La crisi és financera i d'endeutament.- Es declara el 2007 i es confirma 2008, però venia larvada des d'abans. La inflació borsària tanca el cercle i s'atura, i els penjats, els darrers i que més han picat en el timo de les estampes, o en l'aventura de comprar un pis tirant-se la manta al cap perquè sin no no el podran comprar mai, veuen els seus valors devaluats, i que no siga costes avall. La cursa s'aturà de cop, quasibé per decret, com un cop d'estat va ser en entrar al 2007. Han fet mal negoci ? S'hauran d'aguantar i capejar el temporal.
El diner ha sigut i encara es barat. Si baixaven els tipus i el Míbor/ Euríbor més podien pujar els preus de l'habitatge i per tant del sol. Si donaven una subvenció d'un milió per compra d'en pis als joves el dia següent o de seguida ja valien un milió més.
El que estra en crisi i en alguns casos cau en bancarrota son els bancs i no pas la indústria i el comerç dels béns corrents necessaris i no els sobrers o de luxe de la vida diària.
Els diners no es guanyen treballant i estalviant sinó especulant en les borses financeres.
La borsa es un joc especulatiu. Una cosa es el valor i solidesa d'una empresa i una altra quant en donen per les seves accions. Abans, aquí, era un aspecte marginal o secundari de la vida econòmica, no massiu socialment. Aquests anys els informatius sempre començaven amb la puja o devallada dels índexs com si fos el més important del segle. ( La cris idel 29 als USA ja degué ser així i pitjor pe més descontrol.lada, i socialment catastròfica per l'atur ).
L' habitatge, la cursa d'augment de preu de l'habitatge i del sòl urbà, a més de ser a Espanya la forma de creació de les noves grans fortunes, es la borsa dels "pobres " de les classes mitges i mitges baixes.
Tan en la borsa com en l'habitatge i urbanisme hi ha hagut una piràmide financera d'especulació financera.
El que no han venut s'està devaluant i ara no ho poden vendre. Podran resistir per pagar els crédits i hipoteques sense haver de vendre ?