Entretemps significa dur samarreta de tirants i botes d'hivern, tenir fred als braços i calor als peus. Entretemps és estar en stand by, a l'espera d'un reset i buscant un (o dos, o tres, o quatre) input. Saps que ha arribat l'entretemps quan tu deixes d'anar a la Universitat i al mateix moment, (re)comença a anar-hi ton pare. Entretemps és esperar allò que no pots esperar, o esperar allò que no saps quina forma ha de tenir. Durant l'entretemps, acabes portant l'ordinador a arreglar, tot i que funcioni perfectament. Entretemps és veure que els nens als que feies de cangur ja són majors d'edat. Entretemps és estar en vaga, sense tenir cap raó per declarar-se en vaga. Entretemps és assolir un somni del passat, que s'ha convertit en anècdota del present i està destinat a ser un oblit del futur. Entretemps és veure una tendència cap per avall o anar a còrrer per veure Barcelona entre les cames. Entretemps és tenir temps per adonar-te'n que et torna a fer mal el dit petit del peu esquerra, o per descobrir que, molt probablement, mai t'ha deixat de fer mal. Entretemps és estar atabalada buscant la tranqui·litat. Entretemps és el temps que passa quan no vols que passi el temps, i t'aferres a escapatòries poc-modernes i provincianes, reescoltant discos que tenies oblidats. Entretemps és fer cafès i birres, comprar agendes –per organitzar el temps futur– i omplir l'armari. Entretemps és recuperar el temps.
D'acord, tots esteu patint aquest entretemps en forma de grans suades o dels primers refredats. Però sabeu que és en realitat l'entretemps?
