Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

dissabte, 10 de gener del 2009



Cercador per data

Cercador per data

« Novembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930


Com diu Chào ông Viêt Nam...

Ja no ens queden ni paraules, ni imatges com per poder descriure aquestes situacions tant horribles que pateixen infinitat de dones, nenes de set anys, adolescents de catorze...



PER ESCOLTAR!

                En el bloc de
  SOM TOTES UNES LLADRES

            Waltzing Matilda
                       de
               TOM WAITS

(48) Portugal - Faróis de Portugal - Farol do Arnel (Açores) - i 12

Fitxa tècnica Emissió de Correios de Portugal del 19 de juny de 2008. Valor facial de 0,61 €. Disseny d'Acácio Santos. Format de 40 x 30,6 mm. Imprès en offset. Referència 20081820199.

Comentari segell Segell dedicat al Farol do Arnel a les Açores. A més de Portugal en el segell també hi figura la denominació d'Açores. Està situat a l'illa de Sao Miguel i va entrar en funcionament el 26 de novembre de 1876. Va ser el primer far a les Açores.
Amb aquest segell acaba la sèrie dedicada als fars portuguesos. Han estat 12 segells molt bonics i elegants, molt ben dibuixats per Acácio Santos. Els petits comentaris sobre els fars han estat extrets de la Revista do Armada portuguesa (clic damunt del segell per veure'l més gran)

PERSECUCIÓ CATALANA A VALÈNCIA

Dos fets han succeït a València relacionats amb dues sentencies del Tribunal Suprem que afecten a la Universitat Jaume I de Castelló, i que resulten francament increïbles, si no fos per l’odi acèrrim a tot el relacionat amb Catalunya.

Bonastruc sigueu!, President Obama. - Tindreu la baraka si Amèrica torna al Dret.- Espero que aquesta elecció sigui la Confirmació d’Amèrica.-

* Baraka.- vol dir tenir la sort de cara, tenir sort, tenir aquesta gràcia; o ser bonastruc, astruc, afortunat,  com els Estruch o Bonastruc Saporta de Girona i semblant a bonastre.

* Al seu discurs de Xicago,  B. Obama, entre altres coses  va dir, al poble americà  i al món:

 És la resposta dita / donada  per joves i vells, rics i pobres, demòcrates i republicans, negre, blanc, llatins, asiàtics, nadius americans, gais; senzillament,  discapacitats i no discapacitats. Els nord-americans hem  enviat un missatge al món, que  mai no hem sigut  una col·lecció d'estats vermells i d’estats blaus: Som, i sempre ho serà, els Estats Units d'Amèrica”.   
( “It’s the answer spoken by young and old, rich and poor, Democrat and Republican, black, white, Latino, Asian, Native American, gay, straight, disabled and not disabled — Americans who sent a message to the world that we have never been a collection of red states and blue states: We are, and always will be, the United States of America” diu, el passatge l’original ).

 *Ha dit llatins, asiàtics i nadius americans. Fins ara aquests darrers no hi sortien mai al relat.  No ha dit hispans, spains Per a la plenitud d'Amèrica els falta el reconeixement, la restitució i institució i plenitud de les nacions índies aborígens.

 *Amèrica ha de tornar al Dret. El Dret existeix.  

* La Política i el Govern no poden ser un joc.-
En política, legislació i governació, la baraka  tan sols es pot asolir amb Bongovern , Dret, ustícia, Democràcia, llibertat de les persones i de les nacions.  

* Una felicitació catalana.-

* No vull cap mal a Amèrica.-

* Amèrica es més aliada de Catalunya que no pas Castella.
Mireu si n'és de dolent i fondo el mal d'Espanya.

El vell que era dut a l'hospital

Conta la tradició que un fred matí d'hivern, així que van obrir els portals de les muralles, va entrar a la ciutat un fadrinet d'un poble veí que portava el seu vell pare a coll-i-be. En arribar al pla de la Boqueria, cansat que estava, va seure per reposar. El vellet es trobava molt malalt i el fill no tenia elements per fer-lo guarir i el duia a l'hospital.
Mentre descansaven, el pare diguè al fadrí: "En aquest mateix banc em vaig asseure jo també quan portava el meu pare a l'hospital." En sentir això el noi reaccionà; pensà que qui sap si el seu fill li duria, a ell, algun dia, i es carregà el seu pare altra vegada al coll per retornar-lo a casa.
Aquesta llegenda donà lloc a la formació del vell refrany barceloní:
        Tal hi va qui no s'ho creu
        a l'hospital de Santa Creu.
Font:Joan Amades

El nivell dels polítics és el que és

Ha transcendit que la candidata a vice-presidenta dels Estats Units, Sarah Palin, va demostrar el seu nivell de geografia en una entrevista, al no saber citar els països que formen el NAFTA (que són el seu, Canadà i Mèxic) i ignorant si Àfrica és un país o un continent. Crec recordar que un altre polític ianqui va assegurar una vegada que a Mèxic es parla llatí...

Circula també aquests dies per Youtube un video de la mateixa categoria: una regidora de Santa Cruz de Tenerife no sap què volen dir les sigles ONG, cosa que provoca la indignació d'un regidor de l'oposició i el desconcert de l'alcalde.

El nivell cultural dels cridats a regir les societats és sorprenentment baix. No m'escandalitza, perquè a mi ja no m'escandalitza res, però sí em sorprèn. El president Rodrìguez Zapatero, que finalment ha aconseguit la seva cadira per seure a Washington per decidir-hi la "refundació del capitalisme" (toma castanya!), té uns coneixements limitadíssims d'economia i els pocs que té els hi va donar el ministre Sevilla una tarda en dos patadas. Compareu les dificultats lingüístiques del president Montilla amb la fluïdesa del president Pujol quan anava per aquests mons de Déu. Podríem seguir amb altres ignoràncies supines, currículums justets i limitacions palmàries.

