
Fa temps que pense que el programa polític dels partits de cara a les municipals hauria de guiar-se per allò que desitgen els ciutadans, indepedentement del seu signe, i no les maquinàries més o menys democràtiques de les formacions locals. En arribar l'estiu hom no pot deixar de sentir nostàlgia per una Llíria que ja no existeix, o al menys en la forma que la vaig conèixer: sopars al carreró, tràfic inexistent o quasi inexistent, llargues vetlades de cinema a l'aire lliure, concerts però sobretot l'existència de vida al carrer, de vida veïnal feta de caragols i de meló d'alger amb la seguretat que quasi no res dolent hi podria passar-te.