El currículum de llengües del nostre sistema educatiu ens permet tractar, com segurament no ho fa cap altre, la diversitat lingüística. Segurament li trobem a faltar més referències explícites a l'ús de la llengua catalana, però certament és un bon currículum pel que fa a l'educació en el respecte per les llengües i les cultures presents al nostre país. Anem a veure-ho...
Si n’observem l’evolució al llarg dels 17 cursos darrers, veurem que amb el tombant de segle s’ha produït una arribada molt significativa d’alumnat de nacionalitat estrangera, segurament de les més importants que han succeït a Europa en els anys darrers.
Efectivament, encara que sembli mentida, ja fa més de 10 anys de la Llei de Política Lingüística i no sembla que les coses hagin canviat gaire, ans al contrari. He recuperat un articlet sobre l’ensenyament i la Llei de política lingüística que vaig publicar fa justament 10 anys i ja em direu si és actual o no. Heus aquí l’article...
Portada d'un dels llibres (publicat el 1998) que va ajudar a entendre què va passar en el procés d'elaboració de la Llei de política lingüística: posicions enfrontades, pressions econòmiques, polítiques, pors, límits legals...
Una de les virtuts del nou currículum escolar a Catalunya, tant de primària com de secundària, és la importància que es dóna a la valortizació de la diversitat lingüística. Només cal recordar que en l’ordenació dels ensenyament de l’educació primària (Decret 142/2007 DOGC núm. 4915) ja s’estableix que “la finalitat de l’educació és aconseguir que els noies i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure”. Per això en l’apartat de competències que ha d’adquirir un alumne, i en concret pel que fa a la competència social i ciutadana, no ens pot estranyar de llegir que adquirir aquesta competència “significa alhora entendre els trets de les societats actuals, la seva creixent pluralitat i el seu caràcter evolutiu, a més de demostrar interès i comprensió de l'aportació que les diferents cultures han fet a l'evolució i progrés de la humanitat, i disposar d'un sentiment comú de pertinença a la societat on es viu. En definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local”.
Si ens centrem en els objectius de les àrees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera de l’educació primària veurem que el primer que es planteja és justament el de “valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva”. Un objectiu que també podem trobar a l’educació secundària, on s’estableix com a objectiu “valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics”, un objectiu que queda completat en el punt núm. 12 quan s’estableix que cal “conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, de l’Estat espanyol i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat del món com una riquesa cultural”.
Fixem-nos, per tant, que el nostre currículum permet treballar àmpliament la diversitat lingüística: tant la que sorgeix dels canvis de la nostra societat (amb la presència de persones que parlen llengües diverses) com la que la que hi ha dins de la llengua catalana (i que moltes vegades, especialment en llibres de text i en materials didàctics, hem oblidat sistemàticament).
És en aquest context en què hem de valorar Waramurungundi...
Aquesta setmana, a laseu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya he tingut l'oportunitat d'escoltar la conferència de Gheorghe Sarau, conseller per la llengua romaní del govern romanès. El conferenciant havia estat convidat pel Departament i a l'acte eren presents representants de diversos organismes de la Generalitat i representants de la comunitat gitana de Catalunya.
Com se sap, molts gitanos (com, per exemple, els gitanos catalans) han abandonat la seva llengua original i han adoptat la llengua del país on viuen (conservant, això sí, trets morfològics i sobretot lèxics del romaní) , però també és cert que molts l'han conservada, especialment a la zona oriental d'Europa.
El professor Sarau ens explica les actuacions que el govern romanès fa a favor de la llengua romaní. Certament tota una sorpresa i més sabent que fins fa dos dies se'ls negava pràcticament tots els drets (només una dada: fins a mitjan segle XIX els gitanos de Romania eren esclaus).
És sabut que l'Estat francès és un dels estats més centralistes d'Europa i que, en nom d'una suposada igualtat de tots els ciutadans i totes les ciutadanes, quasi ha aconseguit fer desaparèixer les llengües que s'hi parlen: neerlandès, bretó, alemany, occità, francoprovençal, basc, italià (cors) i, òbviament, català.
Ara bé, en els mesos darrers, hi hagut un certs moviments que, encara que en la majoria dels casos no passen de ser merament simbòlics, albiren un cert reconeixement d'aquestes llengües, que podria permetre aconseguir espais d'ús segurament impensables fa pocs anys. Ens centrarem, com és lògic, en el cas nord-català. De tota manera, com ja comentàvem en un dels apunts de fa un dies d'aquest mateix bloc, qualsevol intent de reviscolament de les llengües que no siguin la francesa toparà amb l'oposició de la França eterna i universal, però pensem que, com a mínim, el debat és sobre la taula i no com fa uns anys en què pràcticament ni existien les llengües dites regionals.