Figura que quan algú ocupa un càrrec públic, o aspira a ocupar-lo, ho fa a partir d'una tria o selecció rigurosa i perquè té el darrera tota una estructura de partit o bé un sòlid equip d'assessors de tota mena, però sembla que tot això falla, ateses les notícies que ens arriben.

Per cert, aquests polítics són els que fan anar importants pressupostos o, en el cas de Palin la caçadora, podrien arribar a tenir accés a l'armament nuclear... per disparar-lo a quin país?

Estem en bones mans? 

Contacte & tacte

Uns ens dicten la vida, uns altres l’escrivim amb lletra pròpia en les poques estones que no perdem fent el dictat. La societat s’ha fet complexa i nosaltres, simples, no ens hem acabat d’adonar de les noves dimensions. Mesurem amb les unitats antigues les noves magnituds que no tenen taula d’equivalència en el SMI ni en cap altre convertidor d’unitats.

S’ha admès al diccionari de la RAE els termes “pen drive” i “USB” i la Molt Saberuda Institució, emulant la Conselleria de la Generalitat Valenciana que vol educar per la ciutadania en desconeguda llengua, no s’ha donat compte que els termes anglesos son sempre de mesura i no de concepte, com correspon a la llengua que te la pàtria en la grandària dels seus interessos, de manera tal que mesurant en “pens” i “ports USB”, les nostres extensions mentals no solament s’amida la capacitat de cabre en un pendrive sinó i sobretot, la mesura en que comprenem per a que serveix.

Un “pendrive amb USB” seria doncs com “Un de pambtomàquet, marxant!”, la mesura i l’acció conjuntades en una nova unitat de relació telepersonal (o ciberpersonal) que ix de la barra per la xarxa aràcnida i arriba a la taula per consumir en pantalla.


1a Trobada de Joves d'Ã’mnium (IV)

A les 19h hem parlat d’activisme a la xarxa amb les intervencions de Vicent Partal, director de VilaWeb, i Saül Gordillo, director de l’Agència Catalana de Notícies.

 

La premissa que cau com una galleda d’aigua freda en el si dels i les joves és que estem trencant l’esquema clàssic de l’era de la comunicació, ja que amb la vinguda dels blocs i altres tecnologies 2.0 (Facebook, Twitter, MySpace, YouTube, Mogulus, Fotolog...) informem nosaltres mateixos sense passar pel sedàs espanyol o, més aviat, espanyolitzat, sigui de manera indirecte o segurament per un mer fet interessat de certs lobbies enclavats en l’espanyolisme més recalcitrant.

 

Si Internet és una xarxa de persones per connectar-se entre elles, afirmem que ha estat aquest mateix món el qual ha facultat a un negre guanyar les Eleccions Americanes i crear un valor essencial d’una nova etapa –que tots nosaltres representem també– en la qual serem protagonistes en primera línia. Anar tots a una, ja no ens serà ser eficaços; tan sols respectant la diferència, convergim en un eix comú: un nou model polític. Vam ser un dels primers països moderns d’Europa amb la confederació dels Països Catalans, on el diàleg i la concòrdia entre pobles catalans era la solfa de viure el dia a dia. Només avui, ratifiquem que podem concloure amb el concepte borbònic de “l’eficàcia de la uniformitat”. Per tant, la joventut catalana sap conciliar interessos. Els i les joves que assistim a la taula rodona, en definitiva, ratifiquem que la fragmentació de la comunitat catalana a la xarxa ens ha permès existir, perquè sent a Internet, som al món!

 

El país emergeix des de baix, doncs flota i es tradueix en pluralitat cibernauta tot defugint dels debats estèrils i estigmatitzats a peu de carrer. Som un col·lectiu creatiu en termes ideològics. Malauradament, vam perdre a Almansa perquè el món anava en contra nostra, sí; però, per primera vegada després de 300 anys, la tendència austriacista va per davant de la borbònica 

En conclusió, si la xarxa reconeix que, per exemple, Obama és un personatge autèntic i vàlid pel seu país és perquè la xarxa no enganya. D’aquesta manera, marxo a sopar amb una consigna: “Sí, podem! ...acabar amb aquesta murga”.

ESCRIPTORS BASCOS, GALLECS I CATALANS —GALEUSCA—ES REUNEIXEN A VALÈNCIA I SUECA

AQUESTS DOS DIES NO HE POGUT CONNECTAR-ME.
He assistit a la XXV reunió de Galeusca a València i Sueca. Acab d'arribar. Despús-ahir, dijous, vaig passar tot el dia de chevalier servant de Sílvia Munt (ja ho contaré). I no vaig poder entrar a la meva Plagueta. Ahir, a València, a l'hotel Anglès, superxulo davant el palau del Marqués de Dues Aigües, tampoc no vaig poder entrar ni a la Xarxa. Visca la pobresa infraestructural!
Ha estat molt guapo aquest encontre de dues camiones d'escriptors de les tres llengües minoritàries i minoritzades.
(Ja ho contaré.)
La meva intervenció va ser un míting a favor de l'escriptura dels blogs, de les plaguetes.
Me'n vaig a sopar.
Bona nit!

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jaume Renyer i Alimbau

Jaume Renyer

Jaume Renyer i Alimbau

Rellegint Josep Pallach:" Qui són els nostres aliats ?"

Joan Vila i Triadú

El bloc d'en Joan Vila i Triadú

Joan Vila i Triadú

Blesa, t'he trobat igual que sempre

Oriol Illa

Oriol Illa

Oriol Illa

Algú ens està enganyant

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA