Lluitar, crear, construir!

Xavi Sarrià

Salta al menú principal
Salta al menú de serveis
Salta al contingut de la pàgina
Salta a les planes de peu

Serveis

Cercador per data

« Octubre 2008 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31

Al cor de Les Corts

xavisarria
enllaç permanent
construir
dimecres, 8 d'octubre de 2008 | 20:57h

Els capricis del destí van voler que després de la trobada amb el meu passat llunyà de l'anterior apunt, tinguera una altra cita a Les Corts. Concretament per participar en una xerrada organitzada pel grup promotor del futur casal independentista del barri. No cal dir que jo anava enfeinat com mai amb el llibre, i de fet he de reconèixer que vaig enviar el darrer esborrany a bord del tren de rodalies entre Sant Celoni i Sants.

A l'estació m'esperava Pablo, un gran amic i company d'aventures que sempre em porta alguna de cap. Ell, com a membre del Casal, em va fer d'anfitrió. I dels bons! Em va fer voltar per tots els racons de la infantesa i fins i tot vaig estar a les portes del Duran i Bas (ai, la llàgrimeta!) En fi, després de la visita pel barri vam fer cap fins a la Colònia Castells, una antiga colònia industrial dels anys vint que viu amenaçada per l'embat constructor de l'Ajuntament. (podeu trobar tota la informació de la lluita per defensar aquest racó històric i singular a Salvem la Colònia Castells).

Allí, en una de les cases que el consistori vol enderrocar hi ha el Casal Popular de Les Corts, on ens esperaven companys del casal i de l'Assemblea de Joves del barri, una mica més tard, arribaren Joan Miquel Gràcia de l'AC Matarranya, Toni Trobat de Joves de Mallorca per la Llengua i Joana Serra de Maulets Catalunya Nord.

Tots quatre vam compartir taula i debat al voltant del present i futur de la nostra llengua als diferents territoris, i coincidirem en la cruesa de la situació però també en l'esperança de revertir-la. Tot plegat, una vesprada al barri, encerclat d'amics i gent entesa amb la que poder parlar i descansar, unes hores, dels projectes que m'obsessionen malaltissament.

A Les Corts. A casa.

xavisarria
enllaç permanent
viure
dimecres, 8 d'octubre de 2008 | 20:43h

Durant un grapat d'anys vaig pujar cada matí pel carrer Numància fins trencar per Marquès de Sentmenat amb la motxilla enganxada a l'esquena. Em vaig pelar les cames al parc de les Infantes. Vaig jugar a futbol a la plaça de la Concòrdia. Em vaig criar al col·legi i Duran i Bas de la Travessera. Vaig comprar els 'flash' de dos duros i les 'manolocas' al quiosc del carrer Vallespir i els meus primers discos a l'estació de Renfe (ja a Sants) de la plaça Països Catalans.

Aquest és el record que tinc del meu barri d'infantesa, Les Corts. Un record borrós que em va aclarir un antic company de l'escola que, increïblement, em va localitzar aquest estiu. Em va escriure un mail i vam quedar a Sentmenat. No m'ho podia creure. Havia trobat als meus amics després de... vint anys! I allí els tenia al Sergi i al Jorge, a qui gairebé no reconeixia.

La veritat és que recorde la meua estada a Barcelona com si fora una altra vida. Jo, de fet, m'he criat a València, sóc de València, d'on és el meu pare, i recordar tot allò és com fer un salt temporal, doncs després de la meua marxa havia perdut tot contacte amb el passat. Però hi ha dies que et passen coses que mai t'esperaries i el de Sentmenat fou un d'aquells.

I de sobte vaig tornar com per art d'encanteri a córrer per aquell pati polsegós del Duran i Bas a jugar a la pista de futbol, a barallar-me a les professores juràssiques que hi havia, a reviure els primers amors. Vaja, a recuperar una part de mi que ja gairebé havia oblidat. Gràcies Sergi, de nou, per fer-ho possible. Gràcies i fins aviat!

Foto: La meua classe l'any 1990, just després que abandonara l'escola.