La Conselleria de Sanitat ha contestat, respecte als 847 dies que ha esperat Mari Carmen Contreras a ser rebuda en consultes externes de l'hospital Arnau de Vilanova, que"hay casos de traumatismos en los que es conveniente dejar pasar un tiempo antes de operar ya que en muchas ocasiones, la dolencia desaparece sin cirugía". És mentida, directament. Però anem a suposar que poguera passar. Com saben ells si la molèstia es manté, si la malalta té dolor, l'evolució del menisc i si això li està provocant altres recialles? Han cridat a Mari Carmen a veure com li va durant els tres anys que porta esperant? S'ha de tindre el rostre forrat de baqueta per a contestar això després que una malalta estiga esperant tres anys a operar-se el menisc i, a més, el fet de no haver sigut operada a temps li ha provocat una tendinitis que no li poden tractar fins que no resolga el problema del menisc. N'hi havia un acudit que no podem agafar-nos al peu de la lletra, però que val en aquest cas: matant-los, no paguen.
Pobles en
la memòria és una
exposició itinerant que aprofundeix en el fenomen de l'abandonament de pobles i
aldees al llarg del territori valencià. L'emigració rural, però també la
construcció d'embassaments o un esdeveniment catastròfic com una riuada o una
pantanada, constitueixen les causes més freqüents que es produïsca fins i tot
l’oblit d'un poble. Alpont acull,
del 9 al 27 de juliol a la Casa de la Cultura, una exposició del Museu Valencià d'Etnologia que mostra les aldees deshabitades d'aquest municipi així
com també dels altres pobles dels Serrans, per a la qual ajuntaments i
institucions de la comarca han cedit fotografies i hi haurà el testimoni d’una
veïna que narrarà com va viure i va emigrar de la seua aldea natal. L'Hortichuela, Vizcota, Canal Seca o El Chopo (Alpont), Camp de Benacacira i Bercuta (Xelva) o els desapareguts nuclis de Domenyo, Benaixeve i Loriguilla són alguns dels llocs
representats. Els escriptors José Manuel Almerich i Agustí Hernández
presentaran també el seu llibre “Pobles
abandonats. Els paisatges de l'oblit”.
El 5 de juliol del 2006 es reunien els grups municipals de l’ajuntament de Llíria amb el Director General de Transports, José Vicente Dómine. L’encontre era exclusivament per a exposar la necessitat, tan per a Llíria com per a la comarca del Camp de Túria i els Serrans, de tindre uns serveis de transport públic en condicions, i més concretament exigir a la Generalitat que inclogués en el proper Pla d’Infraestructures l’ampliació de la Línia 5 del Metro fins a Llíria. Tirant mà de l’hemeroteca, llegim sobre aquesta reunió que “...segons el Director General, l’estudi passa per veure la disponibilitat de sòl i corredors d’infraestructures adients en els diferents municipis per fer possible el pas de la xarxa ferroviària. Com a elements que poden fer viable el projecte, es compta amb les actuals vies del tren i les que han quedat en desús, a més del pont de l’antic traçat de RENFE sobre el riu Túria (entre Vilamarxant i Benaguasil). La proposta d’ampliació de la línia ha estat presentada i aprovada en un moment idoni per fer les futures previsions del nou pla d’infraestructures, pla que arrancarà a partir del 2010. Tots els grups han assenyalat que Llíria es una ciutat que està creixent molt demogràficament, que les actual vies de comunicació s’han quedat obsoletes i que el tercer carril de l’autovia fins la Pobla de Vallbona no es la solució a mitjà i llarg termini. Cal articular nous serveis de transport públic que siguen competitius, eficients i moderns. A més, les connexions amb el port i l’aeroport mitjançant aquesta xarxa donarien un plus al transport metropolità de la Comarca del Camp de Túria i els Serrans...” Per a concloure l’encontre el Director General de Transports, José Vicente Dómine, és va comprometre públicament a que “l’estudi sobre la viabilitat de la Línia 5 estaria conclòs per a la tardor del 2006 i que del mateix es traslladaria una còpia als municipis afectats per tal de fer suggeriments i aportar idees de millora en una reunió que es realitzaria abans d’acabar l’any”...
Dos anys després, ni la Conselleria ha donat senyals de vida, ni els grups polítics se’n recorden de l’assumpte. Mentre tant, el Dómine continua descollonant-se de com en cinc minuts es pot prendre perfectament el pèl a uns indocumentats que es conformaran amb la foto corresponent de l’acte i que s’oblidaran de les necessitats de la gent del Camp de Túria fins a les properes eleccions on s’enrecordaran de les promeses pertinents. Un estudi que hauria d’estar en marxa des de la tardor del 2006! (A la imatge, el trenet que la Generalitat de Camps a atorgat a l’ajuntament de Llíria per a que es distraguen i s’obliden d’exigir el desdoblament de la línia 1 i la prolongació de la 5)
