Els congressos dels nostres partits nacionals no funcionen. S’ha vist ben clarament en els respectius d’ERC i de CDC. És molt clar que el desig de la majoria dels militants no es correspon amb el desig dels votants no militants.

El parlamentari Joan Ferran (PSC-PSOE) va dir allò del perill de la “crosta nacionalista” i poc temps després va afegir que els mitjans de comunicació havien de ser asèptics sobre els temes nacionals, catalans és clar. El primer a caure ha estat l’Antoni Bassas, ja en cauran d’altres.

Diuen que l’home és l’únic  animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, però n’hi ha molts, com han demostrat els militants d’ERC que han donat suport  a en Joan Puigcercós, que fins i tot hi poden ensopegar tres vegades i qui sap quantes més.

Llegia a l’AVUI  (18-5-08) en la sèrie de capítols titulats “Cap on va Catalunya?”, la preocupació de Josep Cuní pel fet que els immigrats no veuen TV3 al·legant que aquesta “(...) és la de los catalanes”.

És una gran notícia saber que la Mònica Terribas serà la nova directora de TVC, amb ella al capdavant podem esperar que "TV3, la nostra" sigui realment "nostra" i es recuperi la dignitat i la catalanitat que s'han perdut darrerament.

Concretament el divendres 18 d’abril es va poder llegir a elPeriódico.com/economia,    una  notícia sorprenent.

El president del consell d’administració de Seat, Francisco García Sanz, que també és membre del consell del grup Volkswagen a Wolfsburg (Baixa Saxònia), va assegurar que se’ls havien acabat els noms de pobles i ciutats per aplicar als seus nous models de cotxes. I, quan un periodista de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) li va indicar que no hi havia cap model amb nom de ciutat catalana, l’empresari respongué “Nosaltres som espanyols”. Rialles dels assistents.

El comportament dels partits polítics catalans en aquesta campanya electoral ha estat decebedor, doncs   s’han limitat a esbudellar-se entre ells, com sempre, sense incidir en els grans problemes socials i nacionals que té damunt la taula el nostre país.

Llegia en el suplement CAT TV, del diari AVUI (setmana del 18 al 24 de nov.)un article amb grans titulars “AMB EL DICCIONARI A LA MÀ, els guardians del català”, en el que s’explica la tasca que a TV3 realitzen una gran quantitat de lingüistes i traductors, això sí, tots homologats per la TV catalana (és a dir, que han passat una prova de competència lingüística i que segueixen els criteris de llengua de la CCRT). 

Davant del coratge i el compromís polític que ha demostrat el lehendakari Juan José Ibarretxe proposant el 25 d’octubre del 2008 (poc més d’un any) com a data per a convocar un referèndum sobiranista per a Euskadi, la resposta dels polítics catalans ha estat gloriosa, entre el que “cada terra fa sa guerra” de Carod i el que “cadascú té la seva forma de ser i el seu camí” de Mas, ens confirmen, per si no ens en haviem adonat, el seu particular coratge, voluntat i compromís amb el tema de les llibertats nacionals de Catalunya.

Aquest estiu hem pogut seguir per la premsa els projectes catalanistes d’alguns partits polítics, evidentment els uns més agosarats que els altres però en definitiva tots plegats són prou ambigus com perquè ningú se’ls cregui, tant la pretesa Casa Gran com el 2014 no són res més que lladrucs a la lluna que passaran a millor vida passades les properes eleccions generals.

El senyor Duran Lleida ens va recordar aquest passat cap de setmana que Unió Democràtica de Catalunya, no defensa la independència del seu país.

És increïble que els nostres partits polítics es continuïn resistint a reconèixer que l’abstenció  pugui ser deguda, en gran mesura, a la seva mala gestió, a reconèixer que

és un vot de càstig per a aquells que no han obrat d’acord amb el que s’esperava d’ells.

En aquest cas faré una clara referència a ERC.

Llegia el dilluns 14 de maig, a les pàgines de diàleg del diari AVUI, un clarificador article titulat “Abstencions” d’Agustí Colomines i Companys, en el que comenta la seva assistència a una jornada d’estudi celebrada en el monestir de Poblet, sobre la relació entre la participació política i les actituds ciutadanes.

Hem pogut llegir la notícia de què un jutge de Badalona s’ha negat a casar una parella en català. Això per si sol ja és greu, però resulta que el tribunal Superior de Justícia, “espanyol” naturalment, diu que el fet no és constitutiu de sanció. Tots sabem què li hauria passat al jutge si s’hagués negat a casar en espanyol.

Des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya no hi ha política catalana, sinó una simple gestió administrativa que no sembla pas que hagi de donar cap solució, ni tan sols continuitat al projecte d’alliberament nacional de Catalunya, que segons tots els indicis ha quedat totalment aparcat esperant que vinguin temps millors (?).

En una entrevista recent feta al senyor Carod Rovira, aquest es pregunta "CiU pot pactar amb el PSOE rebaixant l'Estatut a Madrid, i ERC no pot pactar amb el PSC a Catalunya per fer govern?

Molt bé, ja tenim estatut, (així, en minúscula) però veient la distribució de vots se'm acudeixen algunes preguntes inevitables.

La petita República de Montenegro, amb 650.000 habitants, sembla que no ha tingut cap por de les calamitats que els seus veïns serbis els vaticinaven en el cas de votar afirmativament per la independència del seu país. Felicito els montenegrins pel seu patriotisme, la seva decisió i la seva valentia.