
S’ha admès al diccionari de la RAE els termes “pen
drive” i “USB” i la Molt Saberuda Institució, emulant la Conselleria de la
Generalitat Valenciana que vol educar per la ciutadania en desconeguda llengua,
no s’ha donat compte que els termes anglesos son sempre de mesura i no de
concepte, com correspon a la llengua que te la pàtria en la grandària dels seus
interessos, de manera tal que mesurant en “pens” i “ports USB”, les nostres
extensions mentals no solament s’amida la capacitat de cabre en un pendrive sinó i sobretot, la mesura en que comprenem per a que serveix.
Un “pendrive
amb USB” seria doncs com “Un de pambtomàquet, marxant!”, la mesura i l’acció
conjuntades en una nova unitat de relació telepersonal (o ciberpersonal) que
ix de la barra per la xarxa aràcnida i arriba a la taula per consumir en
pantalla.