L’altre dia vèiem com la França eterna reaccionava davant dels (migrats) intents de reconeixement de les diverses llengües que (encara) es parlen a l’Estat francès. Ara toca el torn als seus col·legues de l’Espanya eterna, els qui veuen amb preocupació que algunes llengües autonòmiques (aquí no en diuen regionals com a França, però pel cas és més o menys el mateix) prenguin protagonisme a l’espanyol (pobret!). Tot plegat em sembla una broma de mal gust d’aquells qui ho tenen tot i que no volen que els altres aixequem ni un xic el cap, i més quan acabo de passar el cap de setmana a l’Alacantí i on us asseguro que no és que sigui complicat viure en català, és més aviat impossible. En l’apunt comentarem el manifest que han signat personatges com Mario Vargas Llosa, José Antonio Marina (?), Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, José Luis Pardo, Álvaro Pombo, Ramón Rodríguez, José Mª Ruiz Soroa, Fernando Savater y Fernando Sosa Wagner, als quals, potser els hauríem d’haver suggerit un altre títol per al seu manifest: Manifiesto por una lengua aún más común.
Davant del possible reconeixement de les "llengües regionals" a la Constitució francesa, l'Académie Française (l'IEC dels francesos) ha reaccionant com només pot reaccionar una institució que és la quinta essència de la nació francesa (ai, com s'assemblen als seus col·legues de la Real Academia de la Lengua Española!): una decisió d'aquest tipus podria comportar problemes per a l'accés igualitari de tots a l'administració i a la justícia (sic) i podria afectar "la identitat nacional" i recorda que "després de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França". I per acabar-ho d'adobar, el Senat francès, contràriament a l'Assemblea, també s'hi ha pronunicat en contra (mireu arxiu adjunt).
Què voleu que us digui? Certament ja ens estranyaven els petits avenços que el català i les altres llengües que es parlen a l'Estat francès havien anat aconseguint (i que comentarem en l'apunt següent). Per això em permeto d'aconsellar-vos la lectura del llibre de Joan-Lluís Lluís Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, publicat el 2002 a l'editorial La Magrana. La seva lectura crec que us permetrà entendre com de difícil és manegar-se en un estat com el francès.
Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat d'assistir al lliurament dels premis als guanyadors i finalistes de IV Certamen Literari Escolar en Llengües d'Origen, que organitzen des de fa diversos cursos els Amics de la UNESCO de Barcelona amb el patrocini de la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya.
Noies i nois que llegien les seves obres en català i en la seva llengua familiar: búlgar, urdú, islandès, xinès, castellà, amazic, català... Aquestes foren les llengües dels treballs finalistes, però en el premi es presentaren més de 30 llengües, una bona part de la diversitat lingüística de les nostres aules.
Certament, cal felicitar-nos per una feina de reconeixement de totes les llengües presents al nostre sistema educatiu...
Tot i que s'havia publicat el novembre de l'any passat, aquesta setmana l'Institut d'Estudis Catalans ha presentat públicament el Petit Atles Lingüístic del Domini Català, una versió de l'Atles Lingüístic del Domini Lingüístic Català pensada per a estudiants (bàsicament de batxillerat) i que pot ser una bona eina per explicar d'una manera diferent la dialectologia catalana.
Hi trobarem mapes de les comarques dels Països Catalans, de les variants de la llengua, de les diòcesis (que tant han marcat les fronteres lingüístiques entre el català i altres llengües, i entre les variants del propi català), de la divisió política i administrativa del nostre país i, finalment, 104 mapes lingüístics en què podem observar l'abast territorial de fenòmens fonètics (com, per exemple, la diferenciació o no de [o]/[u] en síl·laba àtona, o la pronúncia de la [v]), morfològics, lèxics (com, per exemple, els diversos geosinònims de la paraula, més general, esternut: eixavuiro (usada en algunes comarques del Principat de Catalunya), uís (usada a Eivissa, i a una part de Menorca i a un petita zona de Mallorca, on conviu amb les formes d'origen onomatopeic atxem o atxim).
Cada mapa, a més, apareix acompanyat d'uns comentaris que, relativament, són a l'abast de l'alumnat (segurament són més aptes per al professor que ha d'explicar dialectologia)...
