Però bé, caminant es fa el camí, i aquí estem. El bloc m'ajuda a animar-me a anar fent i anar ensenyant el que faig. No pas per rebre ànims o elogis, (que m'agraden, però que un mateix és el seu màxim crític i tinc cert criteri per saber si vaig pel bon camí o no), és més que res que fa molt que em coneixo i se que necessito encara alguna cosa que m'ajudi a no apalancar-me. El bloc em serveix per això, d'alguna manera sento que tinc com un "deure" amb la gent que s'hi cau de tant en tant..
Com veureu.. el dibuix de sota del mig, té uns colors brillants perquè la pintura (anil·lines) estaven encara humides, però quan s'asseca sobre la tela perd molt de la seva brillantor i el resultat final és el que veieiu al final... què hi farem!!
L'altre dia vaig anar a comprar teles i algun pinzell per començar a fer algo que ja fa anys que tenia pensat fer i que mai m'hi havia posat.
Doncs avui he començat el meu "somni" i espero que això no es quedi en un intent. Vull realment posar-me a dibuixar sobre tela, a provar formats grans (aquest no, que és petit), a fer experiments amb la pintura, etc. Però sobretot a dibuixar la realitat, a fer retrats, a emocionar-me i sentir coses mentre dibuixo... Sabreu si m'hi he posat o simplement ho he somiat, des d'aquí.
He acabat el meu primer dibuix fet tot directament amb l'ordinador.
Fins ara sempre dibuixava amb llàpis (o el que sigui) i després escanejava i posava el color a l'ordinador. Només el color, les línies dels personatges (si calien), també les feia en "real", vull dir, a mà amb tinta, però aquest cop, des de l'esbos fins a les línies i el color, he provat de fer-ho amb la tauleta gràfica i el resultat és el que veieu... Si cliqueu la imatge, la podreu veure ampliada.
Començaré pel que m'agrada (que sempre em diuen que sóc un pessimista!!), m'agraden els personatges (sobretot la tortuga i l'ós), m'agrada això de fer les línies a l'ordinador, perquè així les puc anar fent del color que vulgui i repetir-les fins que me'n sento content, i m'agraden les fulles de l'arbre.
La resta, per mi, és molt i molt millorable. Encara no em sento prou còmode i el fons, l'arbre, el riu, ... buf! és bastant cutrot encara... poc a poc espero anar millorant.
Un altre tema és la composició, ara que estic fent un conte (el primer cop que il·lustro un conte... per tot hi ha un primer cop, eh?), bé, doncs, com tots els primers cops... M'he adonat que no en tinc ni idea. Penso en plans molt sencills (parlo d'on situar la càmar i l'acció) i em costa pensar en fer primers plans, en col·locar elements que donguin profunditat, fer plans picats o contrapicats, etc...
Us deixo imatges de com ha anat evolucionant el dibuix fins al resultat final de dalt.
L'he trobat a la revista Devora Ran, una revista sobre la cultura del sexe, com ells es defineixen. Ells defineixen les pintures de Tamara Muller d'incòmodes, i crec que és un adjectiu encertat.
Aquesta pintora jove (nascuda el 1975) fa unes pintures que no deixen indiferent, per la temàtica i perquè crea unes imatges suggeridores. Suposo que cadascú en tindrà la seva opinió...
Però val molt la pena veure la seva obra. Entreu a la seva web o bé llegiu l'article que d'ella fan a Devora Ran.
Ok, no vull fer-vos enveja (o potser una mica si), però aquest post és per dir-vos que m'he comprat la Wacom Cintiq12wx. Potser dit així no us sona i no sabeu què és...
Bé, és una tauleta gràfica (aquestes taules per l'ordinador que tenen un llapis que et permet dibuixar o el que sigui amb ell, enlloc d'utilitzar un ratolí). Ara que intentava descriure una tauleta, veig que no m'he n'he sortit...
Aquesta tauleta és més que això, ja que és una pantalla també i dibuixes directament sobre ella... La millor manera d'explicar-ho és deixant-vos aquest vídeo que no he fet jo :)
El dibuix que us poso són les proves que estic fent amb ella i el photoshop... Sabeu el que més m'agrada? és que puc dibuixar tranquilament sentat al sofà, ja que té botons al costat que pots configurar tu mateix fàcilment i cada botó pot tenir la funció que vulguis (com grabar, com esborrar, etc..). És fantàstic!!
