
Res no retorna. Tot es perd, tot s’esmuny o fuig,
sobretot la claror, el batec de l’arc del cel que ve quan li rota i es fon quan
se’l fita. L’odi potser sigui l’única força capaç de tibar la goma del tirador
i sortir-ne disparat amb més potència que la llum per esperar-nos, dret com us
fus i desafiant, allà deçà els anys que ara s’engendren. Però és tan marranera
la vida!

Més sobre el funcionament de les primàries