Eleccions a Sèrbia: fem el que fem, sempre guanyarà Zapajoy. Per això ens cal la independència!

Espanya, i Grècia, únics estats de la EU que estan en contra de la independència de Kosovo

Espanya es mobilitza en el darrer moment contra la independència de Kosovo

Fent honor a la seva tradició d'estat enemic del dret a l'autodeterminació del pobles, Espanya s'ha pronunciat contra la independència de Kosovo, just a poques hores que aquesta sigui proclamada.

La diplomàcia de Madrid ha quedat sola -només amb la companyia de Grècia- com a únic país que s'oposa a l'aparició pacífica d'un nou estat europeu.

Ahir divendres, el govern espanyol va citar l'ambaixador rus per demanar-li explicacions per les declaracions del president Vladimir Putin el dia anterior, en què afirmava que si s'ha de donar la independència a Kosovo, també hi ha nacions a l'Estat espanyol que no volen ser espanyoles. Rússia vetarà el reconeixement del nou estat dins el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

(informa, Casal Jaume I d'Elx)

488. Ab tant uench nos lo bisbe de Barcelona, el Maestre del Temple, el Maestre del Espital qui eren de nostra terra, e ab tots los prohomens de Barcelona, e ab los senyors de les naus, e ab los mariners, e demanaren nos merce per Deus e per sancta Maria que nos no uolguessem fer aquell uiatge: car ells hauien paor per les grans fosques que cren en Acre a entrada diuern que no errassen la terra, car si la errassen hauien paor que noy poguessen a uenir: e metre uos en auentura de mort, nons gosauen conseylar que uos aquel uiatge fessets. E per les pregaries que ells nos faeren e can coneguem que deyen ueritat haguem a romanir, e hauiem tardat el passatge que no deuiem romanir tant ben per ·II· meses. E caraquela uegada noy poguem passar, e que ara per tots nos faça romanir nostre Senyor ben par pus que a ell no plau lo uiatge nostre: car la mala mar be sofferirem nos sol que haguessem uent aenant al nostre: mas pus ell nons dona lo uent on nos deuiem anar, quens semblaua que a ell no playa: e dixem que uessem sins meyloraria nostre uent, si ho faya que anassem, o sino que no podiem forçarnostre Senyor. E quant uench aquela nuyt que hauiem del lebeg quens regiem tan con podiem, anam tro en lalba: e quant lo sol exi dens al leuant en la cara, que no poguem anar aenant.

Barcelona s’esfondra

Un dia un esvoranc, l’altre una ensulsiada, Barcelona s’esfondra. Els tèrmits d’Adif estan arruïnant la ciutat, al seu pas deixen vials i infrastructures esbaldregades. Sortim com a mínim a un ensurt diari. Permetrem els catalan@s i barcelonin@s que ens rematin? que ens donin l’estocada final? Aquests d’ineptes volen fer passar la línia a tocar dels fonaments de la Sagrada Família. És molt més que una temeritat, és una bogeria, vist l’abisme que hi ha entre les seves promeses i la realitat. Encara som a temps d’aturar-ho i fer-los rectificar; alcem la veu i ajuntem les nostres forces.

COL·LECTIU PER UN BON TRAÇAT DEL TGV

L’AVE PEL LITORAL

S.O.S. SAGRADA FAMÍLIA

TGV LLUNY DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Que Espanya is different és arxiconegut. Els estrangers que ens visiten s’enduen el nostre tipisme de souvenir, entre ells, el més ranci “nacionalisme espanyol”. No tenia gens ni mica de ganes d’escriure res al respecte, però aquest matí un post m’ha descobert un article publicat a l’Avui de l’escriptor i director de la revista Cultura, Sebastià Alzamora, que diu unes veritats tan grans com una casa de pagès. Sembla ser que les seves observacions han molestat d’allò més als Ciudadanos, que n’han demanat la seva dimissió per “insultar” els espanyols. A mi em sembla que l’Alzamora té més raó que un sant. A l’experiència d’aquest estiu m’atenc.

En el viatge per terres escandinaves vaig tenir la “sort” de compartir el trajecte amb turistes majoritàriament espanyols “del centro”; també alguns de portuguesos, pocs. A mi no em molesta especialment que hi hagi un grup que tingui ganes de gresca mentre anem en l’autocar i la pobra guia malda per donar-nos una pàtina de cultura i nocions d’història del país on estem i el lloc que visitem (per cert, en sabia un pou i no escatimava esforços, cosa que vaig trobar que era d’agrair). On sí que sentia vergonya aliena, era quan ens trobàvem en qualsevol dels restaurants i hotels on fèiem estada. Deia que sentia vergonya aliena i ara m’ho corrobora el text de l’Alzamora: “sembla inevitable trobar-se amb un ampli contingent d'espanyols que destaquen entre la turistada per escandalosos i cridaners, així com per la seva estranyesa davant del fet que hi hagi en el món persones que no parlin el seu idioma”. D’aquesta última asseveració també en vaig tenir experiència, només arribar a l’aeroport d’Oslo. Veníem en un vol regular de la KLM via Amsterdam, i allí vam coincidir amb un matrimoni extremeny que anava al mateix destí que nosaltres. A l’hora de recollir les maletes a l’aeroport d’Oslo es veu que va haver-hi un petit problema en la descàrrega i vam haver d’esperar-nos uns tres quarts d’hora. Quan portàvem mitja hora esperant, es va apropar al grup el comandant de l’avió i va explicar, en noruec i anglès, la incidència i ens va dir que en deu minuts tindríem les nostres maletes. En noruec no vaig entendre res, la veritat, però per molt poc anglès que sàpigues, ten minute ho entén tothom. Doncs l’extremeny es va encarar amb l’amable pilot (que en realitat, no tenia cap obligació d’explicar-nos res) i li va demanar: “Ahora en español”. Ell li contestà educadament: “Sorry, I do not speak spanish”, replicant-li l’altre en un to desagradable i fora de lloc: “Pues ya podriamos ir aprendiento algo”. En aquell moment vaig sentir vergonya pròpia, ja que, dels Pirineus en amunt, per als demés tots som spanish. Jo no vull pertànyer a aquest país. I no en voldria per mi un de més ric, però si un de més culte i educat.

Lluís Maria Xirinacs no em queia ni massa a prop ni molt lluny (per què enganyar-nos, ara que sembla que tothom hagi estat el seu amic íntim de tota la vida). La societat catalana, en general, feia temps que l’ignorava, que passava de la seva actitud de fermesa inamovible (i a les exèquies tot seran lloances...). Som així, no tenim mesura, per això em molesten tants discursos panegírics ara que caldria callar i reflexionar. No he llegit massa cosa, però de tot el que s’ha dit em quedo amb aquestes paraules que he trobat de casualitat en un bloc, potser perquè parla del reclinatori, allò de que Xirinacs va abominar quan va decidir restar dempeus per sempre més, fins i tot després de la seva mort.

“Incòmode per als polítics- els uns, perquè no lluiten pels Països Catalans, sinó per Espanya; els altres, perquè han confós la cadira amb un reclinatori-, Xirinacs fa l' últim acte de rebel·lia, tan incomprensible com respectable.”

Crec que a Reus Esquerra ha fet una bona campanya. Una campanya vistosa, pedagògica, propera a les persones, buscant en tot moment explicar el nostre projecte de ciutat i sense entrar en el cos a cos amb altres formacions. Esquerra sempre ha tingut clar quin és el model de ciutat que vol per a Reus. Una ciutat cohesionada, integradora, moderna i amb visió de futur. Una ciutat que encapçali la transformació i la prosperitat de tot el Camp en aquest segle XXI. Per això Esquerra ha presentat a tota la ciutadania les seves 12 PROPOSTES PER FER REALITAT, que a hores d’ara ja tots coneixeu.

Ahir al vespre, el Teatre Bartrina va acollir el míting central de la campanya. Un Bartrina –que sempre l’hem sentit com el “nostre” teatre- que ahir es va omplir fins a la bandera per escoltar els parlaments del Carles Caparrós, l’Ernest Benach, la mateixa Empar Pont i, finalment, en Josep-Lluís Carod-Rovira. Va ser un míting vibrant, espectacular, molt ben presentat per la Montse Palau i amb una acurada posada en escena. Un gran míting d’un partit gran, com correspon a Esquerra. Hem d’agrair a tots els reusencs i reusenques que ho han fet possible. Només em cal afegir que la campanya no s’acaba fins diumenge. Diumenge hem de rematar la feina, la bona feina que s’ha fet, anant massivament a votar per l’Empar Pont, la nostra alcaldessa.

També dir que encara us podeu adherir al manifest que una plataforma cívica de reusencs i reusenques ha impulsat sota el lema: EMPAR PONT ALCALDESSA “una alcaldessa a l’Ajuntament de Reus”. A l’enllaç podreu llegir el manifest i signar, els qui vulgueu. I recordeu: DIUMENGE TOTS A VOTAR ESQUERRA. VOTEU EMPAR PONT! VOTEU ALCALDESSA!