Bé, un il·lustrador de Barcelona. Ja era hora que en posés algun de català, no? Us passo l'enllaç al seu bloc on trobareu que no només crea dissenys de personatges, o fons guapíssims (per a la pel·lícula "Nocturna"), sinó que té un domini del photoshop increïble, utlitza també els acrílics o ha fet els seus "pinítos" amb l'escultura...
Tot un exemple a seguir, aquestes ganes i inquietuds que demostra. I tot, amb "només", 24 anys.
Al blog de l'il·lustrador Erredé, he trobat aquest vídeo del programa de tv3 "una mà de contes". Aquest programa és molt guapo i realment el conte t'atrapa molt més si l'escoltes mentre un dibuixant l'il·lustra...
Aquest en concret m'agrada pel seu estil còmic-manga i per la seva expressivitat. Amb un color que identifica cada personatge (només dos) i amb els fons només en llàpis, crea un ambient que li va perfecte al conte i al programa. M'agrada els punts de vista que utilitza, les cares dels personatges, ... el trobo molt encertat.
Estic fent proves amb l'ordindaor, perquè estic intentant fer un dibuix "suau". Un dibuix infantil, però just el que no volia és que quedés "cursi", com ha quedat...
Volia que tingués un aire a dibuix 3D i he provat amb el photoshop, però no m'agrada gens. Les seves eines per fer vectors són horribles i no puc treballar d'una manera que em senti còmode... Estic provant amb l'ordinador per treballar més ràpid i fàcil, però em sento com si intentés jugar a futbol amb un vestit de submarinista.
Bé, només volia ensenyar-vos-el. Un camí per on no vull seguir.
M'he divertit buscant colors i textures. M'agrada el "recurso facil" d'agafar una d'aquestes textures per a photoshop de paper antic o arrugat que pots trobar fàcilment per la xarxa. Però és això, un recurs fàcil, que ràpidament naturalitza una mica el teu dibuix pintat a ordinador i serveix per convertir-lo en més "resultón".
Però no en vull abusar, i no vull que n'abuseu!! :) El que hauria/em de fer és crear les nostres pròpies textures, que és tan sencill com agafar qualsevol cosa que tinguis a mà que pugui servir com a textura (una fulla, un paper arrugat, un llibre vell, un cartró, ...) i escanejar-lo. Així ja tens textura pròpia per incloure en el fons dels teus dibuixos (per exemple).
Les coses s'han de fer bé, no només fer. Perdó per la rajada que faré... però necessito treure-ho ara!!!
Estic cansat que el meu ajuntament (que ja no recordo ni quin és el seu alcalde, perquè portem molts anys ja que quan volen canvien l'alcalde a mig mandat i a aqui no passa res), quan fa una cosa (diga-li parc, diga-li plaça, ...), la fa i després simplement la deixa morir. Així al cap d'una anys ja té excusa per remodelar-la, fer-la més guapa, més cara i tenir una nova cosa a inaugurar...
Bé, és igual, la qüestió és que el bicing mola, la idea. Però si l'uses cada dia (i no en plan turista de tant en tant o només en cap de setmana) tens cinquanta mil queixes a fer.
Estaria molt temps escrivint, així que només en poso una, de queixa: La reposició de les bicis. Sempre, i quan dic sempre és SEMPRE, a la zona de dalt de barcelona et trobes gairebé sense bicis, si en trobes una per agafar i a més funciona, et pots sentir molt afortunat. No hi pots comptar si tens pressa o vols anar a un lloc amb el bicing. Mireu el mapa d'un dia com avui al vespre. El mapa de dalt és de la zona on volia agafar-ne, totes les parades en vermell (vol dir que no hi ha cap bici), excepte alguna parada que m'indica que en té una (quan hi arribi caminant ja no hi serà).
