Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

Girona confidencial i falsos blocs de Mas i Montilla

• sgordillo
• enllaç permanent
• Observatori internauta
• dijous, 7 de setembre de 2006 | 14:30h

Guerra de blocs confidencials polítics a les comarques gironines. L'espai del desaparegut Els Àngels Confidencial (despenjat de la xarxa) el pretenen ocupar el blanenc Sa Palomera i el sensible territorialment Hotel Consigna, a qui els acaba de sortir competència: Girona confidencial, una bitàcola apareguda aquest dimecres.  Sa Palomera té una orientació pro-republicana, mentre que la tendència d'Hotel Consigna i de Girona confidencial està per veure. El nou confidencial gironí disposa d'un comptador de visites públic. Igual que el bloc confidencial polític líder a nivell nacional, que és l'actiu i combatiu Busot, amb un comptador que registra fins a 2.000 visites diàries. Si Busot és pro-republicà, La Santa Espina és pro-socialista i molt marcadament anti-convergent. La diferència és que l'activitat de Busot suma moltes visites, mentre que La Santa Espina s'actualitza molt de tant en tant i en el comptador hi figura un trànsit molt modest.   

L'independentista Fent la viu viu també juga un paper en la bloquesfera confidencial política, si bé aporta més elements d'interpretació que no pas informació privilegiada. En aquesta línia, però exclusivament centrat a Gràcia, trobem el bloc Gràcia viva. Precisament els confidencials polítics proliferen en clau territorial. És el cas de Molins Reials, centrat a Molins de Rei (Baix Llobregat) i Les fonts que ragen, que segueix molt d'aprop la política d'Argentona (Maresme).

Maresme Confidencial i El Mentidero estan aturats, però no despenjats. També va plegar veles el confidencial pro-convergent Tumbuctú, que va desaparèixer i que ara apareix amb un contingut absolutament aliè al bloc que va ser.

Blocs (falsos) d'Artur Mas i José Montilla

S'apropa la campanya electoral i després vindrà la municipal. Preparem-nos per assistir a l'aparició de nous blocs confidencials polítics o bitàcoles que jo anomenaria "guerra de guerrilles", és a dir, aquells anònims que intenten "suplantar" candidats.

Acabo de descobrir aquest Bloc de l'Artur Mas, que lògicament no respon a l'autoria que proclama. Disposa de comptador de visites, i encara el trànsit és modest. De la mateixa manera que el pioner en aquest format "pirata" va ser l'antisocialista Diari de Montilla (atribuïble a l'entorn internauta nacionalista), ara surt aquest bloc d'Artur Mas provinent d'un entorn socialista o independentista. Temps tindrem per anar construint les nostres sospites al respecte.

Curiosament, des de la bitàcola suplantadora del presidenciable de CiU anem a parar (via enllaç amb la crida "El meu conseller en cap") a un altre suplantador Blog de José Montilla, que sembla purament testimonial. Caldrà veure si s'actualitzen l'un i l'altre.

En qualsevol cas, el presidenciable del PSC José Montilla disposa d'una plataforma de suport que ha fet servir el bloc President Montilla per anar recollint adhesions. Però el web oficial del presidenciable socialista és Montilla President. Sembla raonable pensar que en els propers dies es presentaran les webs dels altres candidats a la Presidència de la Generalitat.

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

"Jo també vull un estat propi" (IV)

• sgordillo
• enllaç permanent
• Campanyes
• dijous, 7 de setembre de 2006 | 02:33h

Finalment el President Pasqual Maragall ha decidit ajornar el seu viatge oficial al Senegal. La crisi entre l'Estat espanyol i el govern d'aquell país per l'onada migràtoria demana prudència i qualsevol mediació o intervenció del president català hauria estat fàcilment malinterpretable. Lluny queden els temps en què els governs minoritaris de Felipe González aprofitaven la bona premsa i millor cartell internacional de què disposava el President Jordi Pujol per fer de mitjancer amb governants de centre-dreta o conservadors. L'ambaixador, per a determinats interessos espanyols, en què s'havia arribat a convertir Pujol és un miratge en comparació amb la poca confiança que li demostren a Maragall els seus propis companys de govern a l'Estat. Una maragallada al Senegal seria catastròfica, en ple debat sobre l'allau d'immigrants. Per tant, Maragall es queda per aquí.

(Un altre debat, però, és si Maragall ha de "demanar permís" al govern de l'Estat per mantenir o ajornar el viatge. Una prova més de subordinació amb el poder estatal? A la foto, Rubalcaba amb el seu homòleg del Senegal.)

I què passa per aquí? Doncs que la desfilada de consellers del Govern bipartit per les ciutats amb alcaldes socialistes és un no parar. Les primeres pedres que tant criticava el PSC a l'últim govern pujolista (el del trampolí per al conseller en cap Artur Mas) es col·loquen ara igualment. Visites oficials, presentacions de projectes, promeses innecessàries, etcètera, són a l'ordre del dia. Els cotxes oficials consumeixen combustible a dojo, en aquest tram final de mandat agònic. Els periodistes recullen i reprodueixen compromisos del tot virtuals. Jo, ara que estic en minoria i em queden quatre dies, prometo l'oro i el moro sense possibilitat real de garantir l'execució o compliment d'aquesta o aquella petició que em formula l'alcalde (normalment del meu partit) a quatre dies de l'inici de la campanya i en plena precampanya electoral. I si parléssim d'unes eleccions tancades, encara. Però estem parlant de les eleccions més obertes de la història recent catalana. No tant pel guanyador dels comicis (que sembla fàcil sospitar que serà CiU) sinó per l'autèntica incògnita: la formació del proper govern. Hi ha tantes hipòtesis obertes que resulta insultant recórrer ciutats i viles del Principat amb una incontinència prometedora que és directament proporcional al nivell de sectarisme (jo amb els meus, i els altres que s'ho facin) o al nerviosisme per la supervivència institucional o inclús política l'endemà de Tots Sants i l'endemà de la presa de possessió del nou President.

Hi ha honroses excepcions, és clar. Aquests dies, per exemple, el conseller Del Pozo, que ha estat una agradable descoberta d'entre la darrera tongada de consellers, es dedica amb aparent seriositat i responsabilitat a gestionar allò que toca i no es pot ajornar: l'inici del curs escolar. Algun cas més en trobaríem. Però quan em refereixo a propagandisme i pur electoralisme encobert d'institucionalisme no penso precisament en el curs escolar, per posar un cas.

El blocaire Marc Roca, que cal seguir sempre atentament, ens demostra novament la seva empenta i confirma allò que deia abans: que tot és obert i incert. És per això que convida els internautes a participar d'aquesta porra. Participeu-hi.

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article