El 22 de maig de 1978, dins de l'àmbit de competències del Departament d'Ensenyament i Cultura, es creà el Servei d'Ensenyament del Català, el primer servei de la Generalitat provisional. Ha estat durant anys la unitat responsable d'impulsar el català en el sistema educatiu: va impulsar el programa d'immersió lingüística; va formar, lingüísticament, milers de mestres i professors; va renovar pedagògicament l'ensenyament de (i en) la llengua catalana; va impulsar els primers programes d'atenció a l'alumnat nouvingut; va impulsar els projectes lingüístics de centre; va impulsar, en definitiva, el llarg camí de (re)catalanització del sistema educatiu no universitari a Catalunya.
Per commemorar la seva creació, uns 200 exmembres del SEDEC es reunieren a Barcelona, on, a més, d'assistir a una animada taula rodona sobre l'actualitat i el futur de la llengua, la literatura catalana i la cultura en general (a càrrec de l'escriptor Eduard Màrquez i del professor de la UOC Lluís Pastor), es va fer un dinar que va servir de punt de trobada d'un col·lectiu sense el qual és difícil explicar com s'ha produït el procés (encara no tancat) de recatalanització dels centres educatius de Catalunya.
Aquesta setmana s'ha presentat, a la seu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, la segona edició del llibre Vencello (lingua e cultura galegas para estudiantes de fóra de Galiza), un llibre destinat a l'educació secundària (i a adults). En el cas de Catalunya, el llibre serveix per a les classes de llengua i cultura gallegues que actualment es fan a diversos centres d'ensenyament secundari. Un fet molt important de reconeixement d’una de les llengües de la immigració dels anys 60 que tant s’ha volgut silenciar (a voltes, sembla que a Catalunya només hagin arribat castellanoparlants). Paral·lelament, dos centres de Galícia fan ensenyament de llengua catalana. I tot dins del Proxecto Galauda...
Ara fa uns mesos ja comentàvem la polèmica sobre la 3a de castellà a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/33487, una mostra més d'allò que sempre s'ha dit (però que ningú ha acabat d'assimilar): Catalunya té competències plenes en ensenyament no universitari però no pas exclusives (és a dir, Catalunya no té un sistema educatiu propi, sinó l'adaptació catalana del sistema educatiu espanyol), si no és que la Llei Catalana d'Educació hi posa remei (?).
Tot i que em refermo en el que vaig dir: la tercera hora de castellà és inncessària, ja que els resultats demostren que el nostre alumnat sap tan castellà com els de la resta de l'Estat (i especialment en aquells contextos sociolingüístics en què en castellà és omnipresent socialment), també voldria fer algunes puntualitzacions que, per a molts, potser semblaran heterodoxes...
Amb aquestes paraules, que en gaèlic irlandès vol dir “Hora de la lliçó”, els joves presoners de l’IRA tancats a les duríssimes (per dir-ho amb un mot suau) cel·les conegudes com a Blocs H començaven les classes d’irlandès. I, justament, en aquest apunt volem fer conèixer algunes de les referències a la llengua gaèlica que apareixen al llibre de Bobby Sands Un dia en la meva vida.
En el marc de l’exposició La mar de llengües, que organitza Lingua Món – Casa de les Llengües a la plaça de la Universitat de Barcelona, ahir es va fer la presentació del llibre del catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva.
En el seu llibre, Moreno Cabrera fa una crítica, des de la lingüística, al nacionalisme lingüístic, en concret al nacionalisme imperialista de llengües com el xinès, l’indonesi, el rus, el francès, l’anglès i, òbviament, l’espanyol. Moreno es centra en aquest darrer cas perquè, com ell mateix diu, és el que millor coneix. Després de llegir el llibre i després d’escoltar amb quina passió defensa la igualtat de totes les llengües, no ens pot estranyar que certa premsa espanyola el consideri pràcticament un traïdor. Però és més, a l’acte, Antonio Robles (de Ciutadanos) i alguns col·legues seus han volgut fer explícit, d’una forma nerviosa i ratllant, a voltes, l’agressivitat, que a Catalunya el català era una llengua imperialista. La resposta de Moreno Cabrera ha estat clara i contundent: el català seria imperialista si es volgués imposar a Granada o a Galícia, voler ser la llengua del seu propi territori no en té res, ni d’imperialisme ni del nacionalisme lingüístic del qual ell parla...
