
Síndrome de pre-vacances. A la feina s'acumulen els correus electrònics, les cites per a reunions inajornables i els encàrrecs per a abans d'ahir. El món s'acaba el dia 31. Com cada any, si fa no fa. Tot i que juraria que abans la síndrome es desencadenava a partir de la segona quinzena de juliol. Està vist: tot pot empitjorar. No me'n queixo, que consti. Ho constato i prou.
Dies també d'horaris capgirats. I d'escriure poc. (n'hi ha més)