Aquest més em toca renovar la targeta de dèbit. Així que
La Caixa ja me n'ha enviat la nova.
La targeta caducada duu diverses frases en català:
Ús electrònic exclusiu (amb bilingüisme anglès:
Electronic use only)
Si troba aquesta targeta, sisplau, telefoni'ns o porti-la a qualsevol entitat financera adherida a.... (amb trilingüisme, amb la mateixa frase idèntica en espanyol i una versio reduïda de la frase en anglès).
Firma autoritzadaCaixa d'estalvis i pensions de BarcelonaI una forma neutra català/espanyol:
Caduca finalLa
nova targeta, en canvi, duu dues formes neutres català/espanyol:
Caduca finalFirma titular (l'antiga
Firma autoritzada)
I després una frase en anglès,
Electronic use only, desapareixent la frase equivalent en català.
El nom sencer de La Caixa ha desaparegut i s'ha transformat en
www.lacaixa.es (i no pas
.cat).
Qualsevol frase inequívocament en català ha desaparegut. I això que sóc un client que consta com a catalanoparlant.
Com en la dictadura franquistaAixò recorda al que va passar a la dictadura franquista. Quan el català estava prohibit, alguns comerciants va mirar de posar ròtuls en forma neutra català/espanyol. Així podia passar per les dues llengües.
Com si estigués el català prohibit, La Caixa opta per eliminar el català de les seves targetes, eleminant el màxim contingut lingüístic, i en el restant deixant formes neutres català/espanyol i l'anglès.
A La Caixa ja només li queda el català. Mentre que et cobra per qualsevol tonteria, hi ha diverses entitats que t'ho donen tot gratis i a més molts més interessos. Això sí, en espanyol davant de la ineptitud i desinterés de l'administració catalana en fer complir la llei de política lingüística del 1998 (fa 10 anys!), i la complicitat cap a les empreses infractores de l'
Agència Catalana de Consum.
Però vaja, posats a triar entre treure mensualment alguns eurons al teu compte corrent, o haver de pagar per suplir la incompetència de l'administració catalana, l'opció és clara.
Les protestes per la discriminació i vulneració dels drets fonamentals lingüístics, tipus omplir d'enganxines un Lidl (com va passar la setmana passada a un de Sant Andreu), encadenaments o manifestacions, no s'haurien de fer davant les empreses. Al cap i a la fi, el que han de fer les empreses és complir la legislació i guanyar calers. Les protestes s'han de fer a la porta de la Secretaria de Política Lingüística (al final de la Rambla de Barcelona) i l'Agencia Catalana de Consum (a Diagonal de Barcelona). Que un dia apareixin plenes d'enganxines i pancartes, i amb algú encadenat a la porta*.
*Dubto molt que es faci, perquè les associacions de defensa de la llengua estan totes subvencionades.