Una proposta: Regaleu banderes catalanes als vostres veïns nouvinguts.

• alfons
• enllaç permanent
• dilluns, 8 de setembre de 2008 | 23:56h

Fa cent anys va néixer la bandera estelada, símbol de la nostra llibertat. Aquest 11 de Setembre, les estelades onejaran arreu.
 Amb els qui fa cent anys van fer néixer l´estelada ens uneix la mateixa il.lusió i els mateixos objectius, però les prioritats del catalanisme han d´anar variant amb el temps i les circumstàncies.
 Avui, una de les nostres més necessàries prioritats és sumar al moviment catalanista a tots els nous ciutadans que formen la Catalunya d´avui.
Sumar al moviment catalanista a tothom és una de les feines fonamentals que tenim.
Per tant, us faig una proposta:

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

BABALUSA LA MEDUSA, 44

• Xesca
• enllaç permanent
• dilluns, 8 de setembre de 2008 | 23:42h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Camps, l'inaugurador d'efectes especials

• Testenguaret.
• enllaç permanent
• Retroenllaços.
• dilluns, 8 de setembre de 2008 | 23:30h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Una bandera estelada per la Diada

• joanvilaitriadu
• enllaç permanent
• Tast de sobirania
• dilluns, 8 de setembre de 2008 | 23:10h

La Mar em demana que m'adhereixi a la campanya que ella ha propiciat a la xarxa per tal que el màxim nombre de blocaires pengem l'estelada al nostre bloc. No hi tinc cap inconvenient; tot al contrari. De fet, ja em vaig adherir fa uns mesos (vegeu aquest post del 16 d'abril) a la celebració del centenari, enguany, del naixement de la bandera independentista. Però, pensant amb la il·lusió que li fa a la Mar, segons ens explica al seu bloc, que la seva iniciativa tingui tant de ressó, se m'ha passat pel cap una idea: i és que me n'he adonat que jo mai, mai, no he tingut una estelada a les mans. És curiós, mai no he sentit la necessitat de comprar-ne cap, l'altre dia ho comentava a les meves filles; per tant, si exceptuem les estelades gegants que, en dies dels partits de la selecció catalana, donen la volta a les grades del Camp Nou, no n'he tocat cap altra. I he pensat que potser ja va sent-ne hora, a la meva edat. Així és que he decidit que aquesta Diada me'n compraré una. Com em deia un amable lector del meu bloc, potser aquesta bandera no identifica tanta gent com la de les quatre barres i prou, però mentre no tinguem estat propi, ens cal aixecar-la per reivindicar-lo. I si els de Ciudadanos s'emprenyen, molt millor, senyal que els molesta, oi Mar?

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

MAN IN THE DARK DE PAUL AUSTER: BRAVO!

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dilluns, 8 de setembre de 2008 | 22:42h

VET AQUÍ EL COMENÇAMENT D’UNA NOVEL·LA. «Estic sol a les fosques, fent rodar el món dins el cap mentre tinc un altre atac d’insomni, una altra nit en blanc en la gran planura americana. Al pis de dalt, la meva filla i la meva néta dormen als seus dormitoris, totes dues també soles, la Miriam, la meva única filla, que té quaranta-set anys i en fa cinc que dorm sola, i la Katya, l’única filla de la Miriam, que té vint-i-tres anys i que solia dormir amb un noi que es deia Titus Small, però ara en Titus és mort, i la Katya dorm sola amb la seva pena. Llum brillant, i després foscor. El sol que cau de tots els racons del cel, seguit de la negror de la nit, dels estels silenciosos, del vent que agita les branques. Així és la rutina. Ja fa més d’un any que visc en aquesta casa, des que em van donar l’alta a l’hospital. La Miriam va insistir que vingués aquí, i al principi érem els dos sols, juntament amb una infermera de dia que em cuidava quan la Miriam se n’anava a treballar. I llavors, al cap de tres mesos, a la Katya li va caure el món a sobre, va deixar els estudis de cinema que feia a Nova York i va tornar a casa per viure amb la seva mare a Vermont.» Saps quina novel·la és, amable i recuperat Lector dels mil i un sexes de l’esperit? No, no creguis que m’he muntat un concurs o alguna cosa per l’estil. És que m’he tornat a entusiasmar amb Paul Auster. En els seus darrers llibres i guions (sobretot als guions dels seus dos films) hi trobava un esgotament i una repetició. Per això vaig agafar Un home a les fosques (Edicions 62 en català i Anagrama en castellà) amb una prevenció de lector escalivat. I hi vaig caure de quatre grapes, em vaig enrotllar d’aquella manera apassionada i sensual que et fa dur el llibre a qualsevol part (a la platja, davall una figuera, al lloc comú, dins el llit, etc.) i no amollar-lo fins que has acabat la primera lectura. 

