
Abunden els personatges solitaris en els llibres de Paul Auster, sovint per motius tràgics. En aquesta magnífica novel·la, la primera de la Trilogia de Nova York, el protagonista, Daniel Quinn, escriptor de novel·les de detectius, duu la càrrega d’una tragèdia familiar que l’ha reclòs a una solitud extrema. La seva vida s’anima quan el confonen amb un detectiu -de nom Paul Auster- i li encarreguen un cas (ho viu realment o ho imagina?). Stillman és el client, i de petit va ser reclòs durant anys pel seu pare en una habitació amb les finestres tapades. Quinn dedica dies sencers a seguir el pare, que deambula per Nova York, i en desxifra les enigmàtiques passejades. Aquesta novel·la és molt accessible i alhora molt complexa, tot un joc intel·lectual que impulsa el lector a pensar-la i repensar-la un cop llegida. Ara bé, que sigui complexa no vol dir necessàriament que sigui molt profunda. En aquest sentit, jo potser prefereixo les últimes novel·les d’Auster, menys rebuscades però més sinceres. El mateix Paul Auster, en aquesta novel·la, és conscient d’haver comès un pecat de vanitat. Quan el seu protagonista, Daniel Quinn, visita l’escriptor Paul Auster, aquest el tracta amb cordialitat, però es mostra més interessant en explicar-li les seves recargolades especulacions sobre el Quixot que no pas en mostrar un sincer interès per aquest home trasbalsat. Em sembla un detall força revelador.
Per primera vegada he llegit un llibre de Paul Auster en anglès. Sense tenir un gran nivell, com és el meu cas, es pot fer perfectament. Ho recomano.