Ja ningú discuteix el valor de "La Ilíada"com a testimoni històric de la civilització prehelènica, ratificat per les restes arqueològiques.
L'ideal de la bellesa femenina és descrit per Homer amb epítets de gran simplicitat, gairebé idèntics aplicats a dones i dees, dibuixen una dona jove, de braços blancs com la neu, de bella i llarga cabellera, sovint trenada, sina exuberant, ulls grans i brillants, d'esbelts turmells i bella i estreta cintura.
El poeta repeteix amb insistència l'epítet "d'estreta cintura", la descripció que més cops apareix a "La Ilíada", aplicada només a mortals. És el tret definidor de la bellesa del cos femení, el "secret de beauté" que admirem als frescos dels palaus de Knosos i Tirint.