Antoni Soy

Eunomia

Diari de campanya (IX)

• joandeserrallonga
• enllaç permanent
• Estatut: referèndum
• dijous, 8 de juny de 2006 | 13:59h

Ahir al vespre vaig estar a Cabrils en un acte d'ERC per parlar de perquè "Ara toca No. Catalunya mereix més". En Francesc Ponsa, jove i molt capaç regidor republicà a Cabrils, i la secció local van ser molt atents en convidar-me i va ser un plaer poder parlar amb tots els que van assistir-hi. Alguns, per cert, veïns (o amb fortes vinculacions) amb Argentona. El públic era bàsicament una barreja de gent d'ERC o propera i de gent de CiU o propera.

En les intervencions que hi van haver la màxima preocupació van ser el model de finançament i les inversions en infraestructures. Potser va influir-hi que era jo qui hi anava a parlar, potser perquè la gent té clar què aquests són els temes en els què ens hi juguem més, potser també perquè són dels temes més tècnics i més difícils d'explicar de forma planera.

Tanmateix, crec que la gent entén que a l'Estatut del 30 de setembre hi havia un canvi de model: Catalunya recaptava tots els impostos mitjantçant una Agència Tributària pròpia i desprès, a partir d'una negociació bilateral en una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, la Generalitat de Catalunya n'atribuia una part a l'Estat pels serveis què aquest ens continui oferint i una altra part per a solidaritat/cooperació amb la resta de territoris de l'Estat. En canvi amb l'"Estatutet" de la Moncloa no hi ha cap canvi de model: continuem amb "el café para todos", amb la LOFCA i per tant amb l'Estat i el "Consejo de Política Fiscal i Financiera" fixant les necessitats de despesa i de finançament de Catalunya, sense recaptar els impostos ni tenir capacitat normativa, amb una agència tributària "virtual", sense relació bilateral Estat-Generalitat, etc.. Cap canvi, doncs, respecte a la situació actual.

La gent també entén que, a més, amb l'Estatut del Parlament en 10 anys el nostre dèficit fiscal havia d'equiparar-se al de les regions europees d'un nivell de renda similar (què volia dir reduir-lo pràcticament a la meitat) i en 15 anys ens haviem de posar al nivell de les CCAA forals: Euzkadi i Navarra. Es a dir, els recursos augmentaven de forma important, per poder fer front a les necessitats de les nostres empreses i la nostra economía, i per poder millorar el benestar, la qualitat de vida i els serveis a les persones dels nostres ciutadans i ciutadanes. En canvi, amb l'"Estatutet" de la Moncloa no tenim garantit ni un euro més per a Catalunya; només ens hem de fiar de la "bona voluntat" i de les "promeses" que no es compleixen mai del "Gran Hermano" Zapatero. La gent enten que tot i que l'Estat ens farà arribar una part més important d'alguns impostos què es recapten a Catalunya, ja ens han fet saber, per activa i per pasiva, que ens ho restaran de l'anomenat Fons de Suficiència i, per tant, ens quedarem exactament com ara: sense ni un euro més a la caixa. Es a dir, l'Estat continuarà fixant, com fins ara, les necessitats de finançament de Catalunya: suposem que són 100. Fins ara ens en donava 70 a partir d'alguns impostos que recaptava a Catalunya i 30 a partir del Fons de Suficiència. A partir d'ara ens en donaran 110 a partir d'alguns impostos que recaptarà a Catalunya però nosaltres n'haurem de retornar 10 al Fons de Suficiència. Estarem exactament al mateix lloc a on hem estat fins ara.

Per tant, amb l'"Estatutet" de la Moncloa no tenim ni canvi de model, ni un euro més per a Catalunya. Es a dir, continuarem amb el mateix dèficit fiscal què actualment, continuarem sense poder millorar la competitivitat i la productivitat de les nostres empreses i la nostra economia, continuarem amb uns nivells insuficients de serveis a les persones -sanitat, educació, habitatge, serveis socials-, continuarem, en definitiva, sense poder modernitzar el país ni satisfer les seves necessitats actuals. Tanmateix, ens diuen, tindrem algunes competències més que ara -poques en realitat-, però la qüestió que ens hem de fer és: com les finançarem si no tenim més recursos??.

• Vull llegir la resta de l'article