Testenguaret.

Sous les pavés il y a la plage.

El futur de la llengua

• Testenguaret.
• enllaç permanent
• Comentaris Generals.
• dissabte, 8 de novembre de 2008 | 11:36h

 Caminem pel port d'Alancat, L. i jo hem decidit passar un dies  aquesta ciutat del sud per motius que no venen al cas i posats a passar la nit pensàrem que un sopar de peix a vora de la mar seria una manera tan bonica i tan digestiva com una altra per començar aquesta relació. En acabar de sopar, magnífic all i pebre, començàrem a badar entre els carreronets que porten a l'Avinguda respirant l'oratge salobre que ens acompanyava. Lamentablement no fou el nostre únic acompanyant, un individu amb totes les traçes de ser carn de garjola venia des de feia una estona seguint-nos, aturant-se molt prop quan nosaltres en aturàvem i jo neguitòs palpava el bolígraf que com a arma punxant li clavaria en tot l'ull. Tanmateix no fou així, en fer una de les nostres badades el paio en qüestió s'apropà i ens espetà: ¿Eso que hablais es valenciano? Nosaltres més esverats que una altra cosa li vàrem donar la raó i tot seguit continuà:-Eso lo hablaba mi agüela!- I més content que un ginjol, ens digué que ara a Alacant no el parlava ningú i que ell s'alegrava de sentir una altra volta de sentir aquells sons perduts de la seua infantesa. Amb un posat de companyó acabà dient-nos -¡vosotros sois de los mios!- com si forem part d'una tribu extingida o quasi.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article