Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

divendres, 29 d'agost del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Juliol 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031      


Yes, I can

Aquest matí he llegit al diari Politico que Barack Obama parlava avui a dos quarts de cinc a la convenció nacional de la League of United Latin American Citizens (LULAC) que es fa aquests dies a l'hotel Hilton de Washington. Quan ho he vist he pensat que valia la pena provar-ho... and yes, I can. Amb una mica d'insistència, el carnet de premsa de VilaWeb i el del Col·legi de Periodistes de Catalunya, he convençut la cap de premsa perquè em donés una acreditació per a l'acte de Barack Obama. No ha estat fàcil, el termini perque es registressin els periodistes s'havia acabat feia dies.
Però ha valgut la pena i ho he vist des d'un bon principi: Obama ha començat fort, aclamat per molts que duien pancartes de Latinos por Obama i que cridaven "Sí se puede!" a ple pulmó. A la sala d'actes de l'hotel hi havia centenars de persones i, si haig de fer cas de l'ambient que s'hi respirava, sembla que Obama ja s'ha guanyat el favor de molts llatinoamericans. Ha encapçalat el discurs amb l'eslògan "One for all and all for one", amb la idea de que els llatinoamericans també perseguien el somni americà i que no se'ls el podia negar. Interromput cada dues frases per tota mena de crits de suport, ha dit que "els llatins han hagut de recórrer un llarg camí per arribar fins aquí i ara no poden ser ciutadans de segona". Ha promès ajudes de fins a mil dòlars per a les famílies més pobres, nous llocs de treball amb l'augment de l'obra pública i rebaixar els impostos dels petits negocis.
Obama sap que els llatins, tal i com els anomenen aquí, són una font de vots molt important. I ho ha reconegut al seu discurs, ha dit que el seu vot podia ser decisiu a les eleccions de novembre. No és estrany doncs, que el seu discurs fos clar i contundent, ha deixat anar que the american way of life no és en perill a causa dels llatins nouvinguts, ni de que no sàpiguen anglès, perquè ja l'aprenen, sinó que el pot fer perillar crear dues classes de ciutadans. Per a nosaltres potser no és res nou, tot això; però als Estats Units pot sonar força revolucionari en segons quins cercles.
L'alegria i la confiança es respiraven a la sala. El presentador ha cridat Obama anomenant-lo futur president d'Amèrica, gairebé com si ja hagués guanyat les eleccions tot i que encara no ha arribat ni la campanya. Nens petits arrossegant samarretes immenses amb la cara d'Obama, àvies amb xapes pro-Obama tapant-los les solapes de la jaqueta... aquesta tarda, a l'hotel Hilton de Washington, Obama ho era tot.
No puc continuar la crònica perquè encara sóc a l'hotel Hilton, aprofitant-me del wi-fi gratuït, i em quedaré sense bateria... però haig de dir que aquesta tarda ha valgut la pena, l'ambient em feia sentir com si fos en la celebració d'una victòria i tot això ho he vist amb els altres fotògrafs, a cinc metres de l'escenari. Aquesta vegada potser sí que alguna cosa canviarà a la Casa Blanca.

CALA D' HORT

Cala d'Hort a Eivissa,  es trobar  just davant dels Illots d’ es Vedrà i d' es Vedranell, formant part d' un dels espais naturals més importants de les Pitiüses.  Diuen que hi ha llocs màgics, poderosos i  de ben segur que aquest iilot és un d'ells. Es  l'omphalos, el melic del món, que sembla  ja no està a Delfos. Diuen que  l'illot d'es Vedrà  acumula energia positiva tot l' any, el que li dona aquest aire enigmàtic i  misteriòs  que atrau a tanta gent. Entre d´altres  a bona part del moviment hippy, durant els anys seixanta. Però al final , hi ha  qui pretén fer desaparèixer el misteri i aconseguir donar  pas al gran principi que modifica consciències i estats místics. La consigna que la pela és la pela, pot  fer anar en orris tot aquest encant, de  prosperar el projecte de camp de golf als voltants de Cala d´Hort, amb la construcció de dues grans urbanitzacions. Els promotors fa anys van trobar la complicitat de l'Ajuntament de Sant Josep i del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, tot i l'il.legalitat del projecte, al  contradir la llei Balear  d'Espais Naturals. A finals del 2003, el Govern Balear empetiteix el parc. De de més de 2.700 hectàrees  d'extensió passar a tenir-ne 0'5. Canvis de color polític en l´institució insular i en el govern balear han  donat novament esperança als opositors d' aquest projecte. El GEN-GOB  intenta per tots els mitjans al seu abast evitar la desaparició d'aquest important espai natural de les pitiüses. Ajudem-los.
http://www.gengob.org/

Veure i viure el Boss... (canvio entrada)

El dissabte i diumenge dies 19 i 20 de juliol Bruce Springsteen torna a visitar Barcelona. El 17 de maig del 2003 vaig tenir l'oportunitat de veure'l i viure'l a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, a Barcelona. El regal dels 18 anys va permetre'm estar en aquell innoblidable concert, amb el Noguera i l'Aina, poques setmanes després de tenir el carnet de conduir.

Ara, torna a la capital del nostre país i ho fa per partida doble. Vaig al gra. Em fa especial il·lusió tornar anar-hi, i tinc entrada pel dia 19. Però per qüestions que no venen al cas, em va millor anar-hi el diumenge, dia 20. Si sabeu algú que me la pugui canviar, que es posi en contacte amb mi!! Mitjançant el bloc, correu electrònic (isaacperaire@prats.mesvilaweb.cat) o el què pugui!! Gràcies.

* Potser aquest és un post una mica interessat, però... bé, m'ha vingut de gust provar-ho per aquesta via, també. Disculpeu si ho trobeu fora de lloc.

Riera sobreviu a la purga del PP

Ramon Riera, que fa tàndem a Badalona amb Xavier García Albiol, s'ha salvat de la purga que hi ha hagut al Partit Popular amb l'elecció d'Alícia Sánchez Camacho com a presidenta. Riera, que havia anat escalant posicions al PP català en paral·lel a García Albiol, ha estat designat secretari territorial dels conservadors catalans. El president del grup municipal badaloní s'ha hagut de conformar, com deia en l'anterior post , amb una vocalia.

Ukiyo-e, imatges d'un món efímer

Vaig deixar-me caure a Barcelona, amb la família, dissabte al matí. A la Pedrera hi havia, hi ha, una exposició que prometia.  L'exposició inclou més d'un centenar de gravats, procedents dels fons del Département des Estampes de la Bibliothèque Nationale de France, d'autors tan representatius com Harunobu, Kiyonaga, Utamaro, Hokusai o Hiroshige i s'articula al voltant de cinc àmbits temàtics: teatre, belleses femenines, paròdia, erotisme i paisatge. Va valer la pena pagar els 8 euros del parking, el fred que vam passar comtemplant l'exposició i el dinar en un fast-food a prop de l'edifici.  
Els ukiyo-e són gravats xilogràfics fets al Japó entre segles XVII i XIX que van començar a arribar a Europa a partir de la dècada de 1860, com a resultat dels intercanvis comercials i culturals després de més de dos segles d'aïllament i de proteccionisme al país nipó. Aquestes estampes van captivar col·leccionistes i artistes francesos, fruit de l'ambient antiacadèmic i l'esperit d'experimentació de l'impressionisme i el simbolisme que regnava en aquell moment. L'exposició pretén apropar-se al món dels ukiyo-e, reflex del caràcter il·lusori i fugisser dels plaers immediats de la vida quotidiana al Japó del període Edo (1603-1868). Un món efímer com el d'en Jan Laporta. Diumenge em va fer mandra baixar altra vegada a Barcelona a votar. No estava a favor de la moció de censura, però tampoc estava prou motivat per votar-hi en contra.
El teatre i el sumo, la bellesa femenina, la paròdia, l'erotisme, la fauna i la flora i el paisatge són alguns dels temes vinculats a l'efímera vida terrenal, que es contraposen al món immutable i sagrat. Sigui al segle XVIII, amb Harunobu i Utamaro, o al segle XIX, amb Hokusai o Hiroshige, el món japonès se'ns apareix com un espectacle delicat i de gran bellesa. Jan Laporta va tornar la il·lusió i la bellesa al camp nou després d'anys molt obscurs. Però el seu ha estat un món efímer i fugisser de plaers intensos però molt breus. 

