arnauvilanova |
dimarts, 9 de setembre de 2008 | 20:41h
És una sensació
compartida que estem en un moment baix de vibració nacional. Per
això, ha sorgit com una necessitat imperiosa la conveniència de
construir la Casa Grandel Catalanisme , una iniciativa
de Convergència Democràtica, que es proposa anar més enllà dels
legítims interessos de partit. Entenc aquesta Casa Gran com
una convocatòria àmplia que presenta una nova concepció de la
catalanitat, a tenor del que el país necessita avui, si vol obrir-se
pas cap al futur. Aquesta iniciativa sembla tenir en compte aquell
advertiment de Vicens Vives, ara fa 50 anys, d’acord amb el qual
els pobles, de tant en tant, han de revisar la feina feta i mesurar
encerts i errades.
arnauvilanova |
dimarts, 9 de setembre de 2008 | 20:38h
Doncs
em sembla que sí. Els d’aquí i els
d’allà, que són els qui realment governen de debó, decidint
sobre el que és nostre. Els de la capital maregen la perdiu com
saben fer ells per anar donant llargues: que si faran pública la
balança fiscal Madrid-Catalunya; que si l’aeroport de Barcelona i
la resta d’aeroports; que si Rodalies; que si papers de Salamanca;
que si finançament; que si aplicació de l’Estatut…Res de res
deprés de dos anys de vigència de la Llei Orgànica de l’Estatut
de Catalunya que reconeix que som una nació, que tenim drets
històrics i col.lectius, i que l’Estat ens ha de transferir només
una part del que mai no haurien d’haver arrambat.
arnauvilanova |
dimarts, 9 de setembre de 2008 | 20:36h
He llegit darrerament
alguns articles –singularment un de Pilar Rahola a La Vanguardia
del dia 18 de juny- que expressen la presumpta decadència en què es
troba immersa Catalunya tant en l’ordre polític, com econòmic,
com social i cultural. I m’he dedicat a pensar-hi una mica per tal
d’arribar a alguna conclusió que sigui mínimament útil.
arnauvilanova |
dimarts, 9 de setembre de 2008 | 20:34h
És un fet: el preu de
determinats productes agrícoles considerats bàsics – blat, blat
de moro, arròs i soja principalment - està creixent desmesuradament
i en molt poc temps. Els exemples són ben clars: a Centreamèrica,
el blat i el blat de moro han vist duplicats els seus preus en només
un any, i a nivell mundial, en el cas del primer, fins a un 30 % en
els darrers mesos.
arnauvilanova |
dimarts, 9 de setembre de 2008 | 20:30h
El darrer programa
de “Millennium” emès pel Canal 33,
dirigit pel periodista R.Colom, es titulava “L’art de la
veritat”, títol ben ambiciós, per cert. Si no fos per la brevetat
que s’imposa en un diari electrònic, m’hagués agradat comentar
els continguts del programa en qüestió per la lucidesa i elevació
a les dimensions més profundes de l’esperit humà.
arnauvilanova |
dilluns, 11 de febrer de 2008 | 17:28h
Ara, quan ja tothom pot adonar-se de fins on ens ha portat la nova cultura de l’aigua, promoguda de manera fanàtica per l’esquerra de casa nostra, ara quan aquest estiu pot ser que no puguem ni dutxar-nos, es hora de fer balanç i de prendre consciència del desastre al que ens han abocat els Saura, Mayol, Herrera, Boada, els seus escolanets d´ERC i tota aquesta colla de “gurus” de la sostenibilitat sense base científica. Després d’oposar-se al transvasament del Roïne, d’obstruir la instal•lació de dessaladores perquè emeten massa diòxid de carbó, i ignorant que Catalunya te avui dos milions de ciutadans més que fa vuit anys, s’han quedat muts, mentre contemplen passius com des dels Ajuntaments ens recepten tota mena de restriccions en l’ús de l’aigua i ens amenacen amb oneroses sancions. Cal reconèixer, però, que en la causa han comptat amb la decisiva col•laboració del Pepe Borrell i Manuel Aznar, ambdós ferms defensors d´ una Espanya concebuda com “ unidad de destino hidrológico “. Ara cal portar l’aigua del Roïne, però en vaixells, i també des d´Almeria, la qual cosa déu ser més ecològic, vist el silenci dels patriarques de la fracassada nova cultura de l´ aigua.
arnauvilanova |
dimecres, 6 de febrer de 2008 | 10:08h
Les universitats catalanes denuncien que els seus alumnes escriuen cada dia pitjor, i que la lectura i la comprensió lectora es troben en un alarmant declivi. Aquesta lamentable afirmació ha estat divulgada per Anna Maria Geli, presidenta de l´Associació Catalana d´Universitats Públiques. Se suposa que les mancances denunciades es refereixen a totes dues llengües oficials, el català i el castellà.
