Cercador per data
comiat
La tieta Lola era una dona feta de la fusta de la gent d'abans. Valenta i tenaç, amb aquella força per tirar endavant malgrat la duresa de la vida. La duresa extrema, la pitjor de totes, la mort de dos dels seus fills.
Avui s'ha mort la dona que es feia propera, que era generosa, que ens estimava a tots.
Era la germana del meu pare. Tots dos eren iguals. D'arrel pagesa. Treballadors de la terra.
Els darrers ermitans de Montdois.
- Comentaris: 4
El dèficit fiscal de Catalunya: 13.800.000.000 € anuals entre 2002 i 2005
Segons un informe de la comissió d'experts designada pel conseller Castells
El dèficit fiscal de Catalunya va superar els 13.800 milions d'euros anuals de mitjana entre 2002 i 2005, una quantitat equivalent al 9% del PIB. Així ho estableix l'informe que ha preparat la comissió de tretze experts a petició del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, i que s'ha presentat avui a la tarda.
Segons el sistema de càlcul basat en el flux monetari, que atribueix la despesa pública al territori on es materialitza, el dèficit és de 13.832 milions d'euros de mitjana anual entre el període de 2002 al 2005, que equival al 9% del PIB, i que significa que, del total dels ingressos els catalans van aportar a l'estat espanyol, el 32,8% no van tornar a Catalunya.
Segons l'altra perspectiva, la del flux del benefici, que assigna la despesa pública a la comunitat autònoma de residència el beneficiari, independentment del lloc on es produeix el servei públic, el dèficit fiscal és de 10.206 milions d'euros, un 6,6% del PIB. Segons aquest sistema de càlcul, el 24,5% dels ingressos que el catalans van aportar a l'estat, no van tornar a Catalunya. Segons aquest mètode, la despesa dels ministeris espanyols es distribueix entre totes les comunitats autònomes, pressuposant que el sector públic beneficia per igual els ciutadans de tots els territoris de l'estat.
Sobre l'admiració de les coses (Thomas Mann dixit)
Expo espanyola de Saragossa i la presència de la política de l’aigua?
En aquests moments estic tornant de l’exposició internacional de Saragossa, amb el brillant TAV que ens connecta amb Espanya, però que trigarà entre tres i quatre anys en connectar-nos amb Europa. Hi he anat convidat amb una delegació de l’ACA de la qual en sóc conseller, per anar a veure l’exposició que sota el pompós títol de “Viu la més gran festa de l’aigua a la terra” ha estat organitzada a Saragossa. ////segueix////
- Comentaris: 4
La veu de les escoles cooperatives (i2)
Berta apunta com una de les causes principals del fracàs de comunicació de l'escola cooperativa, de no tenir cap espai de veu al si d’on es couen les grans decisions, la discensió. No som una societat de consens, al contrari, i per això la torpesa, o la complexitat, o pitjor, la confusió.
Ningú no nega que la societat necessita bons referents en tots els sentits, especialment d’educatius. Tothom tenim els referents nòrdics com a exemple. Fins i tot els no experts coneixen els detalls dels èxits finlandesos en matèria educativa. Caldria acceptar, doncs, que necessitem una veu professional que ajude a posar seny en el desconcert que patim, respecte de l’escola. Vol dir, els agents socials prou que agrairien aquesta veu. Una altra cosa són els polítics. Els polítics, ai, sempre són una altra cosa.
No obstant, si som capaços d’articular discursos intel·ligibles, comprensibles en tots els sentits (cal saber explicar què fem), faríem un gran servei a una societat confusa, mig perduda, però afamada d’una certa visió més professional, pel que fa a l'escola.
L’objecte fóra saber explicar l’experiència del model cooperatiu d’escola, en tots els sentits, pedagògic, identitari, de participació, de compromís, amb la finalitat de tenir veu i començar a destriar el gra, en un món on la palla dificulta de veure fins i tot la lògica més bàsica. Cercant maneres que canta Miquel Gil amb aquesta nova orientació, de Berta Chulvi. A la manera de les escoles cooperatives.
PONÇ PONS: POETA I MENORQUÍ
Vaig descobrir el poeta menorquí per casualitat , tafanejant els prestatges de poesia en català a Robafaves. El que en va sobtar de l' autor d' Alaior, fou la seva indentificació amb Menorca, de la mítica "Nura" i de l' actual. "Aquesta illa no pot suportar més bandits/més pirates cruels que l'assalten i escorxen/ Algú rega sonets que el vent seca i desfulla" diu el poeta. El paisatge i la defensa de la llengua en front de gent poc proclius a respectar-los.Us en deixo un tast.
El misteri del robatori del cos del monjo (i 3)
FROM RUSSIA TO LOVE (1963) Terence Young
Se sol atorgar a Sean Connery el títol de millor James Bond de la història, però quan s'examinen les proves, el títol trontolla. Vull dir que les seves pel·lícules són les més avorrides de tota aquesta llarga sèrie. Només destaquen Goldfinger (1964) i la no oficial Never Say Never Again (1983). N’hi ha cinc més, que van des de la primera, la pobrissona Dr.No (1962), fins a l’espantosa Diamonds Are Forever (1971). Entremig, hi ha Thunderball (1965), You Only Live Twice (1967), i aquesta From Russia to Love (1963), que va fer TV3 fa poc i que, avorridota com és, m’ha costat força d’empassar. (Curiosament el millor Bond dels anys 60 és On Her Majesty’s Secret Service (1969), amb l’efímer George Lazenby, i que comentaré aviat). Bé, tornant a Des de Rússia amb amor, la trama és tan poc interessant, el ritme tan lent, l’acció tan escassa i les localitzacions tan desaprofitades (Venècia i Istanbul), que costa de destacar res. Potser només Robert Shaw, com a braç executor d’Spectra, que està a punt de matar Bond en la millor seqüència del film, en un tren. Pel que fa a la noia Bond, la italiana Daniela Bianchi alegra la vista però no té paper.
Periodisme talibà
"Que n'aprenguin i al loro", aquests dos instants han estat la sentència per enfonsar a Laporta, un president capaç amb 5 anys de guanyar dues lligues, la Champions i de poder ajuntar el millor equip de la història blaugrana. Laporta ha estat el president però el mèrit dels títols se l'han dut en Rosell el fracàs esportiu tenint el millor equip se l'ha menjat tot ell, en canvi el màxim responsable ha marxat amb tots els honors. Que em perdonin els mitjans però trobo de fa molts anys que són els màxims responsables dels mals a can Barça. Diuen que això es matar els missatger, el missatger de que?.
- Comentaris: 4
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
JOSEP TADEU
Josep Tadeu Berenguer i Verdú
A qui interesa no celebrar el 80è aniversari de la Constitució de l'Habana?
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- Berguedà
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
