Els reis de demanar disculpes són els de la Renfe.
|
Els reis de demanar disculpes són els de la Renfe.  'Catalunya és famosa per quatre coses: 1. El Breakingdance. Nah, és broma! 1. El pa amb tomàquet 2. La Sagrada Família 3. La muntanya de Montserrat, on hi ha la verge negra. 4. El floquet de neu' Howe Gelb dixit.  Els vam descobrir al Festinoval de Lleida (ja fa unes quantes setmanes, però no tinc gaire temps per actualitzar el bloc). I parlo en plural perquè no vaig ser l'única que va gaudir amb el concert de Manel. En Cesk en parlava l'endemà mateix. I el Jordi, que va ser qui ens recomanà que no ens perdéssim aquest concert, els va dedicar un fotolog. Porto enganxada a les cinc cançons que tenen al seu myspace des de fa dies... i amb moltes ganes que treguin ja el disc! Pop-folk on combinen els instruments d'una formació de rock tradicional (bateria, guitarra, baix i veus), amb ukelele, banjo, clarinet i últimes tecnologies que no sé ni com es diuen. Sóc conscient que ni les nits són fredes ni és abril, però us deixo aquest tastet. 'Nit freda per ser abril', de Manel. Fa dies que corre per la televisió un nou anunci de SEAT. És aquell que surt una nena mastegant xiclet mentre unes veus en off llencen titulars catastròfics sobre l'alça del preu del carburant. L'anunci vindria a dir que no cal que patiu, que us podreu comprar el cotxe que volgueu i ser feliços, que això de la crisi no va amb vosaltres. I jo em pregunto, com és que tenen tan poca vergonya? "Sóc al tren. Acabo d'adonar-me que m'he descuidat l'mp3 a la feina.
Just avui que no duc res per a llegir! He estat jugant una estona al
Brain-noséquèmés del mòbil, però ja me n'he cansat. Diu que faig servir
el 66% de la meva capacitat cerebral (ui, sí, té una fiabilitat
científica...). Fa dies que clavo la prova de memòria, però no hi ha
manera que millori en mates. Però si encara compto amb els dits! Ja ho
va deixar escrit un profe d'EGB en un informe: 'És lenta en càlcul
mental'. Avui ha estat una jornada força intensa.  Por si fuera poco ese suplicio, Zeus también castigó la traición de Prometeo creando a la primera mujer. Y nos mandó el regalo. Según los poetas del Olimpo, ella se llamaba Pandora, era hermosa y curiosa y más bien atolondrada. Pandora llegó a la tierra con una gran caja entre los brazos. Dentro de la caja estaban, prisioneras, las desgracias. Zeus le había prohibido abrirla; pero apenas aterrizó entre nosotros, ella no pudo aguantar la tentación y la destapó. Las plagas se echaron a volar y nos clavaron sus aguijones. Y así llegó la muerte al mundo, y llegaron la vejez, la enfermedad, la guerra, el trabajo... Según los sacerdotes de la Biblia, otra mujer, llamada Eva, creada por otro dios en otra nuve, también nos trajo puras calamidades. (Fundación del machismo) Eduardo Galeano 'Espejos. Una historia casi universal' Avui treballo, així que em limito a regalar-vos una cançó. No sé si ja l'he posada alguna vegada, però és igual. Val la pena ecoltar-la de nou. Quan tingui una mica més de temps, us parlo de la meva nova planta (me la va portar ahir la meva mare... Va, quant de temps li doneu? S'accepten apostes). La cançó: ... i és que m'agrada en Pau Alabajos! Aquest cap de setmana, entre preparar la memòria del Grup Barnils i buscar info per a un article de L'Accent, he escoltat atentament el nou disc del Pau, 'Teoria del caos'. Divendres, mentre netejava la cuina, i després asseguda al sofà, llegint les lletres. I ahir al vespre, mentre feia un descans de la feina, ... I m'agrada. A sota us deixo un tastet d'una cançó d'amor, passió i que em transmet alegria i bon humor:  "La utopia és a l'horitzó. M'hi acosto dues passes, ella s'allunya dues passes. Camino deu passes i l'horitzó es desplaça deu passes més enllà. Per molt que camini, mai l'atraparé. Aleshores, per a què serveix la utopia? Per a això: serveix per a caminar" Eduardo Galeano Quan estudiava Dret i la carrera encara no m'havia desencisat, vaig anar a una xerrada en què hi intervenia en Sebastià Salellas. Era un col·loqui sobre el llibre de David Bassa 'Operació Garzón' i, a banda del periodista, hi havia en Salellas, com a advocat dels independentistes detinguts i torturats durant el 92. Salellas va aconseguir portar el cas fins a Estrasburg i el Tribunal Europeu de Drets Humans va acabar condemnant l'estat espanyol. Aquell dia, en aquella xerrada, escoltant Sebastià Salellas, vaig pensar "jo de gran vull ser com ell". A meitats del mes de maig, la Policia Nacional
espanyola i els Mossos d´Esquadra van detenir un nombre indeterminat de
persones a diferents punts de Vilafranca del Penedès. No eren, però,
les primeres batudes que es feien: durant la campanya electoral es van
detenir vint persones i, al mes d´abril, una vintena més. Totes elles
eren migrants. Arran d´aquests fets, s´ha constituït a Vilafranca la
plataforma Cap persona és il·legal. La gent parla d'un tal rellotge biològic que es veu que tots tenim... Jo crec que tinc, més aviat, un despertador biològic. Si no, no entenc com és que amb les adormides que em foto al tren, no m'he despertat mai a Manresa o al Vendrell. [Continua] A finals de març, la gent de la CUP de Vilafranca em va demanar si podia entrevistar en Pep Riera per a l'Arrel, una publicació que treu la CUP un parell de cops l'any. Ja se sap que aquestes coses de disseny, maquetació o entrega d'articles sempre acaben retardant una mica les coses; però bé, l'Arrel ja ha sortit al carrer. I com que no em deixaven que publiqués l'entrevista abans, ho faig ara. Aquí hi ha l'enllaç al pdf de l'Arrel. Quan surto de casa per agafar el tren, Vilafranca tot just comença a despertar-se. A la plaça, els pagesos més matiners ja tenen a punt la parada de fruita i verdura: un somriure de complicitat sense minorar el pas, que al matí el temps va cronometrat. [Continua]  A veure si ho he entès. Ara ja puc omplir la piscina? Ai, no, que no en tinc! Bé, suposo que a partir d'ara ja puc banyar-me? Ai, no, que no tinc banyera! Tenia entès que era millor dutxar-se per estalviar aigua, però ara es veu que no cal estalviar aigua cada dia. N'hi ha prou en tancar l'aixeta quan la cosa està tan magre que, per molt que l'obris, no en rajarà ni una gota... No, no ho entenc. [continua] |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosÍNTIM
EM PASSEJO PER...
M'INFORMO A...
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|