ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges © Xavier Mercadé)

Salta al menú principal
Salta al menú de serveis
Salta al contingut de la pàgina
Salta a les planes de peu

Serveis

Cercador per data

« Agost 2008 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

Les Méditerranéennes 2008: El jardí de les delícies (una mica d'hedonisme estiuenc)

rockviu
enllaç permanent
Festivals
dijous, 7 d'agost de 2008 | 21:33h

Les Méditerranéennes-Leucate (Rosselló), 4, 5 i 6 d'agost de 2008

Una cosa que poques vegades veurem a la vida (menys l’any passat i, esperem, que el proper –vam rebre una invitació formal per tornar-hi– en el mateix festival) és l’exquisit tracte i les viandes que hi ha a la zona Vip de Les Méditerranéennes que fins hi tot ha valgut l’esforç de memoritzar com l'escriptura del seu nom amb totes les es, les enes i els accents.

La primera nit eren productes catalans i vedella rostida. La segona el ja consabut menú a base d’ostres i gambes en una quantitat insultant i ofensiva, menjant ostres fins a fartar-nos, fins a haver de dir prou. I a la tercera més carns guisades, fruites i pops a la planxa. Tot en un ambient de convit de boda i amb aspersors per crear un microclima refrescant.

Espero que en Gerard no es pensi que totes les zones Vip dels festivals siguin iguals i que aquesta és la excepció que confirma la regla. Que sàpiga que en cap altre festival podrà fartar-se, també fins a dir prou, de gelats Ben & Jerry’s.

Entre els convidats de luxe previstos hi havia en Gérard Depardieu. Llàstima que no vingués, m’hagués encantat fer-li una foto amb el meu Gerard. Sempre que ens pregunten si li vam posar Gerard per en Quintana els diem que no, que li vam posar el nom de Gerard en honor a Depardieu.

Però tot te un límit...

Les Méditerranéennes: Bonic soroll

rockviu
enllaç permanent
Festivals
dijous, 7 d'agost de 2008 | 13:21h

Sonic Youth, Les Méditerranéennes-Leucate (Rosselló), 4 d'agost de 2008

Els Sonic Youth venien de Nova York fins a Barcelona per ser traslladats en bus directament al festival. Amb el jet-lag a sobre, sense ni descansar fins i tot un expert en el grup com Ignasi Julià veia difícil que el grup pogués defensar amb la mínima dignitat possible el seu repertori. Però després d’unes cançons un pel dubitatives i de prendre les mides a l’escenari, Kim Gordon (57 anys que te la col·lega!) i els seus van desfermar la tempesta sònica i sorollosa que els caracteritza aconseguint que el -ja de per si- fred públic francés acabés movent el cul de mala manera. És realment un goig veure a Thurston Moore maltractant amb mala llet les guitarres.

I Comelade Dj?