La pluja ha escampat. Un baf calent humiteja l'aire. Les muntanyes retallades semblen superposades amb tres tonalitats de blau, fosc, grisenc, verdinegre. Els pollancres daurats i coure voregen la carretera brillant i molla; la terra comença a esgrogueir-se coberta amb la catifa de fulles caigudes.
Hom endevina el remor profund de l'aigua corrent pel riu sempre sec, colgant pous antics i les ruïnes del pont de pedra.
Ha caigut la fosca com un teló d'ordit negre, gelós de la bellesa immaterial i efímera de les pinzellades de fúcsia vagorosa que han colorejat el cel fa un instant.