Cercador per data
CIU i ERC, esteu per la feina cony !! - "Al Loro"
El nou Estatut, al TS a punt de ser encaixat dins la Constitució Espanyola. Amb el nou finançament, el més calent és la aigüera, i el PSOE i el PP ,considerant reformes constitucionals sobre la Llei electoral.
Mentre tant els partits nacionalistes catalans, CIU i ERC, mirant-se el melic, esgarrapant-se mútuament o pitjor encara, auto lesionant-se. Així no ........
- Comentaris: 1
MAIG 68 : què ens en queda 40 anys després (II)
Reprenc el fil del que deia en el post anterior. Per mi i per a molts el maig del 68 té un aire mític o directament és un mite. Com a qualsevol mite no resisteix una anàlisi precisa i rigorosa però no estic segur que els mites hagin de passar per cap anàlisi rigorosa necessàriament. Depèn del que es pretengui.
En tot cas, si el Maig del 68 és encara un mite i se'n parla és perquè el seu eco perdura i les seves influències (per bé que no només seves) són un fet.
La component antiautoritària del moviment juvenil: la revolta contra la rigidesa dels costums, contra els valors conservadors en la família, contra la indiscutible fins aleshores autoritat acadèmica marcà un abans i un després i la seva influència ha configurat les formes de pensar i d'actuar de milions de persones posteriorment.
L'aparició d'un feminisme modern, d'unes noves relacions sexuals no orientades ni a la procreació ni a la família, d'una nova forma de vestir, entre altres consideracions, són elements que aparegueren a la llum pública durant o contigües al Maig 68. (Segueix)
Paguen youtubes per pecadors
El que de debò tenen de bo els extrems és que es busquen. I estic convençut que quan la humanitat acabi avorrint-se del tot després d’anys i panys de culte cec cap a les possibilitats de diversió que plantegen les noves tecnologies, a un lliure pensador capaç d’influir en els altres se li encendrà una bombeta damunt del cap i tornarà a reivindicar la lectura de lletres impreses damunt de paper com una de les formes més autèntiques i profitoses d’omplir les estones lliures. Mentrestant però encara ens caldrà aguantar com uns desaprensius lliguen una corda al campanar de l’església de Sant Climent de Torre de Buira, a cinc quilòmetres del Pont de Suert, i després –com aquell que arrenca cebes- tiben de la corda fins que una part d’aquella ermita del segle XVII es precipita per sempre més a pocs metres d’ells mentre criden, aplaudeixen i es feliciten amb el so de fons d’una música punk que va contra els preceptes religiosos...
- Comentaris: 3
AFORISMES
Aforismes (1918-2008)
32. Hi ha qüestions que no podríem deixar enrere si no ens n'haguéssim desprès per naturalesa.
Franz Kafka (1918)
32a Al llarg de tot el temps que fa que estem abocats a l'escena del risc haurem pogut adonar-nos que allò que semblava infranquejable era tan sols una creació de la imaginació: una mena de perill irreal.
Ricard Mirabete (2008)
- Comentaris: 4
La corrupció del pp (aigua2)
‘La major part del territori comarcal conté uns recursos hídrics que a priori no són aptes per a aigües potables. Llíria, la Pobla de Valbona, Casinos, Sant Antoni, Bétera o l’Eliana tenen uns recursos que no són aptes per al consum domèstic. La qualitat de l’aigua és tan roïna que els recursos ni tan sols tenen possibilitat d’acollir-se al Decret sobre qualitat d’aigües. El Camp de Túria és la comarca d’interior amb més extensió de contaminació de l’aigua de tot el País Valencià, junt amb l’Horta de València i la Ribera Alta. […] I això que encara no han arribat els pitjors efectes dels processos d’intensificació de la producció agrícola de fa uns anys (encara recollim la contaminació de fa 25 anys, quan començava a mecanitzar-se i intensificar-se la producció agrícola. El cicle hidrològic és un procés lent: des què la substància tòxica és absorbida per la planta, percola, s’infiltra, s’incorpora a l’aqüífer i ix per una font o pou poden passar dècades). Podem confirmar-ho, la gran batalla pendent en la gestió de l’aigua a la comarca serà la lluita contra la contaminació.’
ROMERO RENAU, Lluís del [2005]: L'aigua al Camp de Túria, Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.
El negoci de la contaminació ens fa pagar l'aigua domèstica a 160-190 euros/m3 al supermercat (he corregit el càlcul en aquesta segona versió). De l'aixeta no ens refiem gens, així que paguem cada setmana de la butxaca allò que no raja amb qualitat a casa, que també paguem doblement. I ves que els responsables de l'una i de l'altra xarxa (l'aigua dita mineral i l'aigua contaminada de les cases) són els mateixos propietaris. Casualitats o causalitats de la vida. La conxorxa de l'aigua fa anys que dura i prou que ensabona no pocs comptes corrents. I mentre el caos dura, la impotència de saber-nos estafats és de jutjat, no tant pels diners que ens costa la xarxa pública i la privada, com per la manca de professionalitat en resoldre una qüestió que hauria de ser bàsica: l'aigua potable ha de complir uns mínims, senyors d'Europa. Els mínims els marca la llei europea, però ací els Jutges de l'Audiència tampoc no miren, pendents com són d'altres feinetes menys humides. Menys pollastregots de tourné per Múrcia i Almeria, per Oriola i Benidorm, per València i el portet dels cotxes, i més responsabilitat a l'hora de la gestió de les infrastructures, diem-ne, necessàries.
