M'arriba una caixa preciosa, treballada a mà, que me l'envia el meu amic Apa. L'envoltori em recorda aquella meravella que Antoni Miró va manufacturar per al gran Ovidi i que esdevingué l'inoblidable "A Alcoi". Cartró rotund amb lletres pintades a grans trets, sobre plantilla.
L'obric sorprés, esperant a veure què trobaré dins un envoltori tan inusual i el regal de dins encara m'accelera més: una còpia en perfecte estat, en vinil, d'"Holocaust" l'únic disc dels magnífics Cotó-en-pèl. Cotó-en-pèl és el millor grup de música que mai ha produït la meua comarca però dissortadament com a grup va durar molt poc. El seu llegat és només aquest disc de rock progressiu i lletres afinades, una simfonia en quatre moviments que avisava que el Pep Llopis, el Vicent Cortina i tots aquells farien parlar molt per la seua qualitat, com de fet ha passat. Han fet camins per separat i han anat cadascú a la seua però allò que apuntaven a "Holocaust" hem vist com anava prenent cos, de vegades en músiques tan allunyades (només en apariència) com pot ser el folclore més ortodox. Recuperar-lo ara en vinil, amb les lletres a dins i amb aquella textura única de so que donen les velles agulles del giradisocs, és un goig que agraïsc de forma pública a l'Apa. Ell ja ho sap que m'ha deixat tocat però és bo que en deixe constància pública. Per ell, per la nostra música i per la comarca que tant estimem.
Ara que torna a esclatar el rock valencià potser caldria recuperar de nou aquest disc que en format digital es pot comprar en editorials especialitzades alemanyes, japoneses i americanes però no ací. És ben curiós perquè durant un grapat d'anys he anat tenint pistes de l'existència d'aquestes versions i sempre m'ha fascinat que un disc valencià del 1977 seguisca estant viu en aquests països i siga introbable a casa nostra. Mireu com a exemple aquestes webs:
(A l'eMule el trobareu el disc
ací)