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

BLUE CHEER. Rock Me Baby

• saltenc
• enllaç permanent
• Vinils
• dilluns, 8 de setembre de 2008 | 22:28h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Junts podem!

• maiolsanauja
• enllaç permanent
• ERC
• dilluns, 8 de setembre de 2008 | 22:27h

Som independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva llibertat. Perquè en el món global en què vivim disposar d’Estat propi, poder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit indispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els Països Catalans no en som una excepció. El dilema a què ens enfrontem com a catalans és semblant al que s’enfronten Escòcia o el Quebec, o al que han resolt  Montenegro o Eslovàquia; independència o perifèria que s’empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més interdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el dret de decidir per desenvolupar-se en llibertat. 

NO ADMET MÉS DUBTES
L’evolució del món i la situació d’espoli i crisi en què es troba avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions. Estem sotmesos a un Estat espanyol que s’enforteix i ens empobreix. I que  sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i les divisions del catalanisme, de l’independentisme i, ara, d’ERC, per imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les retallades que va patir l’Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el que s’està convertint en la segona part d’aquell desastre: les rebaixes en la negociació del model de finançament. Un finançament just i adequat, per cert, sense el qual s’agreujarà la situació de les famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al damunt nostre.

Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb urgència, bastim un projecte que no s’arronsi davant de l’Estat espanyol i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han debilitat. Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem de nou, amb coratge i humilitat, i amb l’experiència que hem acumulat, estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que necessitem per guanyar. I com que per teixir i cosir el que cal és posar fil a l’agulla, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista fem el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d’ara, com a Reagrupament Independentista.

INDEPENDENTISME MAJORITARI
Treballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a l’independentisme en un moment en què té possibilitats d’esdevenir majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara a Catalunya aquests darrers anys, ha estat el fracàs clamorós de tots els partits en l’intent il·lús per reformar Espanya a través d’un nou Estatut. Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós, capaç de plantar cara a l’Estat i de superar les tremolors de cames dels que pacten a Madrid, i disposat a  mobilitzar i a aglutinar les millors energies al seu voltant.

Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta l’única força política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a desenvolupar-lo la unitat torna a  ser necessària. La nostra voluntat és la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin afegir al canvi i a ERC  totes aquelles persones que creuen que el que estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà.

ESPANYA I LA DEMOCRÀCIA
Finalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts més que en qualsevol altre moment de la nostra història recent. Som prou, fins i tot, per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d’un Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència, per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.

Per tant, no n’hi ha prou que una majoria de catalans es planyi en silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen bastons a les rodes. Ni  podem cometre l’error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d’elits o de polítics professionals.

Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment, que requereixen l’esforç i la militància de país de totes i tots. “Ara és l’hora catalans”: així ens crida el nostre himne, i així ho proposem nosaltres. És l’hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya.

Joan Carretero i Uriel Bertran són militants d’ERC i membres de Reagrupament Independentista

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

CAN BARROT. 7 DE SETEMBRE DE 2008

• joan llado
• enllaç permanent
• dilluns, 8 de setembre de 2008 | 22:26h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

A PROPÃ’SIT DE LA SENYERA ESTELADA

• G008lib2014
• enllaç permanent
• Actualitat
• dilluns, 8 de setembre de 2008 | 22:22h

Cal distingir entre la bandera oficial de la Generalitat de Catalunya - la senyera- i el que s'anomena la senyera estelada, una bandera de lluita patriòtica, però l'objectiu liberal en el fons, no és altre que veure la senyera penjada junt amb d'altres banderes oficials a la seu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) el dia que sigui admesa la República de Catalunya.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Música per dimarts

• S
• enllaç permanent
• dilluns, 8 de setembre de 2008 | 22:04h

Començar el dia de bon humor amb You can have it all  dels Yo la tengo (versió amb coreografia inclosa). Mantenir els ànims i les ganes de fer coses amb el bon gust irlandés del  Tonight we fly  dels Divine Comedy.  Si s'ha de pujar l'eufòria i cremar energia Sleeping Lessons  dels The Shins  (... si pogués ser en directe). Si es vol descansar  Debbie,  malenconia desbordada, a càrrec de Michael Nyman en la b.s.o. de Wonderland. (Avís: aquesta darrera utilitzar amb mesura).

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article