(foto: Kitagawa Utamaro, actor japonès cap el 1793) 

 

La política veïnal als pobles

  Fa temps que pense que el programa polític dels partits de cara a les municipals hauria de guiar-se per allò que desitgen els ciutadans, indepedentement del seu signe, i no les maquinàries més o menys democràtiques de les formacions locals. En arribar l'estiu hom no pot deixar de sentir nostàlgia per una Llíria que ja no existeix, o al menys en la forma que la vaig conèixer: sopars al carreró, tràfic inexistent o quasi inexistent, llargues vetlades de cinema a l'aire lliure, concerts però sobretot l'existència de vida al carrer, de vida veïnal feta de caragols i de meló d'alger amb la seguretat que quasi no res dolent hi podria passar-te.

A MANERA D'INTRODUCCIÓ

 Sobre l'aportació del liberalisme a l'Esquerra Nacional

Patrimoni.gencat

Es molt interessant la proposta patrimoni.gencat, és molt adient crear una pàgina per potenciar i donar un impuls als museus i entitats culturals, saber què fan i assabentar-se de les novietats. I, certament, he enrogit en comprovar que aquest bloc ha estat inclòs en els enllaços...

La capital buida

Washington DC és una ciutat buida construïda a sobre d'un pantà. La capital dels Estats Units tan sols té mig milió d'habitants i fins i tot en un dilluns com avui sembla un desert, però hi fa una xafogor que ho enganxa tot. El centre és una quadrícula d'edificis d'oficines federals, hotels i alguna empresa ordenada per avingudes de fins a set carrils. No és com Nova York, no hi ha gratacels, però els blocs de ciment d'estil monumental neoclàssic o racional voregen els deu pisos. És impressionant veure tot això amb els carrers gairebé buits de cotxes i de gent. I als barris residencials del nord, la cosa no canvia gaire: als carrers d'entre les mansions de Georgetown o de les casetes amb jardí de Brookland tampoc no hi passa gairebé ningú. La gent va de la feina a casa, amb cotxe, i a l'inrevés.
La buidor només canvia al sud de la ciutat, on s'acumula la pobresa i els crims. Però és una part petita del DC, com l'anomenen aquí; la majoria de la pobresa ha quedat arraconada als suburbis fora de Washington DC, que queden sota l'administració dels estats de Maryland i Virgínia. Un 60% dels ciutadans de Washington són negres, mentre que els immigrants d'origen llatinoamericà, legals o no, són un 7% de la població. Però si el recompte s'ampliés als suburbis de fora del DC, aquest percentatge segur que creixeria molt. I també augmentaria l'índex d'assassinats i crims violents d'una de les ciutats que ja és més amunt del rànquing nord-americà.

Smithsonian
Fins i tot el National Mall, on hi ha els museus de la fundació Smithsonian, és força buit. Només el Museu Nacional de l'Aire i l'Espai era una mica ple, però sense cues enlloc. Avui m'he passat gairebé tot el dia de museus, per aprofitar aquesta escapada curta a Washington abans de tornar a la ciutat que sembla realment la capital: Nova York. Això sí, m'ha agradat veure com, al país on s'han inventat l'excusa del disseny intel·ligent per defensar el creacionisme, el Museu Nacional de Ciències Naturals, a un centenar de metres del Capitoli, encara explica la teoria de l'evolució sense cap ombra de dubte i d'una manera que aconsegueix atreure l'atenció dels més petits.

PD: Ho publico avui però, de fet, això ho vaig escriure ahir. És que no vaig trobar wi-fi...

La platja llarga de Tarragona, història natural de la ciutat

Ara fa pocs díes, concretament el dia 21 de juny, El Punt ens publicava l'article La platja llarga, història natural de la ciutat, que tinc el plaer de signar conjuntament amb en Jordi Solé, secretari d'organització d'ICV a les terres de Tarragona. L'adjunto a continuació:


La platja Llarga, història natural de la ciutat


Per Raül Romeva (eurodiputat d'ICV) i Jordi Solé (secretari d'organització d'ICV a Tarragona)


Cal replantejar el projecte actual de passeig marítim i apostar per una proposta que protegeixi l'ecosistema costaner com exigeix la normativa europea, restauri els valors naturals de l'espai i n'ordeni els usos. (segueix...)

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Manel Bargalló i Alabart

Des de l'Exili

Manel Bargalló i Alabart

Carretero ha parlat

Josep Pastells

Josep Pastells

Josep Pastells

Tot per escriure

El bloc de Jordi Castells i Guasch

El bloc de Jordi Castells i Guasch

El bloc de Jordi Castells i Guasch

A prop d?aquí hi ha qui ens vigila

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA