de Suècia, del País Valencià, d'Alemanya, de Portugal, d'Itàlia i d'Euskadi.
L'esdeveniment té un èxit de públic considerable (és de franc, lògicament). Riuades de gent conflueixen a tots els llocs més o menys privilegiats per contemplar-los: el Balcó, el Passeig de les Palmeres, la platja del Miracle... Hi acudeixen famílies senceres, algunes amb la taula, les cadires, els tuperwares amb la truita de patates, el tintorro i la cocacola: tot molt popular i un punt "cutresalchichero".
No tots els castells de focs tenen la mateixa qualitat: n'hi ha de francament avorrits, sense ritme, ni tant sols a la traca final. Altres tenen més gràcia i sorprenen el respectable públic amb alguna originalitat. Per passar l'estona i prendre la fresca, però, ja està bé. L'espectacle continua després dels focs, quan la turbamulta intenta fugir del lloc convenientment motoritzada: els embussos que es formen són antològics i no serveixen per dissuadir ningú de que es millor deixar el cotxe a casa.
De les vegades que he contemplat els focs, recordo un dia que vaig pescar al vol aquests curiosos comentaris d'unes noies pijes:
- mira, fuegos azules, el color que se lleva este verano...
I l'altre:
- desde luego, esos chinos son únicos inventando cosas...
Ja us ho he dit, eren pijes...
Nadal pot guanyar, es tot una atleta, molt preparat, es important per a la nostra cultura i nacionalitat i te molt de mèrit personal i dels seus entrenadors. Es ell qui juga i no som, "no podem", el altres. No es un equip i no es ni l'equip espanyol ni el mallorqui ni el català ni l'aragonès.
Que vol dir Nadal ? De quina cultura es aquest nom ? De quin país es? De Mallorca, de la nacionamlitat catalana aragonesa d'Espanya i d'Europa.
De quina Espanya és ? Quina es la seva llengua mare ? Quin espanyol es parla al seu païs? Quins espanyols parla ? Quant espanyols parla?
I en Roger Federer, suís, d'alta classe, de mèrit personal. De quin desl països i cultures i llengues de Suïssa és ? Que vol dir elseu nom? Federer, m'intriga fa temps ? Esta relacional amb federal per exemple ?

Encara estem esperant que continuï el partit entre el nº1 i el nº2 mundial. Plou a Wimbledon. Estan més empatats que mai (2 sets per cadascú, dos jocs en el definitiu set i 40 iguals). Realment és una tarda llarga de bon tennis on una de les millors coses és que no saps quan durarà un partit ni qui el guanyarà ara com ara...
Miquel Rosselló (EU) i els prosoviètics: records dels anys 80 (vídeo de la desfilada a Moscou l'any 1945 després de la derrota del nazifeixisme europeu)
Per Miquel López Crespí, escriptor
Ni en temps de la transició ni abans mai no havia coincidit amb l'amic Miquel Rosselló. Històricament la gent de l'OEC (Mateu Morro, Antoni Mir, Jaume Obrador, Josep Capó, Maria Duran, Jaume Bueno, etc, etc) procedíem de l'herència del POUM i l'Oposició Obrera a la la burocràcia soviètica. Aleshores consideràvem que Santiago Carrillo s'havia venut als franquistes reciclats pel plat de llenties dels sous i les poltrones institucionals. Era l'últim capítol d'una llarga història de degradació, que venia de lluny. (Miquel López Crespí)
Article publicat l´any 2002 quan Miquel Rosselló era Conseller de Treball del Govern de les Illes.
Miquel Rosselló, l´actual conseller de Cooperació Local del Consell Insular de Mallorca, després de rompre amb el PCE i amb la trista història de renúncies de l´eurocomunisme carrillista, va ser un dels màxims dirigents del PCPE, el partit dels prosoviètics que dirigia Ignacio Gallego. [Continuar]

Tres hores llargues de tertúlia
entre blocaires del S. XXI a l’estil de les xerrades de principis del segle
passat i en el marc del renovat i rejovenit Ateneu Barcelonès. Ahir vem
celebrar, com qui no vol la cosa,
[Sobre
la I Trobada,
sobre la prèvia de la
II, i reportatge
gràfic de
A
la tertúlia d’ahir hi vem assistir nou
blocaires. Podríem dir que la meitat de nova incorporació i amb absències
degut al període estiuenc en què ens trobem. Els d’ahir vem ser:
Miquel Saumell http://elradardesarria.blogspot.com/
En Janquim http://janquim.blogspot.com/
Núria Masdéu http://nuriamasdeu.blogspot.com/
Martí Cabré http://blocs.mesvilaweb.cat/trencavel
Andreu Orte http://aorte.blogspot.com/
Marc Roca http://blocs.mesvilaweb.cat/marcus
David Rodríguez http://quotidianitats.blogspot.com/
Sílvia Cobo http://lolacomomola.blogspot.com/
Guillem Carbonell www.guillemcarbonell.cat
Com sempre, fins ara, vem quedar a les
17h a la porta de l’Ateneu Barcelonès, al carrer Canuda de Barcelona.
Després de les presentacions de les noves incorporacions i salutacions dels
demés, en Guillem -impulsor de
la gran idea- va oferir-nos dues alternatives: anar a la sala reservada -com
hem fet en alguna ocasió- o passar directament al Jardí Romàntic. Doncs, per la calor i per la meravella de lloc que
és, vem passar directament al Jardí, on tot prenent uns beures al voltant d’una
taula vem iniciar una xerrada de més de tres hores, d’aquelles que passen
volant, símptoma que la cosa funciona.
En
aquesta mena de trobades -on sempre hi ha algú que no coneixes de res- penses
que es pot fer el silenci per falta d’iniciativa a l’hora de treure temes de
conversa, o per falta d’interessos comuns. Res més lluny de la realitat. És
seure, començar una mica amb les presentacions dels blocs de les noves
incorporacions, i com per art de màgia comencen a sorgir temes de conversa que
a tots ens tenen captivats. L’únic que
ens uneix -a part d’un molt bon rotllo- és l’afició pels blocs. Som
blocaires caracteritzats per una barreja molt heterogènia de temàtiques,
gustos, ideologies, edats, procedències, formats, tendències,.... però, aquesta
afició pels blocs i un gran respecte entre nosaltres i una gran dosis de
voluntat d’aprendre a través de la conversa distesa, fa que la tertúlia sigui
molt fructífera i de la qual aprenem molt els uns dels altres.
Posar en comú, i explicar i discutir
de tu a tu, sense ànim de convèncer ni d’explicar des de dalt d’una tarima, fa
que actes com aquest -en petit comité-
tinguin un plus d’interès respecte a les conferències, cursos, i demés actes
piramidals.
A
més, el nivell dels assistents és elevat,
però en cap cas es creen jerarquies, i qui sap d’un tema l’explica i qui no en
sap d’un altre ho pregunta i és correspost. Sempre, sempre, sempre, s’aprèn alguna
cosa nova. També s’aprèn compartint dubtes existencials, tant típics en una
activitat com la blocaire que és solitària -en la creació- i plenament
autodidacta.
NOTA: Demà, la segona
part, amb els temes que vem tractar...
PS: No puc penjar cap foto de l’acte (a la foto, el Jardí Romàntic). Les robaré quan algú dels assistents d’ahir les pengi;-)
Blocus Track: Tot el meu suport a Marc Belzunces!

A prop d?aquí hi ha qui ens vigila