Teòricament. M'havia esperat per assistir a una conferència, 'Què queda del marxisme en el segle XXI', fins a les 20.00, però el conferenciant no ha arribat fins a les 20.35. Érem una trentena de persones a la Casa de la Cultura. Una hora després de discurs, després d'un dia llarg, gairebé dotze hores de feina no marxista, no he esbrinat si ha quedat res de tot allò, potser perquè més enllà d'una teoria espesa, sobretot per l'hora, pel retard, i perquè de vegades els compromisos no són encertats, el resultat no m'ha explicat ni aclarit què ha passat, amb aquell marxisme alemany. Sí: que havia sigut el primer pensador, que considerava el treball com el creador de l'home, que cap home no és lliure si depén de l'esclavatge dels altres, que el proletariat és l'hereu de la filosofia clàssica alemanya…, pensar, construir, produir, la gran revolució de la burgesia, les classes, les castes, esclaus i senyors, ciència o revolució, ciència i revolució –a meitat de discurs demane al meu veí de butaca si aquell no haurà fumat, almenys, no m'ho negaràs, ha begut-, no em confirma ni l'una cosa ni l'altra. Revisionisme, això, i que no vam saber entendre el materialisme històric, que finalment, diu, la història ens passarà per damunt (espere que solament la contemporània), que tots som fills del nostre segle –ací discrepe, perquè justament nosaltres participem d'un segon segle, que no vol dir d'una segona oportunitat, per admirar el filòsof alemany en la seua justa mesura. Res, l'home ha perdut definitivament el nord, el temps, la mesura, perquè no ha passat de la primera guerra mundial, la segona de retop, i diu que ha acabat la intervenció, que el debat ja aclarirà més coses. Sí, és el que pense jo. Si aquest és el maximse que havia de recuperar, o veure si en quedava cap senyal en el segle XXI, no era el millor indret, ni l'hora, ni el lloc, ni potser el dia.
Em pregunte què queda del marxisme, ara mateix, tret d'alguns predicadors i una marca de cervesa amb el nom d'aquell filòsof. O era un model de caçadora?, o un paquet de tabac?, o el nom d'un bar de moda…

Per què costa tant protegir i tan poc destruir? (actualitzat el 9/1/09 amb entrevista a Enric Sala)