Recentment l'editorial Pagès, de Lleida, ha publicat el llibre de Jusèp Loís Sans Socasau Occitan en Catalonha, on l’autor, una de les persones que més ha treballat per l’occità d’Aran i que actualment és el director del programa “Occitan en Catalonha” de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, analitza des de diferents punts de vista l’ocasió històrica que representa el fet que l’Estatut d’Autonomia hagi declarat l’occità llengua oficial a tot Catalunya. Sens dubte, el desenvolupament d’aquesta oficialitat pot esdevenir un model per a altres situacions similars (no cal dir que l’Aran és a Catalunya el que Catalunya hauria de ser a l’Estat espanyol, si realment aquest estat es cregués la seva diversitat lingüística i la reconegués explícitament, amb noms i cognoms, a la seva Constitució).
En aquest apunt us oferim la conferència que vam fer Imma Canal i Pere Mayans davant de mestres sards per tal de potenciar l'ensenyament en llengua sarda. Com veureu és una presentació en italià del nostre sistema educatiu amb la intenció de fer entendre el perquè de l'ensenyament en la llengua pròpia del país.
Arxius:LE LINGUE NEL SISTEMA EDUCATIVO IN CATALOGNA- Conferència en italià sobre el tractament de les llengües al sistema educatiu de Catalunya. Feta per Imma Canal i Pere Mayans
Són els nostres veïns, si la història ens hagués acompanyat una mica més a hores d'ara seríem un estat que tindria com a espina dorsal el Pirineu, parlen una llengua que ens és molt fàcil d'entendre, som -malgrat nosaltres- el seu referent, però per a molts catalans són encara uns desconeguts. Em refereixo als occitans, aquest gran país que va de Burdeus a les portes de Torí i que ocupa la meitat sud de l'Estat francès,
Per motius laborals he estat a Tolosa de Llenguadoc (la ciutat que molts catalans s'entossudeixen a dir amb el seu nom francès: Tolouse) i he pogut visitar la seu de Convergéncia occitana (cal no confondre's, es tracta de la Federació de les associacions occitanes del país tolosà).
El seu entusiasme, les seves ganes d'explicar-se, de compartir amb els germans catalans, fa que aquest apunt sigui dedicat a la gent occitana que lluita per sobreviure en un dels estats més jacobins del món: França.
Quan pensem en el gaèlic irlandès, no ens deixa d'estranyar que. malgrat la independència d'una part d'Irlanda els anys 30, aquesta llengua no s'hagi normalitzat. La clau de l'explicació és que els anglesos havien aconseguit ja als anys 30 un gran grau d'implantació de l'anglès, ja que havien fet una política de repressió duríssima contra la llengua a l'escola, polítiques de repressió contra els moviments nacionalistes i, a més, a causa de la fam milers d'irlandesos van haver d'emigrar durant el segle XIX. Era, a més, la llengua dels pobres. Per fer-nos una idea de com de brutal ha estat la pressió dels anglesos, només cal fixar-se en la situació nord-irlandesa, la qual ha estat pràcitcament colonial fins al final del segle XX (quan comença el procés de pau). El miracle és que encara hi hagi gent disposada a aprendre i a parlar gaèlic (fins i tot a Irlanda del Nord). Per tot plegat us oferim el comentari d'un llibre recentment publicat a casa nostra i que ens dóna moltes pistes de "com les gasten" alguns dels estats considerats "bresols de la democràcia".
Massa vegades des del Principat de Catalunya es veu el País Valencià com el germà pobret, on no hi ha res a fer pel que fa al tema de la llengua. Si bé és cert que la classe política no ajuda gens ni mica (ei, i no em refereixo únicament al PP!), també ho és que la societat civil valenciana és molt dinàmica i, fins i tot, m'atreviria a dir que ho és més que la del Principat. Tres exemples d'aquest cap de setmana darrer...
En el marc del Saló del Còmic de Barcelona, he assistit a la jornada destinada al professorat per tal de treballar les possibilitats pedagògiques d’aquest gènere o, si voleu, d’aquest suport. Es tracta d’una lloable iniciativa del Saló que ha tingut el suport explícit del Departament d’Educació.
Fins aquí res a dir, ans al contrari, ara bé, l’expert que va introduir el tema (i, certament, potser és el millor que tenim a Catalunya) era l’exemple, des del punt de vista lingüístic, del que no ha de ser un conferenciant...
Sortosament, comença a haver-hi una indústria que aposta per un còmic en llengua catalana, com es pot veure en l’edició d’un dels èxits internacionals darrers: Persèpolis de Marjane Satrapi(que ja va per la segona edició).
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
