Cafè en gra

El taulell de l'Osser

La porta del darrera

• josepselva
• enllaç permanent
• dimarts, 8 de juliol de 2008 | 20:36h

Com sempre, en Salvador Cot, en el seu lacònic apunt a l’AVUI, l’encerta de ple. Des de l’endemà que, inesperadament, Joan Laporta guanyes unes eleccions a la presidència del Barça el setge a la Torre de l’Homenatge (la llotja del camp Nou) ha estat permanent. Això és un fet, altra cosa son els encerts i desencerts del personatge que la presideix.

Em permeto rescatar aquest apunt meu, datat a l’octubre del 2005 -que podia haver escrit avui- per record dels desmemoriats.

El Barça és, abans que res, un gran negoci i un gran aparador, un node privilegiat que no poden obviar els poders fàctics. Ser president del Barça és mes important que ser-ho de la Generalitat. Si un Barça presidit per un Laporta ho guanyes absolutament tot any rere any es proclamaria d’independència de Catalunya des de la llotja del camp Nou, i el país, fins i tot les icones de l’espanyolisme com l’home-mico, Pau, i la dona-elefant, Montserrat, tremparien com burros en zel, doncs a traves del para-esport d’elit, per la via del sentiment vicari, els pobles s’identifiquen amb el guanyador.

Aquesta és la nova tongada que tenim ara a sobre, la nova estratègia espanyolista perquè ens tornem fetus cargolats passa per que tots els guanyadors siguin “espanyols de pura cepa”.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article