HO ACAB DE SABER: FA TRENTA ANYS QUE JACQUES BREL PARTÍ DE VACANCES.
I L'ESTIM COM QUAN EL VAIG CONÈIXER, ALS MEUS TRETZE ANYS, I ES CONVERTÍ EN MATERIAL SENSIBLE I SAVI DE LA MEVA EDUCACIÓ SENTIMENTAL.
VAIG SABER QUE ESTIMAVA ESTIMANT BREL, VAIG CANTAR L'AMOR AMB BREL, VAIG APRENDRE DE COR LA LLETRA DE LA SEVA MÚSICA I SEMPRE M'HA ACOMPANYAT EN TOT MOMENT! M'HA AJUDAT A VIURE!
QUIN GUSTER QUE EN BREL EXISTÍS DINS LA NIT FEIXISTA del franquisme, dins l'avorriment d'una societat esclava! I ARA, DINS LA VIOLÈNCIA EN PUNT!
basta de paraules! brel, en viu i en directe,
La cançó dels vells amants
brel, t'estim!
gràcies!

Hi ha moments en què m’entra una tristesa insuportable, acabes de dir aquesta frase, Jaquelín, i és com si t’hagués rebentat un panadís i el pus lliure et tragués aquell dolor abominable. Angustias, esclatada després de vuit hores de caixera a Alcampo, t’agafa la mà dreta i la s’acosta a la galta. Ets com una nina malcriada, t’enfonses per no res. Et podria entendre si amb en Natxo duguessis una relació llarga, d’anys, com la meva amb na Catalina. Si na Catalina em digués que vol estar una temporada sense veure-me et promet que pegaria bots d’alegria, t’amolla entremig d’una rialla fresca.
(...)