Cercador per data
Llocs especials (The Cramps)
A l'anterior apunt parlava de que en Johnny Cash va fer diversos concerts a presons. Doncs bé, li vaig comentar aquest tema a un company, li vaig dir "sabies que en Johnny Cash va fer diversos concerts a presons?", és veu que li va semblar interessant perquè l'endemà em va enviar un missatge de correu electrònic amb un enllaç a un vídeo força especial.
Si parlem de tocar a llocs especials, els The Cramps també ho van fer. El vídeo que em va enviar el company es el d'un concert dels The Cramps que el 13 de juny de 1978 van fer en un manicomi, concretament a l'Hospital Psiquiàtric de l'estat de Napa. Les imatges no són gaire bones ja que es va gravar amb una càmera portàtil de baixa definició però són prou explícites per mostrar lo bé que s'ho van passar i com van xalar tots els assistents.
- Comentaris: 2
Nostàlgia
El cardiòleg em diu que tinc una artèria coronària embossada de records infantils, l’oftalmòleg em fa saber que per les retines se m’hi passegen, com brosses, tot de difunts casolans, i el meu estomatòleg és de l’opinió que no m’empassi la nostàlgia amb tanta desmesura i fruïció.
- Comentaris: 3
Estels del Sud: primeres pinzellades
Estels del Sud no és una travessa esportiva, com ho demostra el fet que no hi hagi versions en 24 ó 36 hores.
Estels del Sud no és una travessa massificable, com ho denota la fesomia dels allotjaments que la fan possible (no més de 15 places).
Estels del Sud és una travessa contemplativa, on les etapes es podrien
fer en unes cinc ó sis horetes de marxa, però que guanya en
encant a mesura que es redueix la velocitat i s'aprofiten totes les
sublims raconades del recorregut.
QUAN L'ESTAT RENUNCIA AL SEU PAPER: EL CAS DE LES VAGUES DE TMB
Una de les principals justificacions que té la delegació de poders i recursos que fem els ciutadans en alguns membres de la comunitat (els anomenats 'electes' i 'funcionaris') és la penalització de l'abús dels més forts sobre els més dèbils. Doncs bé, al nostre país és evident que si aquest fos el criteri de mesura de la bondat de l'Estat, hauríem de concloure que els governs i les administracions publiques han fracassat en aquesta missió, i que, sovint, més que no pas frens a l'abús, els ens i les autoritats públiques en són garants, còmplices o fins i tot impulsores.
- Comentaris: 1
Mesures per reduir la velocitat dels cotxes a Vallbona
En aquest sentit s'han dut a terme una sèrie d'actuacions on destaca una nova senyalització a tot el barri que limita la velocitat dels vehicles rodats a 30 km/h. També s’han col.locat miralls que permeten una millora de la visió per part de vianants i vehicles en determinants llocs del barri, una mesura que conjuntament amb la limitació de la velocitat millorarà considerablement la seguretat de tots i totes.
Font: Districte de Nou Barris
Per a la carpeta dels retalls (LXXII): Patrícia Gabancho, sempre interessant...
"Catalunya té por de la seva identitat i té por de perdre la seva identitat. Per això la identitat catalana funciona malament en l'àmbit públic i aguanta ferma en l'àmbit domèstic. Catalunya integra tothom en l'espanyolitat banal que regna arreu; després, els mateixos catalans s'arronsen en constatar la reculada. I és que els catalans saben que, en existir, molesten... A qui molesten? La colonització és en l'imaginari. Amb això n'hi ha prou, i la resta ve com un afegitó. Ens veiem com ens veuen, parlem amb les paraules dels altres." (n'hi ha més)
La maleïda ombra de Franco es continua projectant
Avui fa just una setmana que la meva família va rebre una de les notícies més tristes de la nostra existència.
Sabíem que el meu avi havia caigut presoner al final de la guerra civil i que els "nacionals" l'havien privat de llibertat al castell de Lleida. I sabíem, tristament, que una malaltia escampada entre els presoners va acabar amb la seva vida i també que va ser enterrat en una fossa comuna al cementiri de la capital de Segrià. Tot això ho sabíem, sí, i com que hi ha dolors ben perennes, més d'una vegada hem anat a plorar-lo a tocar d'aquella fossa.
El que desconeixíem és que el règim franquista fins i tot li va interrompre el descans etern gairebé dues dècades després del final de la guerra i es va endur el cos del meu avi (entre milers d'altres víctimes republicanes), amb nocturnitat, traïdoria i sense comunicar-ho a la família, cap al Valle de los Caidos, en una mena d'operació patètica de rentat d'imatge (és clar que hi ha gent tan bruta d'esperit que és impossible que facin mai net amb la seva ànima).
L'altre dia, a través d'un estudi de la historiadora Queralt Solé que s'ha publicat juntament amb la revista Sapiens de maig, vaig trobar el nom del meu avi a la llista dels que es van endur cap a la serra madrilenya i se'm va trencar el cor.
Publico aquest post des de la indignació i tristesa més grans, una setmana després de conèixer la trista notícia -perquè m'ha calgut temps per fer-me'n a la idea- i amb l'única intenció de fer una crida a tots aquells lectors i lectores que puguin orientar-me sobre els passos que es poden fer per restituir la dignitat del meu avi i de tots els cossos que Franco s'endugué cap al panteó més lúgubre i maleït del món, i també per poder-los traslladar algun dia (amb la llei de la memòria Històrica a la mà) de nou cap als seus pobles d'origen.
