Pel 1996, l'any que vaig marxar a l'Argentina per treballar a la Universidad Nacional de la Patagònia, a Trelew, em vaig aficionar a una extraordinària sèrie televisiva que, anàrquicament, passaven a la 2 de TVE. En certa mesura, el mateix paisatge de desolació urbana, exhuberància paisatgística i calidesa humana semblava que es podia viure als extrems oposats de l'hemisferi, al mateix continent americà. I per suposat, idèntiques frases per definir situacions es podien pronunciar, com el "no tenemos ordenador", o "si está roto, no lo arregles".
El cert és que la sèrie creada per Joshua Brand i John Falsey, que vaig seguir de manera molt irregular al llarg de finals dels noranta i de principis de segle, era per a mi un dels alicients de l'estiu. Històries ben escrites, personatges potents, diàlegs brillants, i la capacitat de generar un ambient refrescant han fet de la sèrie -en realitat Northern Exposure- un dels millors productes televisius de la història, i ben segur, dels més seguits per mi.