Bloc d'en Ferran Falcó

Somrigui, si us plau

• ferranfalco
• enllaç permanent
• Política
• diumenge, 6 de juliol de 2008 | 11:38h

Vostè que viu a Catalunya, somrigui. Perdó, rectifico: si viu a Catalunya, faci el que vulgui, però si hi viu, i a més se l'estima, i a més s'adona de la decadència institucional, política, econòmica i social del país, no se'n lamenti, i posi's a treballar per canviar-la.

Ningú no s'apunta a un relat pessimista, emprenyat, descarregat d'autocrítica i poc ambiciós. I Catalunya, avui, és un relat que no engresca. Engresca "la roja", l'Espanya moderna que existeix més enllà de la uniformitat que ens volen anar imposant, ni que sigui amb vaselina zapatera.

Catalunya, la nació i el nacionalisme, necessita un relat més enllà de la insatisfacció permanent mostrada per donar més que no pas rebem. Tinc la impressió que molts catalanistes també s'han cansat d'escoltar només una part de la música, i hi troben a faltar l'autocrítica a un final d'etapa que ha estat farcit de personalismes, d'indecisions, de política feta des de la immediatesa.

D'acord que paguem molt i rebem poc, però quant temps fa que haguéssim pogut tenir el quart cinturó -ara ronda del Vallès-, la B500 -que potser espera un nom més "progre" per poder començar a fer-se-, o més dessaladores i parcs eòlics?

Quant temps fa que perdem pistonada, els catalans? I qui té la capacitat de dir-ho i fer-nos reaccionar?

La qüestió nacional, l'estatut i l'encaix amb Espanya són importants des de fa segles, però la competitivitat perduda  requereix un crit unànime: "l'anem per feina!" que Pujol va saber convertir en tota una manera d'entendre el país.

No pretenc que retornem al passat de Pujol, però sí que recuperem, actualitzat, el relat que només ell va fer que llegís la majoria. Un relat que combinava realisme i ambició, i que posava tots els catalans a bord d'un mateix vaixell.

Desitjo que els qui hi tenen més responsabilitat que jo ho facin, i siguin capaços de fer l'autocrítica imprescindible que permet construir nous camins. I que ens facin recuperar el somriure, perquè tot això del català "emprenyat" resta, i molt. Ara calen una nova il·lusió, una nova empenta, un nou relat. I més somriures.

 

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article