El tema de les infraestructures, i especialment dels ports i aeroports, és una de les mancances més importants de l'"Estatutet" de la Moncloa.
Actualment, tenim un dèficit en infraestructures i equipaments que limita la competitivitat i la productivitat de les nostres empreses i la nostra economia i què, també, ens fa tenir un retard relatiu en el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en educació, sanitat, habitatge o serveis socials.
El model de finançament de l'"Estatutet" no ens permet millorar aquesta situació. No tindrem ni un euro més i, per tant, continuarà el nostre enorme dèficit fiscal estructural. Tampoc tenim cap garantia que augmentin les inversions en infraestructures i equipaments, degut a què es preveu un gran increment del Fons de Compensació Interterritorial a les CCAA més pobres per compensar la pèrdua dels fons europeus: en el cas més favorable podriem rebre 3 milions de € en els propers 7 anys, què no arriba ni a la meitat del que ha costat la T4 de l'aeroport de Barajas.
I mentrestant l'aeroport del Prat va perdent competitivitat lligada a aquest afavoriment de l'aeroport de Barajas. Una pèrdua de posicions de molt difícil recuperació a curt termini, com es pot veure a l'article del professor Xavier Vives a La Vanguardia d'ahir, o al del professor Antoni Serra Ramoneda a El Pais també d'ahir. El tema dels aeroports, com el del finançament és també un tema de poder, com ens explicava fa poc el professor Germà Bel.
Continúa la campanya del referèndum, marcada per la seva "espanyolització", així com pel fet què s'està convertint progressivament en unes primàries de les eleccions al Parlament de Catalunya.
Alguns ens repeteixen què l'"Estatutet de la Moncloa" és millor i és un avenç respecte a l'Estatut de 1979. Només faltaria què no fos així desprès de 25 anys de democràcia. Tanmateix, la verdadera qüestió és que aquest "Estatutet" no respon ni pot respondre a les necessitats de l'economia i de la societat catalanes d'avui. Per això volem l'Estatut del Parlament, el del 30 de setembre, perquè és el què Catalunya necessita i el què Catalunya es mereix.
Aquest "Estatutet" no garanteix ni un euro més per a Catalunya: ens condemna a continuar amb el dèficit fiscal actual. Molt probablement tampoc ens aportarà més inversió pública per l'efecte de l'increment del Fons de Compensació Interterritorial (FCI) què anirà a les CCAA pobres per compensar la pèrdua dels fons europeus. No hi ha canvi de model de finançament, ni la clau de la caixa, ni cap tipus de bilateralitat en les relacions financeres amb España. És una hipoteca per a l'economia catalana i per a la modernització del país. Ens condemna a seguir retrasats en sanitat, educació, habitatge i serveis socials, respecte a la mitjana europea. Us recomano, en aquest sentit, aquest manifest pel NO de professors universitaris, empresaris i directius.
Es bó recordar també algunes declaracions de Artur Mas i CiU ara fa un cert temps:

Sobre el franquisme i la recuperació de la memòria històrica del poble català

Sobre el franquisme i la recuperació de la memòria històrica del poble català