A Cal Consueta hi fa vida, la Cultura Popular - (www.consueta.cat)

MÉSVilaWeb


Menú principal

divendres, 29 d'agost del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Juny 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30            


Campanya de protesta per l'afer: AIR-BERLIN

No volaré pas amb valtros, mai de la vida

Les actituds de menyspreu cap a la llengua catalana d'Air-Berlin estan portant polseguera. De moment ja hi han intervingut representants del Govern de les Illes i de la Generalitat, mentre el govern amic (zp) mira cap a un altre lloc.

La companyia en comptes de disculpar-se ha anunciat que portarà als tribunals l'ex-diputat Joan Puig per haver insinuat al seu bloc que l'actitud d'Air-Berlin és pròpia de mentalitats feixistes.

També hi ha convocada una concentració per demà dimarts dia 10, a les 20:00h davant del Consolat d'Alemanya a Barcelona (Pg. de Gràcia 111). Els convocants diuen que "no és una concentració antialemanya sinó tot el contrari: una concentració perquè a Alemanya, poble amic del català, coneguin les vileses comeses per aquesta empresa".

Finalment, hi ha dues campanyes més d'enviament massiu de correus als responsables d'Air Berlin. La primera, i anònima consisteix en signar des del web de Catalunya Acció. La segona, individual i firmada, és promoguda per e-criteri. Es tracta de copiar el text que tenim a la resta de l'article i enviar-lo per correu electrònic a les adreces de l'staff de l'empresa alemanya que tenim a sota. És bona idea per fer pedagogia contra la ignorància i el menyspreu. El missatge s'adreça a la Sra. Ana Baschwitz, responsable de relacions públiques. Us passo el text en català i en alemany.

→  Del Bloc del Jaume Marvà. Mercès pel teu article.

Assumpte: Die Katalanishie Sprache (la llengua catalana)
Els 12 destinataris de l'AirBerlin: 

abpresse@airberlin.com; yborn@airberlin.com;
cloeffler@airberlin.com; nbernhardt@airberlin.com;
aweber@airberlin.com; alexandramueller@airberlin.com;
jball@airberlin.com; Karl-Hermann.Hansen@ltu.de;
miriammueller@airberlin.com; mdoberschuetz@airberlin.com;
smanitz@airberlin.com; journalistenbuchungen@airberlin.com

(cliqueu la resta de l'article per copiar el text de l'e.mail)

El Ball de Diables de Reus

Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 9/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts,
amb finalitats educatives, culturals o informatives.
www.etnocat.org

La tradició, així com diversos autors que han fet la crònica de les festes reusenques en honor a la Mare de Déu, ens parlen d'una sortida del ball de diables l'any 1602, al trasllat de la imatge a la primitiva ermita. La documentació, però, no ens permet anar més enrera del segle XVIII: les primeres notícies precises són de l'any 1771. Això no vol dir, però, que el costum no sigui anterior.

En aquest moment el ball està vinculat al gremi de boters i, probablement, té parlaments com els balls del Penedès. En una descripció de les festes celebrades el 1833 amb motiu de la jura d'Isabel II, hi podem llegir:

"Los cuberos entretenian agradablemente la espectación pública con los variados fuegos de doce mil ruedas que dispararon al desempeñar la (danza) de los Diablos que figura el triunfo que sobre los ángeles malos obtuvo el Arcángel San Miguel".

   foto de consuetudinarium en 9/06/08

A partir de la desaparició del gremi de boters, el ball de diables per la seva forma de colla i són els propis components del ball els que es paguen la pirotècnia. Així en un document referent a la sortida dels diables del 30 de juny de1845 podem llegir que participa a una processó "...
una comparsa de diablos que disparó gran número de carratillas, cohetes y ruedas fue costeada por los mismos individuos que la componian".

A partir d'aquest moment, el ball de diables reusenc agrafa l'estructura que l'ha caracteritzat fins els nostres dies: no hi ha una colla fixa, els vestits són de propietat particular o es lloguen i els diables surten a les festes assenyalades, amb un nombre variable de components, pagant-se cada qual els seus coets. 
(segueix...)

Almanac Consueta. Setmana de Sant Efrem, Sant Bernabé, Santa Maria-Rosa Molas de Reus, Sant Antoni de Pàdua...

Aquesta setmana ens arriba plena de sants i santes, de beats i verges, per a tots els gustos. En la vessant local, el dimarts és santa Maria-Rosa Molas, (a l'esquerra), nascuda a Reus i fundadora de cases de Misericòrida, i una ordre religiosa amb forces escoles i centres per tot Catalunya.

En un apartat més pràctic, divendres, tenim sant Antoni de Pàdua, patró dels constructors. És el protector dels paletes que l'hi ho dediquen festes i dinars gremials. A Reus es fa un concurs d'habilitats constructives ben seguit per forces participants i un nombrós pùblic curiós. Veure treballar, sempre és més gratificant que acotxar el llom.

Diumenge és Sant Bernat d'Aosta, és el sant patró dels munta-nyencs, ajuda de tots els que fan camí pels indrets de muntanya, els excursionistes d'alçada i tots els que tenen en la natura més salvatge, la seva activitat lúdica. La vall d'Aosta està al nord d'Itàlia.

9

Dilluns.
Sant Efrem (306-373), diaca siríac i doctor de l'Església.
Sant Marí, ermità; sants Prim i Felicià, mrs.; santa Pelàgia o Pellaia, vg. i mr.; beat Josep Anchieta, prev. jesuïta; beata Anna-Maria Taigi, mare de família.

10

Dimarts.
Sant Maurici, abat; sant Asteri, bisbe.

11

Dimecres.
Sant Bernabé, apòstol company de Pau, nat a Xipre, on morí.
Santa Maria-Rosa Molas i Vallbé (1815-1876), rel., de Reus, fund. Gnes. MdD de la Consolació, a Tortosa (CMC, 1858). (En alguns llocs consta com a Rosa Maria)
Sant Lleó III, papa (795-816); santa Adelaida o Alícia, vg. cistercenca.
 

12

Dijous.
Sant Joan de Sahagun, prev. agustí; beata Iolanda (o Violant), rel. franciscana; sant Onofre (o Nofre), anacoreta.  

13

Divendres.
Sant Antoni de Pàdua (+1231), prev. franciscà i doctor de l'Església, nat a Lisboa, patró del ram de la construcció.
Sant Fandila, prev.; sant Aventí, mr.; santa Aquil× lina, vg.

14

Dissabte.
Sant Eliseu, profeta (s. IX aC); santa Digna, vg. i mr.

15

Diumenge.
Santa Maria-Miquela del Ssm. Sagrament (Madrid 1809 - València 1865), vg., fund. Adoratrius a Madrid (AESC, 1850).
Sant Bernat d'Aosta, prev. (+1081), patró dels muntanyencs i els muntanyistes; santa Benilde, mr.; santa Germana Cousin, vg.


L'Almanac Consueta, col.labora en el programa
De bon matí, de Punt 6 Ràdio de Reus.

Si cliqueu damunt de la fotografia
podreu escoltar en directe, tota
la programació de Punt 6 Ràdio.

De bon matí, de dilluns a divendres de 8 a 10.



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Manel Bargalló i Alabart

Des de l'Exili

Manel Bargalló i Alabart

Carretero ha parlat

Saül Gordillo

Saül Gordillo www.saul.cat

Saül Gordillo

Lectures d'estiu

Ricard Garcia

Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Quietud mineral

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA