Cafè en gra

El taulell de l'Osser

Un lloc entre els morts

• josepselva
• enllaç permanent
• diumenge, 7 de setembre de 2008 | 16:49h

Ossada meva,

quan la mort et despulla

de batecs, regadius i substàncies,

et refàs i reposes

llargament en la higiene penúltima.

Pere Quart – “Ossada meva”

(del recull “Terra de naufragis”)

FOTO: Dos cossos abraçats des de fa 5 o 6 mil anys, trobats a Itàlia.

La despulla, llargament reposada i reduïda, ossada inconeguda de cadascú (no t’he vist, i només et conec per damunt del cuir i la polpa) connecta als vius amb els que ho foren, i com mes llunyà és el passat d’aquell antic vivent, més m’impressiona estar en la presència tangible d’un testimoni de la història apresa als llibres, sense que un dels protagonistes o comparses, el de despulla present, em pugui ratificar o desmentir el que els especialistes n’han explicat.

Així, mòmies museístiques, esquelets recompostos, homes de gel i mamuts criogenitzats, sorgeixen com per art d’encantament, del fosc túnel de la història documentada i de la prehistòria deduïda, darrera de gruixuts vidres, en les cavernes del museus on romanen segrestats. I ens traslladen en la seva màquina del temps.

Aquests ossos antics que cap familiar reclama, adoptats i privatitzats per la ciència, no son pas diferents dels ossos mes moderns, de seixanta o setanta anys, soterrats a corre-cuita quan encara eren “riquesa mineral colgada d’argila sucosa” a causa de guerres i odis, en el record encara avui dels sobrevivents.

Remoure el passat per entendre’l és legítim, necessari i fascinant. La memòria ens hi lliga amb un nus que no escanya, sinó amb una línea de vida flexible on els ancoratges que ens subjecten per no caure accidentalment al buit son la comprensió de les raons que portaren a progressos i a desastres, però amb la perspectiva suficient i amb l’allunyament de segles, per tal que els cranis dels morts no es converteixin en munició per disparar catapultes d’emocions i paraules llençades contra els vius d’avui, per tal que els ossos freds dels difunts, que només haurien de ser carbó, no es llencin com brases per escampar discòrdies soterrades.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article