Aquest cap de setmana, entre preparar la memòria del Grup Barnils i buscar info per a un article de L'Accent, he escoltat atentament el nou disc del Pau, 'Teoria del caos'. Divendres, mentre netejava la cuina, i després asseguda al sofà, llegint les lletres. I ahir al vespre, mentre feia un descans de la feina, ... I m'agrada.
A sota us deixo un tastet d'una cançó d'amor, passió i que em transmet alegria i bon humor:
Cançó explícita 'Futur en venda', Pau Alabajos i els músics furtius
Poema introductori:
he estat llegint alguns poemes
de Martí i Pol que descriuen
l’acte sexual
amb tot d’adjectius
i metàfores inflamables
però no he aconseguit
identificar-me
no senyor! el sexe
no és exactament així
és bell perquè és real
perquè és versemblant
no sé si m’entens
no calen focs d’artifici
ni protocols solemnes
d’elegància
tinc fe en la còpula terrestre
en el llenguatge auster dels cossos
i dels fluids en contacte
crec en les carícies
sobre totes les coses
sóc una mena d’ateu
del sexe sacre
faig proselitisme
de la versemblança
apologia de la realitat
real
sóc d’aquells que opinen
que el romanticisme edulcorat
és una estafa
estic en contra de les muses
que fan la funció de portes astrals
en contra dels màrtirs poetes
que suen sang quan estimen
per a mi fer l’amor
és manifestar físicament
els meus sentiments
profunds
sense lloc per a l’exageració
ni per al teatre
és potser un exercici
de sinceritat recíproca
literatura sense metàfores
pretensioses.
Aquest camí que deixo enrera és llarg però em vull lleuger del seu bagatge, que res no em valen tants d'atzars, ni els vells camins, ni el blau del mar, si dintre seu no sento com batega, hi batega, el fràgil art de la tendresa...
Un no sé què quan camines
i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d'un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l'horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...
