Divendres vam tornar a tocar, després de força temps, al Forat del Pany de Vilafranca. Va ser especial. Perquè tocàvem a casa i perquè ho fèiem en un ambient tan acollidor com el Forat, que després de molts mesos ja ha tornat a obrir.
Aquí us deixo un enllaç amb el recull de fotografies que va fer el Jordidurant les proves de so i el concert.
No trobeu sensacional aquesta d'aquí? Sembla de portada de disc!
En aquests moments, Daniel Sirera és a La Nit al Dia. Acabo de veure el nou anunci del PP sobre l'escolarització en castellà (volen un fifty-fifty), i tot plegat és tan penós, que fa riure. Si no m'equivoco, això de creure's les pròpies mentides és una patologia. Veig que hi ha molts malalts que no reben el tractament addient.
Sort que la Terri li està fotent un "rapapolvo". De debò es pensen que poden prendre el pèl a la gent d'aquesta manera?
Moltes de les persones que es dediquen
a la docència coincideixen en afirmar que l'educació
sexual no és, o no hauria de ser, això. Els centres de
secundària imparteixen classes que haurien de servir per
educar sexualment els adolescents, però l'error dels cursos és
que passen per alt l'afectivitat del jovent.
Arribar als 28 ja comencen a ser
paraules majors, eh? Bé, des de la perspectiva d'algú
que amb prou feines fa tres mesos que té els 24!
D'aquests 28 anys de vida, com a mínim
la meitat els has dedicat a treballar per tot allò que
consideres just. A posar el teu granet de sorra per construir
una altra manera de vida. Imagina't les coses que et queden
per fer! La constància i les ganes de viure fan que
t'admiri cada vegada que et veig.
belzaballa |
divendres, 4 de gener de 2008 | 14:14h
Punyeta! Els pericos han aconseguit que l'Espanyol vagi al capdavant del personatge VilaWeb 2007! Cagundena...
Doncs des d'aquí faig una crida (ja ho sé, el meu poder de convocatòria és pràcticament nul...) perquè voteu en Xiri. Perquè sí, perquè es mereix això i molt més! Perquè ens va donar lliçons durant tota la seva vida i també amb la seva mort. Perquè Lluis Maria Xiriancs va ser capaç de remoure la consciència de molts catalans.
Va voteu, que no pot ser que el personatge de l'any sigui l'Espanyol, coi! I no em vingueu amb què també és un club català i que molts dels seus seguidors són independentistes. Perquè m'importa un pito.
Ara fa un any, feia la llista de coses que havia de posar a la maleta – sempre, tot apuntat, i anar-ho ratllant a mida que l’objecte es fica a dins – per marxar cap a Lisboa. El primer viatge plegats i per això – com a mínim, en part -, tan especial que el recordaré sempre.
Una es lleva mentalitzada i preparada per treure les habilitats escèniques que porta dins i es troba que acaba per terra aguantant el trípode en una escena del videoclip!
Ja ha passat dissabte al matí, i com tenia planejat, ja he fet les compres.
Avui ens hem llevat d'hora, i a tres quarts de deu ja pujava les escales mecàniques de plaça Catalunya (calcula que he agafat el tren de tres quarts de nou, per tant, m'he llevat a quarts de vuit!).
Aquesta setmana vaig de bòlit. Em passo el dia tancada en dos metres quadrats muntant vídeos. M'estic quedant sense vista i sense esquena. Vull un llit i un massatge! I a sobre ve Nadal.
A les nits és quan té les idees més brillants. Quan ja és al llit, després d'haver llegit unes quantes pàgines del llibre de torn i haver-lo deixat sobre la tauleta de nit, quan ja s'ha arraulit entre els llençols, se li acut una frase esplèndida, o el vers perfecte per acabar aquell poema que té desat en un calaix, entre paperassa, o l'argument per a una novel·la.