
A l’últim ple de
l’ajuntament de Xàtiva, l’alcalde Alfonso Rus ha tornat a negar-se a commemorar
el bombardeig de la ciutat, a un any vista de complir-se setanta anys d’aquella
tragèdia. Va ser el 19 de febrer de 1939. Hi van haver més de 100 morts i centenars de
ferits. L'any 2007, tot i l’oposició de l’alcalde i els regidors del PP, es va
posar un monument recordatori a la replaça de l’estació de trens, l’Aixopluc,
obra de l’artista Miquel Mollà.
Moltes ciutats
amb ajuntaments democràtics que patiren la tragèdia dels bombardeigs, no han
volgut deixar passar l’ocasió per recordar l’horror d’aquella guerra, de totes
les guerres. La memòria com a profilaxi democràtica.
Però aquest just
recordatori no serà possible a Xàtiva. Almenys comptant-hi amb el suport i la
participació institucional. Tampoc no hi cal. Qui no està, no s’encontra.
Des d’una
perspectiva democràtica, tothom està a d’acord a considerar aquells bombardeigs
com a actes criminals. Què hem de pensar, doncs, dels qui es neguen no solament
a fer-ne recordatori, més i tot a condemnar aquelles injustificables accions
terroristes contra la població civil.
Si seguim la
doctrina política imposada pel PP (i recolzada pel PSOE, val a dir-ho), qui no
condemna qualsevol acció terrorista d’ETA és considerat, ipso facto,
filoterrorista i còmplice dels terroristes. Fins i tot pot perdre els seus
drets democràtics més elementals, com el d’associació, de reunió, d’expressió…
Més i tot, pot acabar a la presó. No s’hi valen explicacions ni matisos: amb mi
o en contra meua. Aquesta és la doctrina política del PP: qui no condemna, n’es
còmplice.
Molt bé, doncs,
apliquem al nostre cas la doctrina imperant. A la guerra com en la guerra o donde fueres haz lo que vieres. Si, com
he dit, des d’una posició democràtica, els bombardeigs franquistes són considerats,
sense cap mena de pal·liatius, actes criminals, terroristes, els qui es neguen
a comdemnar-los, com ara el PP de Xàtiva i amb l’alcalde al capdavant, caldrà
considerar-los, en justa lògica –la seua pròpia lògica política– com a
còmplices dels criminals, com a còmplices d’aquell terrorisme, com a còmplices
d’aquelles morts, més d’un centenar, d’aquells ferits i mutilats, i de la por
que, durant dècades, ha governat el cos i l’ànima dels xativins que no han
pogut oblidat l’horror aquella tragèdia.
En la defensa dels valors democràtics, qui no està, no s’encontra. Que ningú no hi busque el PP, doncs. Ells s’han posat del costat del criminals.


En el decurs de
l’últim ple municipal, l’inefable alcalde Alfonso Rus, Xa de Totes dels
Aixàtives, Tsar del Kremlin de
És obvi que pretenia
fer-se el graciós, però només entre els seus correligionaris i electors, que
són els únics que li riuen les gràcies i li alcen el pet. Tanmateix, si
l’Inefable em permet un consell –de bades!–, li diria que abandonara aquesta
pràctica, ja que l’humor és cosa de persones intel·ligents i sensates, i la
intel·ligència i la sensatesa –altrament dita trellat o ficaci– no formen part
de la seua personalitat política. I entre molts exemples que ho demostrarien,
podríem posar de mostra que va encarregar que li feren una autopista per poder pujar
al Puig amb el seu Ferrari i així comprovar in
situ l’estat de la menystinguda (per ell) ermita gòtica. Un encàrrec que contravenia
les lleis físiques més elementals, i la més elemental de totes la de la
gravetat. Així doncs, quan el conductor del buldozzer va enfilar-se penya amunt
i tot d’una va veure només cel, va esbalair-se si s’havia envolat o havia
caigut de tòs. La construcció de l’autopista la van deixar a mitjan requesta,
però amb el vell camí de pota o senda de cabres destruït, ara solcat en bona
part per profundes torrenteres descarnades. Diríem que feren arrancada de rossí
parada de burro.
I ara que em
pose en el dir la paraula burro, proposaria, sols amb l’interès de ser útil,
que feren servir aquests animals com a transport més efectiu per pujar el
material d’obra fins al cim del penyal. És clar, doncs, que aleshores quedem
descartats com a transportistes els reivindicatius romers que hi fem la pujada,
com ha proposat l’Inefable. Perquè som poca gent i, sobretot, perquè no ens
identifiquem, ni per passiva ni per activa electoral, amb l’animal ni amb la
tercera accepció del DIEC2. En canvi, potser alguns recordaran les polèmiques
declaracions que va fer l’Inefable durant les darreres eleccions municipals, en
què va afirmar més ample que un palloc que els qui el votaven eren burros. Ho
va dir ell, en un míting a Benigànim! En conseqüència, com que ha guanyat les
eleccions municipals per majoria absoluta, de burros no en faltaran per pujar
material d’obra al Puig.
I si no els ha
agradat aquesta broma, a l’electorat del PP de Xàtiva, que recorden allò que
diuen ells, els espanyols, en la seua llengua castellana i imperial: Donde las dan, las toman.