Hi ha moltes empreses que ofereixen els seus serveis o els seus productes mitjançant trucades telefòniques. És una forma com una altra de vendre, com anar trucant a la porta de cada casa. La diferència és que comprant llistats a telefònica d'usuaris que reuneixin unes determinades característiques es poden assegurar que les trucades tindran més possibilitats d'èxit. Telefònica també ho fa i, de tant en tant, truca als seus abonats per oferir-los-en nous serveis. L'avantatja que té Telefònica és que, com a propietària de les dades, no ha de comprar els llistats. El problema és que el personal encarregat de trucar als possibles clients a vegades no tenen les condicions bàsiques de tracte que serien desitjables. Torna el nacionalisme espanyol a carregar contra la diversitat
lingüística dels ciutadans de l’estat espanyol. Altre cop Telemadrid
emet un reportatge on la mentida i la demagògia són la base d’un atac
més contra l’ús del català a Catalunya. Els polítics dels partits "nacionals" espanyols estan tant acostumats a mentir, que ha arribat un moment que ja no s'amaguen i diuen les mentides sense ni tant sols disfressar-les, perquè semblin creïbles. El cinisme ha arribat a uns nivells que són capaços de dir-te que fa un sol esplèndid quan ets en mig d'una tempesta. Avui, quan gairebé tothom utilitza ordinadors i els professionals liberals i les empreses tenen accés a internet, sembla que les edicions en paper de la majoria de la informació necessària per desenvolupar l'activitat laboral estan més que desfassades, si més no pel temps de resposta entre l'actual tecnologia i la clàssica impremta. Ahir vaig rebre la resposta de Renfe al meu correu sobre l'ús del
català a l'estació de Plaça Catalunya. El meu escrit es referia a una
estació molt concreta perquè és la que conec més, però es podria
aplicar segurament a moltes altres estacions d'aquesta companyia a
Catalunya. Fart de no ser atès en la meva llengua a l'estació de Renfe a Plaça Catalunya, he enviat quest correu a l'adreça de correu electrònic d'atenció a l'usuari. No espero una resposta afirmativa ni una actitud diferent de l'actual, però, com a mínim em queixo, ja que hi tinc dret. Aquesta nit TV3 emetrà, dins de la sèrie “Savis”, l’entrevista a Neus Català, una supervivent dels camps d’extermini nazis. Si sobre la II Guerra Mundial i els camps de concentració alemanys s’han fet moltes pel·lícules, se n’han fet molt poques sobre la Guerra Civil espanyola i menys encara sobre els camps de concentració on van ser confinats els exiliats que varen passar la frontera fugint de l’exèrcit vencedor.
castany |
diumenge, 30 de març de 2008 | 18:57h
Fa mesos, concretment el 27 de Desembre de 2007, vaig escriure sobre el llibre "Nadals a la memòria", de Salvador Escamilla. Avui he escoltat per la ràdio que ha mort. He rellegit l'escrit que vaig publicar i crec que, més que escriure'n un altre, potser és milor que publiqui l' enllaç a aquell article que porta per títol el mateix del llibre.
Albert Castany. Montgat, 30 de març de 2008
En Joanet i la Teresa són un exemple del que és l’amistat de veritat. Ahir van venir a dinar a casa la meva mare. Feia temps que la meva mare volia que vinguessin i, per fi, han estat a casa seva. La mort del qui fou Abat de Montserrat, Cassià María Just, i l'emisió a TV3 del documental "Bucarest, la memòria perduda", sobre un dels anomenats "pares de la constitució", Jordi Solé Tura, m'han fet reflexionar sobre polítics i capellans d'una època que molts no han viscut i no en saben res.
|
.
|
Visites al bloc
VISITES AL LLISTAT PRINCIPAL
|