Fa dies que corre per la televisió un nou anunci de SEAT. És aquell que surt una nena mastegant xiclet mentre unes veus en off llencen titulars catastròfics sobre l'alça del preu del carburant. L'anunci vindria a dir que no cal que patiu, que us podreu comprar el cotxe que volgueu i ser feliços, que això de la crisi no va amb vosaltres.
A finals de març, la gent de la CUP de Vilafranca em va demanar si podia entrevistar en Pep Riera per a l'Arrel, una publicació que treu la CUP un parell de cops l'any. Ja se sap que aquestes coses de disseny, maquetació o entrega d'articles sempre acaben retardant una mica les coses; però bé, l'Arrel ja ha sortit al carrer. I com que no em deixaven que publiqués l'entrevista abans, ho faig ara.
A veure si ho he entès. Ara ja puc omplir la piscina? Ai, no, que no en tinc! Bé, suposo que a partir d'ara ja puc banyar-me? Ai, no, que no tinc banyera! Tenia entès que era millor dutxar-se per estalviar aigua, però ara es veu que no cal estalviar aigua cada dia. N'hi ha prou en tancar l'aixeta quan la cosa està tan magre que, per molt que l'obris, no en rajarà ni una gota... No, no ho entenc.
Sort que encara queden mitjans decents i sort que mai llençarem la tovallola. Sort que la solidaritat ens apropa. No conec personalment en Franki, però no em cal haver compartit amb ell ni un sol minut de la meva vida per sentir-m'hi propera en aquests moments. Això és la solidaritat: que tots plegats ens mobilitzem davant d'una injustícia. Jo no sé si en Franki va intentar despenjar o no una estanquera. Però m'és absolutament indiferent, perquè és totalment desproporcionat que això suposi un ingrés a presó.
Fullejant El Temps d'aquesta setmana, hi he trobat un article interessant i que vull recomanar, perquè és important mantenir viva la memòria.
El 12 d'abril farà 15 anys que un grup de neonazis va assassinar Guillem Agulló, un jove de divuit anys. El més greu del cas és que el jutge no va considerar que hi hagués cap motiu polític darrere l'assassinat, i l'autor material va sortir de la presó al cap de quatre anys. De fet, a les passades eleccions municipals, va concórrer a les llistes d'Alianza Nacional.
No només les dones, pel fet de tenir pits i no tenir penis, cobren menys que els homes, sinó que, si no ensenyen cuixa i posen calents els malalts, encara cobren menys. Visca! I a sobre el gerent de l'hospital en qüestió (situat a Cadis, Espanya) les repta a denunciar-ho i assegura que la retirada del plus és justa perquè "és conseqüència de l'incompliment reiterat de la normativa". Visca!
I tot això pretenen solucionar-ho amb llistes paritàries (no trobo cosa més discriminatòria: potser que deixem de pensar en gèneres i comencem a parlar de persones) i judicis ràpids sense pressupost.
Quan els qui governen admetin que la discriminació de gènere és una qüestió arrelada a la societat patriarcal i que fins que no canviïn els fonaments d'aquesta no desapareixerà la discriminació, podrem començar a solucionar el problema.
El col·lectiu Temps de re-voltes emprendrà, el proper 10 de febrer, la Marxa pel Decreixement, que recorrerà una trentena de comarques catalanes. A cada aturada, es faran actes per "compartir reflexions entorn el context actual de
crisi energètica i la perversa relació entre el sistema
financer i la destrucció del planeta, així com debats sobre el decreixement, sobre organitzar les
alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. Creiem que és
hora de deixar de treballar per l'economia de creixement i dedicar-nos
a practicar el decreixement".
Cliqueu a "llegir la resta de l'article" per veure el vídeo promocional:
En aquests moments, Daniel Sirera és a La Nit al Dia. Acabo de veure el nou anunci del PP sobre l'escolarització en castellà (volen un fifty-fifty), i tot plegat és tan penós, que fa riure. Si no m'equivoco, això de creure's les pròpies mentides és una patologia. Veig que hi ha molts malalts que no reben el tractament addient.
Sort que la Terri li està fotent un "rapapolvo". De debò es pensen que poden prendre el pèl a la gent d'aquesta manera?
Avui és un dia trist. Una part del país ha deixat de veure TV3. A més de trista, em sento derrotada. Avui hem perdut una batalla, que ja va néixer sense sentit. Han estat amenaçant durant mesos i la primera vegada que van intentar tancar les emissions, van trobar-se amb una barrera humana a la Carrasqueta. Anit, amb traïdoria, ho van aconseguir.
On punyetes s'amaga el president del Principat (i antic ministre espanyol) cada vegada que passa alguna cosa greu? No pensa donar mai la cara, o què?
No sé a quin món viu aquest home. L'altre dia, salta dient que gairebé sis milions de catalans no van anar a la mani (s'ha de ser cínic) i ara resulta que TV3 està infestada de catalanistes. Per favor!
Acabo de passar per la plaça Milà i Fontanals de Vilafranca, coneguda popularment com a plaça dels porcs i on, els caps de setmana, s'amuntega la gent a fer petar la xerrada i a beure. Doncs bé, a quarts de dotze de la nit, la plaça era buida, molla per haver-se regat i amb una desena de policies locals custodiant-la.
L’Associació Cultural La Fornal, de Vilafranca del
Penedès, ha denunciat els abusos de poder que ha patit, aquesta darrera
setmana, per part de la guàrdia civil. En set dies, el cos policíac s’ha
presentat o ha passat per davant del local quatre vegades, “amb les
conseqüents amenaces, intimidacions i insults per part dels agents”, segons
asseguren els portaveus de l’associació. Tot i que La Fornal ja ha patit pressions policíaques en
d’altres ocasions, el passat dijous 27 de setembre va ser la primera vegada
que es va veure envoltada de policies de paisà, “que provocaren tensió i
indignació entre la gent que hi havia dins del local”, després d’un acte no
organitzat per la pròpia associació, la manifestació antimonàrquica.
El periòdic l'Accent d'aquesta quinzena porta un suplement especial pel mateix preu de sempre. Cap cèntim. Aquí(pdf) us deixo el Suplement Antimonàrquic i, tot seguit, la nota del consell de redacció de l'Accent.
Foto: manifestació antimonàrquica a Vilafranca del Penedès el passat dijous 27 de setembre.