A continuació trobareu la carta que la setmana passada vaig enviar als mitjans i que, en part i modificada de títol, avui apareix en la secció de carta destacada de l'edició de EL PERIODICO...
- Comentaris: 5
El mur legal que mai no va existir
“EL NOM DE LA ROSA” de Jean-Jacques Annaud
|
Sembla que abans que Arthur Conan Doyle creés al seu immortal i genial detectiu londinenc Sherlock Holmes, algú en l'Edat Mitjana ja havia conviscut amb un personatge real que seguia els seus mateixos mètodes, i com en les novel·les i relats de l'escriptor britànic, era el seu ajudant qui ho narrava tot, en primera persona. L'escriptor italià Umberto Eco va trobar als anys 1960 un llibre d'un abat que també narrava un manuscrit d'un tal Adso de Melk, que va viure en l'Edat Mitjana el que he dit abans. Als anys 1980, el cineasta francès Jean-Jacques Annaud es va basar en el llibre d'Eco per a un absorbent film d'intriga que se segueix amb interès, per a acabar com en les millors novel·les de Sherlock Holmes (i de molts altres detectius de novel·la) que l'assassí és el menys sospitós. L’Adso de Melk (Christian Slater), monjo novici, arriba amb Guillem de Baskerville (Sean Connery) a una abadia del Nord d'Itàlia, el nom de la qual el propi Adso silencia –ell mateix ens conta la història, igual que en Watson, en primera persona molts anys després, ja vell, i en veu en off—, on hi passen uns misteriosos assassinats de monjos sempre d’una manera sòrdida i atroç. Els rep l'Abat (Michael Londsdale). Después, en Baskerville es troba amb un vell amic, el qual li comunica, espantat, la presència del Anticrist enmig de les parets de l'Abadia. I comencen a succeir-se les morts una rera l’altra. Una intriga original i que atrapa. Malgrat la polèmica que provoquen algunes escenes, com la de sexe entre l’Adso i una camperola, encara que en muntatge paral·lel amb una altra en la qual en Baskerville vaga pels laberíntics passadissos del lloc, la pel·lícula va tenir èxit.
|
http://www.imdb.com/title/tt0091605/
http://es.youtube.com/results?search_query=El+nombre+de+la+rosa&search=Buscar
http://es.youtube.com/watch?v=cfvoDnHnLow
http://es.youtube.com/watch?v=UAp0zKuiryg
“TORNADA CAP AL FUTUR” de Robert Zemeckis
Quan el cinema d'entreteniment encara feia d’obres que es podien veure sense sentir avorriment ni vergonya aliena, aquesta pel·lícula és una d'elles. Això sí, no conto les dues seqüeles que va tenir, en les quals la seva qualitat va baixar a mínims. Era la típica comèdia adolescent americana, però amb tocs de ciència-ficció i una ironia soterrada que la feien entretinguda de debò. El seu estil és molt anys 1980, però és ben entretinguda i et deixa enganxat. Protagonitzada pel llavors actor de moda Michael J. Fox, gairebé especialitzat en papers d'adolescent malgrat ser molt més gran, on encarna a l'adolescent Marty McFly, que el 1985 coneix a l’estrafolari científic Doc (Christopher Lloyd), que li diu que ha inventat una màquina del temps amb un cotxe esportiu marca DeLorian. Per un casual, i intentat huír d'uns terroristes libis, en Marty escapa amb el cotxe i sense adonar-se retrocedeix en el temps fins al 1955. Enmig d'embolics, confusions d'identitats, èpoques i d’altres, es troba amb en Doc, per descomptat molt més jove. Acaba sense voler provocant un embolic entre el seu pare i la que serà la seva dona, i per tant la mare d’en Marty, i tots dos se n’adonen que si no ho arreglen, ni ell ni els seus germans naixeran mai. El més interessant és això, els anacronismes entre la gent del 1955 i el que ve de 30 anys després. El menys assolit són alguns detalls una mica infantils, tenint en compte que és la pel·lícula una comèdia dirigida sobretot als adolescents. Però se salva sobretot per la genial interpretació de Christopher Lloyd com el científic boig (després demostraria el seu talent com en Fester Addams en “La família Addams”), i amb divertides escenes com la que pregunta al Marty: “A veure, ‘noi del futur’, ¿qui és el President dels Estats Units el 1985?” “Ronald Reagan”, contesta Marty; sorprès, en Doc rondinà: “Ronald Reagan? L'actor? ¡Ha…! Llavors, ¿qui és el Vicepresident? En Jerry Lewis…?” Sense oblidar la persecució enmig de la pista del centre comercial, la preparació per a fer tornar al Marty cap al 1985 i la seva interpretació “sui generis” de la música rock en 1955… Les dues seqüeles, millor oblidin-se’n.
TORNADA CAP AL FUTUR: * * *
http://www.imdb.com/title/tt0088763/
http://es.youtube.com/watch?v=yosuvf7Unmg
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Raül Romeva i Rueda
Raül Romeva
Lobbies industrials contra les regulacions que obliguin a fer cotxes que contaminin menys
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- Berguedà
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