arnauvilanova |
dilluns, 28 de gener de 2008 | 11:44h
Segons dades oficials a 1 de juliol de 2007, Catalunya té 7.323.065 d’habitants, dels quals 1.080.762 són de nacionalitat estrangera. Aquestes estadístiques fredes no permeten conèixer amb exactitud quants d’aquests estrangers són d’emigrants forçats per les circumstàncies de pobresa,o precarietat o conflictes armats en els seus països d’origen. Tampoc quants “sense papers” hi ha exactament a Catalunya, malgrat que es facin càlculs més o menys ajustats. Segons s’ha fet públic, el gener de 2007 el padró munipal revelava que a Espanya hi havien 690.000 extracomunitaris sense permís de residencia. I molt menys es coneixen exactament xifres sobre el nou fenòmen que sembla que creix darrerament i que és una nova categoria d’immigrants, força preocupant des del punt de vista social: es tracta dels menors que arriben clandestinament sobretot des del Marroc, però també sembla des d’alguns països de l’Est, sense família que els protegeixi. A Catalunya n’hi podria haver uns 350, segons estudis sobre els quals desconeixem la fiabilitat i que generalment ens fan suposar que seran molts més.
arnauvilanova |
dimarts, 22 de gener de 2008 | 12:18h
Estatut, Rodalies, Papers de Salamanca... TGV fins i tot, amb túnel conflictiu o sense. El PSC com a força principal del Govern de la Generalitat té a Madrid un partit i un “govern amic” als qui, a l’hora de la veritat, els hi costa ser-ho. Fins i tot si, a voltes, ho desitgen. I quan ho desitgen, peten les costures de la gran camisa de força que, de la mà de grups de pressió i d’alts funcionaris, ens han imposat els successius governs que són hereus de la història hispànica dels darrers segles.
arnauvilanova |
dilluns, 14 de gener de 2008 | 13:42h
És molt probable que si els barcelonins fóssim qüestionats sobre quantes vegades ha plogut a la ciutat en els últims tres mesos, una bona part dels enquestats sabríem dir la xifra de dies gairebé exacte que respon a la pregunta. Sigui com sigui, ben poc. Poquíssim. I evidentment insuficient.
arnauvilanova |
dimecres, 9 de gener de 2008 | 19:04h
Explica el molt Honorable Heribert Barrera, que un alt dirigent del PSOE , ja fa temps va dir-li que la política del PSC-PSOE pel que fa a Catalunya era la d’aconseguir l´ eutanàsia del Catalanisme. És a dir: la seva mort natural, suau, indolent i sense agonia. Avui, després de les declaracions de Joan Ferran assegurant que cal arrencar la crosta nacionalista que domina TVC i Catalunya Radio, i del silenci còmplice dels Srs. Montilla i cia, cal ser molt babau per no adonar-se que amb compatriotes com els del PSOE de Catalunya no ens calen ni PP ni Ciutadans per témer el pitjor pel futur del nostre poble. Prova d’això es que han estat aquests dos partits els únics que han donat suport a les manifestacions d’odi al Catalanisme que va abocar l’inquisidor Ferran, amb el vist i plau- insisteixo – dels seus companys de partit. No hi ha dubte que en Ferran no ha llegit “TV3 a Traïció.Televisió de Catalunya o d’Espanya?”, de Victor Alexandre.
arnauvilanova |
dimarts, 11 de desembre de 2007 | 17:46h
Dos grans polítics d´aquest país que ara ja no ocupen la primera fila, Heribert Barrera, ex-president del Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol, ex-president de la Generalitat de Catalunya, van oferir-nos fa pocs dies unes reflexions en un acte al Petit Palau de la Música Catalana on s’aplegaren, el 4 de desembre, mig miler de persones àvides de sentir una anàlisi política, sòlida i experimentada, de la situació actual del país i del futur del nacionalisme. L´acte fou organitzat pel Club d´Opinió Arnau de Vilanova, prologat pel seu president, Joaquim Garrigosa, i conduït pel subdirector del diari Avui, Salvador Cot.
arnauvilanova |
dimecres, 5 de desembre de 2007 | 13:13h
Molts catalans hem cregut que valia la pena fer un esforç per trobar un encaix digne amb Espanya. Hem volgut demostrar que, malgrat les diferències o potser per aquestes mateixes diferències compartides durant molts segles, podríem conviure amb un Estat que ens respectaria com a poble i com a nació. Tanmateix, dia a dia, la trista realitat ens diu que això no és possible i que cal alliberar-se d’aquest malaltís complex d’agradar a aquells que no ens volen com som, que només ens voldrien si fóssim com ells.
arnauvilanova |
dijous, 29 de novembre de 2007 | 13:32h
Aquest feliç eslogan, expressió del més fonamental dels drets democràtics per als qui som independentistes, s’està fent més i més present en la nostra societat gràcies a la bel.ligerància que els mitjans de comunicació li van atorgant per la força de l’actualitat dels fets. El darrer, esdevingut mediàtic, ha estat la proposta d’Artur Mas feta pública al Palau de Congressos de Barcelona en un acte que ha estat una sacsejada considerable en l’opinió pública. I la veritat és que aquestes preses de posició i reflexions en veu alta en l’àgora, haurien de ser més freqüents per part dels polítics.
arnauvilanova |
dilluns, 19 de novembre de 2007 | 11:59h
Fins ara, quan em preguntaven si sóc independentista, sempre contestava el mateix: “Jo estic pel dret d’autodeterminació –o de decidir, com es diu avui-, però no em partiré la cara per la independència si només la volen quatre gats”. Reconec que aquesta és una posició un pèl còmoda, tot i que sempre he tingut clar el que votaria en cas d’un hipotètic referèndum que fes la pregunta clau que els catalans nacionals –una expressió històrica que no estaria malament tornar a posar en circulació- voldríem. Els meus anys de militància juvenil al Front Nacional de Catalunya m’havien, forçosament, de deixar marca.
