
El cel ha estat ben blau fins a les deu de la nit. Núvols llargs i prims, com anguiles, negres, com ombres de fasser, l'encerclaven. Poc a poc tot ha estat fosca.
La lluna blanca i prima, quart creixent, talment un llaüt llunyà, petit i humil, navegava les ombres, intentant no abocar-se, suara coberta en entrellum difusa, suara descoberta amb minsa claredat.
El pas lleuger m'ha dut fins el canal.
Els grills em saltaven a l'encontre i m'esglaiaven.

Cannes Classics és el programa amb què el Festival de Canes posa l'esplendor del certamen al servei del cinema retrobat, de les còpies restaurades i del rellançament en sales cinematogràfiques o en edicions en DVD de les obres claus de setè art al llarg de la seva història.
Aquest 2008, Cannes Classics homenatja Manoel De Oliveira amb motiu que el veterà cineasta fa els 100 anys d'edat. L'acte tindrà lloc, amb tots els honors, al gran amfiteatre Lumière, al decurs d'una sessió en què es projectarà el primer film d'Oliveira -un curtmetretge de 18'-, Douro, Faina fluvial (1931).
La programació completa de Cannes Classics 2008, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Chet Baker, a Let's get lost, de Bruce Weber

La propera reunió, es farà el proper divendres dia 9 a 2/4 de 9 del vespre, peró aquesta vegada no la podrem fer al lloc habitual la sala polivalent, doncs estarà ocupada pels donats de sang, per tant el Jordi ens ha ofert el garatge de casa seva.
Com sempre us hi esperem a tots tenim coses a concratar, i d'altres per acabar de decidir

Us fem un recordatori de les dades per poder participar.
DIA - 14 de juny del 2008
LLOC- A determinar, en funció del nombre d'inscripcions.
QUOTA D'INSCRPCIÓ- 10 €, forma de pagament,miijançant la web www.esquerra.cat/25congresnacional o bé podeu trobar
el full de pagament a la pàgina d'ERC.

Guillermo Fernández Vara, ha dit avui que si els catalans volen canviar el model de finançament, "llavors ens veurem les cares", ja que "si toquen els nostres interessos, ens trobaran".
El merdós que ha dit això, no és el president
dels Estats Units, ni el de
El puto oasi català ho té això, en diuen dèficit fiscal, els uns abans deien que era mentida, els altres que fèiem victimisme, i això té un nom; robatori.
El més curiós, és que ara tothom en parla, i en parlen com si el dèficit fiscal fos una mena de fenomen atmosfèric o meteorològic, com si ningú en fos responsable.
El puto oasi català, no s’atreveix a dir que això té noms i cognoms, i són el PP i el PSOE, que són Espanya, i el PSOE és el partit del nostre president. President, on són els fets ? i no paraules.
Carta d'avui a "El Periódico"
LA LLEI DE DEPENDÈNCIA
Ajuda ridícula
Montse Sumando Silvestre
Esplugues de Llobregat
Després
d'estar esperant un any per percebre l'ajuda de la cèlebre llei de
dependència, la meva sorpresa ha estat majúscula quan em van telefonar:
per cuidar el meu fill --ho faig des de fa 28 anys--, que té una
disminució del 95%, m'han concedit la cruel quantitat de 233 euros. Em
vaig quedar glaçada. Em sento totalment enganyada per una campanya
electoralista falsa, i frustrada per les expectatives que va despertar
el Govern. Jo pensava que, finalment, s'havien recordat de nosaltres,
de les persones que estem tot el dia al peu del canó per poder cuidar
els nostres fills. Crec que les mares en aquesta situació ens mereixem
més.
Durant les properes quatre setmanes a les quatre candidatures per controlar l'aparell del partit s'els hi ha girat feina. El resultat final està en mans dels militants d'ERC, que la força els acompanyi.
Sense ganes de ficar el dit a la nafra, fa l'efecte que quatre candidats són masses per......

Ja tenim la foto de la feliç família: ací veiem la Rosella amb el burret de bolquers al que batejaran (civilment, supose) amb el nom de Llixó.
Els propietaris de la casa i uelos pagats de la criatura diuen que si algú té ganes de vore el nou inquilí de l'hort de Ca les Senyoretes, que ho faça saber i organitzaran una visita (o les que faça falta).
I si voleu, podeu enviar-los una felicitació al correu casa@ruralotos.com

HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA A PETRER, PER BRAULI MONTOYA (Els Rastres del Sentit)