I al mapa de baix veus clarament la tendencia que hi ha. Sempre passa el mateix, no és un dia, és SEMPRE. No hi ha previsió? no ho veuen que cada dia falten bicis als mateixos llocs? si falten furgonetes que reparteixen bicis, doncs que en posin més, però és clar, dubto molt que qualsevol dels polítics l'usi per anar a treballar o per anar als cinemes o a on sigui... SEMPRE tenim problemes per trobar un lloc lliure per deixar la bici a la part de baix i en canvi a la part de dalt els problemes que tens és per trobar-ne una. I així cada dia. Per no parlar de que si vas als cinemes a la sessió de les 22:30 o quedes per anar a sopar o prendre alguna cosa entre setmana, el bicing tanca a les 00:00. Fantàstic oi? molt útil!!
Poca cosa més a dir. Llegeixo que l'Associació d'Il·lustradors d'Irlanda (illustratorsireland.com) han organitzat una exposició el tema de la qual era reinterpretar l'obra d'un dels seus artistes preferits.
PJ Lynch ha escollit l'obraa "Het meisje met de parel" de Vermeer. Wow!
"Routine" és el tema que proposa aquesta setmana la web Ilustrationfriday.com per a que dibuixem (amb la tècnica que volguem, no hi ha límits).
Vaig rebre el mail que m'ho deia i no li vaig fer massa cas. Però ahir estava provant (com un nen petit) un paper que he comprat que en teoria és especial per a entintar amb plumilla. És més gruixut i permet que la tinta llisqui amb llibertat... ja ho veurem!
La qüestió és que vaig omplir un parell de papers amb dibuixos, a sac, improvisant... El resultat no és per tirar coets, però t'ho passes genial amb la tinta xina, de debó! utilitzeu-la sense por, sense llàpis, sense pensar en el resultat, només divertinte veient com un traç gruixut es pot tornar prim, com una taca es pot convertir en part del dibuix, etc.... I si per casualitat us surt alguna cosa cxula, doncs tot això que tindreu!
Doncs això, ja acabant vaig recordar el tema de "routine", així que vaig improvisar el dibuix que us ensenyo i l'he penjat al web. És genial no patir per res, és igual com és el resultat, no importa! ni vaig pensar la idea, ni vaig fer esbossos... és igual!! no hi ha client! :D Tot i així, el pròxim tema me'l vull treballar més i pensar una bona idea...
Amb la idea de dibuixar cada dia, he agafat una foto que vaig fer al vaixell tornant de menorca i l'he "copiat". Que no calcat.
Estic fart de veure (sobretot en publicitat) dibuixos que no són més que agafar una o diverses fotografies de nois i noies guapes i calcar-les, deixar la línea i posar-hi un o més colors de fons. Això no és dibuix, per a mi, això no és res. No em poso amb el resultat (tot i que la majoria de vegades queden horribles les expressions), em poso amb la moralitat, estic en contra d'agafar el camí fàcil. Si no saps dibuixar, no ho facis. Si vols dibuixar, aprent-ne, aprèn dels teus errors, no calquis, copia la realitat i després, si vols, modifica-la.
No aprendràs mai calcant. En canvi, si copies (una foto per exemple) et fixaràs en les proporcions, en els gestos, en cada un dels elements... Et servirà per millorar. És com comparar escalfar un plat pre-cuiinat, amb fet tu mateix un plat, que potser et sortirà pitjor, però sabràs d'on vé tot, com s'ha cuinat, com funciona.
Ja veureu que el meu dibuix no es perfecte (ni de lluny!) i que no he tingut paciència a la hora de colorejar-lo. En algun moment ho faré. Però com a mínim no m'enganyo a mi mateix. El dibuix és dibuix.
Hi ha un munt de coses que em fan enveja. Una d'elles és la gent que té la capacitat (i tenacitat) de fer un dibuix cada dia.
Un bloc ha servit a un munt d'il·lustradors com a excusa per plantejar-se reptes. Aquest que s ensenyo n'és un bon exemple. Un americà que, "disfressat" de conill, relata el que li va passant cada dia. My life as a Bunny.
Moltes vegades em trobo amb ganes de dibuixar, però no sé el què. És molt frustrant, i crec que iniciatives com ara el de la web Ilustrationfriday, que cada setmana proposa un tema per a dibuixar, és un bon lloc per començar a moure el llàpis a faltar d'inspiració. Bé, ja ho diuen, la inspiració sempre et troba treballant...
