Tinc un costum de fa anys. Cada volta que vaig a una ciutat on va estar Josep Pla m'emporte el llibre seu on en parla. Com que sovint en parla en més d'un llibre puc fins i tot fer diversos viatges i no esgotar els textos.
Ací a Estocolm aquesta vegada he vingut amb el volum 5 de l'Obra Completa titulat genèricament "El Nord". En ell hi ha diversos capítols dedicats a Suècia, als suecs i a Estocolm en particular. Curiosament m'allotge en un hotel de la Stradvegen que, per a Pla, és un de les avingudes més boniques de la ciutat. I certament a mi m'ho sembla també. Al davant de l'hotel hi ha un dels molts braços de la mar que entren cap al centre i tot de vaixells ancorats. A l'hora de sopar he travessat cap a la ciutat vella i en fer-ho he passat per davant de l'hotel, el Grand Hotel, on ell solia estar-se i he mirat de veure allò que ell descriu. Estocolm deu haver canviat molt poc en aquesta zona perquè he reconegut els detalls de la seua prosa com si estiguérem parlant d'una fotografia.
Llegir Pla en aquests entorns, si li coneixes les manies, és fins i tot divertit. Com que no pot evitar les explicacions -ell mateix què era sinó una explicació permanent? hi ha moments, dècades després, que el que ell explica ho pots interpretar en qualsevol clau excepte en la que ell pensava. Per exemple ara tinc al davant aquest text: "pot ésser tònic, constructiu i positiu per a un poble haver de lluitar a cada moment contra una adversitat". Tònic és un adjectiu tan precís...
El senyor Pla, no vull enganyar ningú, parla del clima i de la tenacitat amb la qual els suecs el resisteixen la major part de l'any. Però qualsevol lector avui podria aplicar el concepte a afers menys meteorològics -per bé que crec que ell s'irritaria si fos conscient de la trampa que faig. Que podríem fer.
Ací a Estocolm aquesta vegada he vingut amb el volum 5 de l'Obra Completa titulat genèricament "El Nord". En ell hi ha diversos capítols dedicats a Suècia, als suecs i a Estocolm en particular. Curiosament m'allotge en un hotel de la Stradvegen que, per a Pla, és un de les avingudes més boniques de la ciutat. I certament a mi m'ho sembla també. Al davant de l'hotel hi ha un dels molts braços de la mar que entren cap al centre i tot de vaixells ancorats. A l'hora de sopar he travessat cap a la ciutat vella i en fer-ho he passat per davant de l'hotel, el Grand Hotel, on ell solia estar-se i he mirat de veure allò que ell descriu. Estocolm deu haver canviat molt poc en aquesta zona perquè he reconegut els detalls de la seua prosa com si estiguérem parlant d'una fotografia.
Llegir Pla en aquests entorns, si li coneixes les manies, és fins i tot divertit. Com que no pot evitar les explicacions -ell mateix què era sinó una explicació permanent? hi ha moments, dècades després, que el que ell explica ho pots interpretar en qualsevol clau excepte en la que ell pensava. Per exemple ara tinc al davant aquest text: "pot ésser tònic, constructiu i positiu per a un poble haver de lluitar a cada moment contra una adversitat". Tònic és un adjectiu tan precís...
El senyor Pla, no vull enganyar ningú, parla del clima i de la tenacitat amb la qual els suecs el resisteixen la major part de l'any. Però qualsevol lector avui podria aplicar el concepte a afers menys meteorològics -per bé que crec que ell s'irritaria si fos conscient de la trampa que faig. Que podríem fer.
He redactat tres llargs articles sobre el meu viatge de la setmana passada al Transdnièster i Moldàvia.
Els moldaus no accepten de cap manera que això siga una frontera. No poden acceptar-ho perquè el que hi ha a l'altra riba del riu Dnièster és reconegut de forma unànime com a part de Moldàvia per la comunitat internacional. Així que li diuen "control" i tot arreglat. És però un control ben peculiar amb quatre remolcs o contenidors pintats de color blau clar i una sola taula posada a sota d'un arbre, sense més. Hi seuen tres policies i em crida l'atenció que cadascun d'ells porta un vestit diferent. Ens fan parar el cotxe i ens expliquen que anem a entrar al Transdnièster i que "malgrat que és Moldàvia" el govern moldau no es pot fer responsable si res ens passa allí. Entesos. Tres o quatre gossos van travessant la carretera cap a ací i cap allà mentre els policies escriuen i no paren d'escriure en un llibre gros primer, en uns fulls després i no sé on més encara. 
L'he vist en la paret d'una oficina i em sembla sensacional. Un mapa oficial del Transdnièster. La geografia és una ciència seriosa i molt política. Generalment quan un país es fa independent el primer que fa és intentar guanyar la batalla del mapa. A casa nostra l'enyorat Ballester i Canals ho sabia i per això ens va inundar de mapes dels Països Catalans. Rambla ho sap i per això vol que TV3 canvie el mapa del temps. Tot això és lògic. Però el geògraf que ha dibuixat el mapa del Transdnièster és literalment un geni. 
El Toni Padilla, responsable dels 
Anit vam fer festa grossa a Benaguasil. Celebràvem els vint anys de la creació de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria (web oficial de l'institut: 
Ja m'he posat "oficialment" al facebook. A veure què hi puc aprendre. De moment encara vaig confús intentant saber la terminologia a què respon i si tota aquesta gent que m'és amiga m'ho és i està posada o simplement es va posar un dia. Agrairé, humilment, qualsevol ajuda.
Avui és un d'aquells dies on veus que els mitjans, en general, van per un costat i la gent per un altre. Després es queixen...