(proper capítol: propietaris)
- Comentaris: 1
CLAR I NET: VALENCIÀ
Gracies Marta pels vídeos que ens ofereixes. Hi afegiré sols una cosa: tinc amistat amb un directiu de la Ford d'Almussafes. Allò que en diu Alfons López Tena és rigorosament cert. La intel·ligència española precisa d'esperonar el blaverisme. Ho faran. No ho dubteu. És la seua supervivència dins d'un corral xicotet o la nostra dins del món global el que hi ha en joc.
- Comentaris: 13
ENTREMIG DE PROBLEMES INFORMÀTICS
Ella nom Aina de Desraons. Filla, néta, besnéta, etc. d'una avior que ve de més enllà del rei en Jaume i que vivien a la possessió Desraons de milers i milers de quarterades que ha comprat el govern perquè la gent sà piga com eren les Geòrgiques antigues. Ara viu al Pil·larÃ, just devora Sometimes, s'ha baratat el nom, Ioliana, i els vespres balla damunt un bafle dels digeis electrònics Aubcoc i Nagdalac.Nosaltres, barques cremades d'una drà ssena virtual, no podem fer res per ella. Emperò a mi allò que em treu de solc és que faci tan bona cara, això és que no està bona, trob que hauria de ser malcarada. Això no m'agrada ni gota. Vols dir que no maquilla els sentiments, el dol? No ho sé, no ho entenc i això em fa pensar com una desequilibrada. Els guiris que passejaven per aquella carretera peatonitzada convertida en palmer no escoltaven aquell dià leg de dues mosques vironeres de bon veure que prenien aquell solellet d'aquesta primavera estiuenca amb tota la impunitat del món. AIXÃ’ ÉS EL BESSÓ D'UN RELAT. QUÈ EN SORTIRÀ?
- Comentaris: 3
Les pors i els reptes de TV3
La periodista Mònica Terribas ha estat nomenada nova directora de TV3. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ho ha aprovat per unanimitat. I aquesta és una molt bona notícia, per molts motius, tot i que només en destacaré un parell. Primer, és una gran professional del periodisme, ho ha demostrat sobradament durant molts anys al programa "La nit al dia". I segon, té molt clar el país on viu, i així ho ha donat a entendre sempre que l'he escoltada parlar sense càmeres ni micròfons.
- Comentaris: 1
FIRECREEK (1968)
Henry Fonda capitaneja un grup de pistolers que atemoreix el poble de Firecreek. Inger Stevens, veient que no és tan malvat, li demana el perquè de la vida que porta. "No em puc arriscar a ser un ningú. Ja ho he sigut. No val per mi", contesta Fonda. James Stewart és granger i sheriff a temps parcial de Firecreek. Stewart no actua, deixa fer, és covard com la resta, fins que els pistolers pengen un noi. Llavors Stewart explota: "el dia que un home decideix no enfrontar-se al món, val més que desaparegui". L’enfrontament entre Stewart i la banda de Fonda és intens i recorda molt "Solo ante el peligro". Al final Inger Stevens, per salvar el sheriff, ha de matar Fonda, que li havia promès un futur. Aquest western, sovint menystingut, té molt al·licients: personatges ben definits, diàlegs amb força, un director (Vincent McEveety) no contaminat pels tics de l’època, i dos actors llegendaris, aquí a la tardor de la seva carrera (Henry Fonda tenia 63 anys i James Stewart 60), però encara pletòrics. Els acompanya Inger Stevens (1935-1970), una actriu de mirada malencònica que va intervenir en alguns westerns i hi va deixar una empremta imborrable.
Ha sortit el 'Catalunya' 97
Finalment ha sortit el 97 del "Catalunya", en aquest cas amb un munt de teca sobre la lluita dels dos dies. Si fóssim una revista de quiosc i ens vulguéssim vendre molts exemplars diríem que incloem entrevistes de primera mà amb protagonistes del conflicte, amb conductors, amb grups de suport i hi analitzem les claus del conflicte que han portat a guanyar una de les vagues més emblemàtiques dels darrers anys als Països Catalans. No ho direm, però. Senzillament, jo crec que el número val la pena i si el llegiu ho notareu, s'hi diuen coses molt clares perquè callar-les ja no porta enlloc i els camins estan oberts, infectats i vénen plens de gent...
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Des de l'Exili
Manel Bargalló i Alabart
Israel i Palestina: Un conflicte sense solució ara per ara.
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