Ah! un altre boníssim dibuixant per seguir (quasi) cada dia, és alberto Montt. Tampoc us el perdeu. Dosis diarias.
Gobelin és a les escoles d'animació el que Pixar és a les productores d'animació.
Gobelin és una escola d'animació (tant tradicional com de 3D) que cada any regala al món nous talents.
Aquest curtmetratge és molt divertit i val la pena veure'l. Des del poble mediterrani amb totes les seves cases blanques i carrerons, al disseny d'aquests dos petits pops... Ah! i no us perdeu al seu web, un petit vídeo de "com es va fer".
M'ho he passat molt bé. Però no explicaré el viatge perquè aquest no és un bloc "personal" (encara que si hi poso dibuixos meus, suposo que ho acaba sent molt).
Vaig endur-me una petita llibreta per dibuixar, però al final no he tingut ni massa temps ni masses ganes de fer-ho. Us deixo un dels dibuixos que he fet que m'han agradat (cliqueu a sobre i ampleu-lo!), i així tinc una excusa per posar un vídeo que vaig fer quan viatjàvem amb moto per l'interior de l'illa. Potser la millor opció per anar a la recerca de les cales increïbles que hi ha en aquest petit troç de terra...
Fa temps que no vaig a classe, i ho trobo a faltar (una mica).
Seguint ordenant coses, he trobat un apartat dins una carpeta que hi posa "idees". Hi ha una mica de tot, i us vull ensenyar uns dibuixos que he trobat en un full i que són del 2001.
Els vaig fer a classe, amb boli, i són un parell de "retrats" de companyes de classe. Entenc que aquell dia (un 24 de gener) el que deia el profe no era prou interessant.
Us els deixo i ara, NOVETAT!, podeu clicar-hi a sobre i veure'l bastant més gran. Crec que amb els meus dibuixos ho aniré fent, per a que pogueu veure'ls amb més detall, perquè sinó queda tot massa petit...
Aquesta setmana passada ha estat estranya per a mi. Suposo que hi influeix que era la darrera setmana abans de vacances i un seguit d'històries "personals". En fi!! un mes sense horaris i amb ganes de divertir-se ho curen tot.
Avui, diumenge, he anat a veure què explicava la Registres, i m'he topat amb que ha "organitzat" el seu bloc i ha posat categories als seus "posts". Això m'ha permès fer una petita ullada a escrits seus antics i m'he topat amb un del 2006! m'ha agradat molt el que diu i sobretot com ho diu. Així que el recomano des d'aquí. Quan tingueu una estoneta lliure (no és llarg).
Ella, parlant del que va sentir quan escoltava una amiga tocar molt bé el piano diu:"vaig descobrir que podia
admirar sense voler imitar, que podia envejar sense voler emular, que
podia no poder sense patir per no poder."
Frase que ens podem aplicar a tot en la vida, però que en el cas d'aquest bloc, l'aplico a quan veiem tots aquests il·lustradors que simplement ens deixen babejant una bona estona mentre resseguim amb els ulls oberts cada un dels traços, cada una de les textures, cada una de les pinzellades...
No fa quan temps fa que vaig retallar aquest petit tros de pàgina, crec que del dominical de l'Avui, per quedar-me'l.
No sé qui parlava ni de què, ben bé. Però m'agrada molt la definició que fa d'un geni. Un geni com Picasso (o tants d'altres!), ho eren perque vivien plenament el que feien, formava part d'ells, no podien passar un segon sense pensar-hi. L'art no és un hobbie, no és tampoc una feina. És una manera de viure, una manera de ser, i això no es pot buscar.
Recordo que de petit, il·lús de mi!, pensava en "convertir-me" en artista, pensava que ho era (dit aixi sóna molt pretenciós, però no és el cas). Però una cosa és que t'agradi fer una cosa i l'altre que en tinguis la necessitat de fer-la. Jo sé que no sóc ni seré un geni mai, no pel fet de que mai dibuixaré com Picasso, ni pintaré com Van Gogh, ni escriure música com Beethoven, això un ja ho té més que assumit!! Sinó perquè jo no tinc "la urgència vital" de dibuixar. Com diu també el text, "la seva mare en deia mandra".
