rginer |
Birmània |
dissabte, 6 de setembre de 2008 | 07:53h
No news, good news ..... Sense notícies de Birmània, tot va bé. Els monjos joves, després de la represió ara fa un any, són a la presó, en silenci o morts; però sempre s'escapen paraules dels escriptors i poetes birmans i la resistència de Daw Aung San Suu Kyi, empresonada a casa seva, i dels més de 2.000 presoners polítics a la presó d'Insein. Quines lliçons que ens donen dia rera dia a tota la humanitat amb la seva actitud i fortalesa, i quina vergonya ens arriba dels països democràtics lluint una hipocresia menyspreable, mentres alimenten i engreixen el poder del règim dictatorial i genocida. Perque tots aquests països atorguen premis a Daw Aung San Suu Kyi, organitzen múltiples manifestacions, els governs demanen la llibertat dels presos polítics, posen sobre la taula del Consell de Seguretat la sistemàtica transgressió als drets humans , deixen que morin milers i milers de persones després del desastre del cicló o quan l'exèrcit arrasa i destrueix els poblats de les fronteres. Tot es resumeix en declaracions, comdemnes, boicots (¿?) econòmics, suports. Però els interessos econòmics d'aquests països amb la Junta militar, estan per damunt de tot, de la humanitat, de la justícia, de les persones; són prioritaris.
L'any 1996, quan Aung San Suu Kyi va ser lliure, per un curt període de temps, va concedir moltes entrevistes. Va dir, aleshores, al periodista : 'Vagi en compte amb la premsa sensacionalista o del cor. A la premsa li agrada la versió sentimental de la meva vida, i l'entrevista es redueix immediatament només en la meva persona. Sovint, quasi sempre, aquest fet provoca la distracció del que hem estat parlant, el meu poble, la llibertat i la democràcia.' Sàvies paraules ... 12 anys després no només la premsa rosa o sensacionalista prioritzen les vides personals de les persones.
Quan has fet una selecció de notícies, diaris o blocs i vas rebent dia a dia informacions que són del teu interès, sempre trobes alguna 'perla'. Aquesta té a veure amb la convenció que fan els republicans als EE.UU. per escollir el seu candidat a la presidència d'aquest país poderós.
Explica una blocaire que es va assebentar que els sheriffs de Minneapolis podíen fer detencions preventives de persones sospitoses de promoure protestes al carrer. Després va resultar que el Govern Federal hi està implicat i finalment la FBI dispersa els seus delators dins les organitzacions ecologistes, agricultors i vegetarians (¿?), per informar de les seves activitats.
L'altra dia, a la carretera, un bon nombre de cotxes i motocicletes de la policia, van parar un autobús i al seu conductor, la seva dona, la seva filla de 17 anys, els gossos i les gallines.
És a l'estiu quan homes, dones i nens intenten fer el viatge en petites embarcacions i arribar al seu somni, a la seva Shangril.la. He llegit unes dades del centre Internacional per a la Immigració de Viena que entre 100,000 a 200,000 persones intenten arribar a les costes mediterrànies durant els mesos d'estiu.
I el més colpidor de tot; desde l'any 1993 han mort en l'intent més de 9.000 persones, homes, dones, nens, nenes, infants.
Cada dia llegim notícies i ens hem tornat ja absolutament insensibles.
Aquest és un apunt trist, de dol, de ràbia, d'impotència per a totes aquestes persones que no veuran mai fet realitat el somni d'aconseguir una vida millor.
La fotografia és prou eloqüent. Quantes barques s'han trobat surant sobre les aigües de la Mediterrània ?
rginer |
Birmània |
dimecres, 3 de setembre de 2008 | 09:53h
Avui, 3 de setembre, he trobat publicades aquestes fotografíes del delta de l'Irrawaddy (Birmània) amb el títol 'After the storm'. El cicló Nargis va destruir el delta el propassat 3 de maig. Avui, encara hi han 900.000 persones que depenen del menjar que puguin donar la gent, les organitzacions, els monjos i, deixeu-me pensar i creure, que també l'exèrcit del govern. Avui encara podem veure com fora de les seves cases de bambú, deixen els estris per recollir l'aigua de pluja, ja que el riu i els estanys encara són contaminats. Avui encara podem veure els carrers d'un poblet igual com va quedar després de la tempesta fa quatre mesos.
I avui també he llegit les declaracions d'aquest primer ministre amb problemes, del país veí Thailàndia: ' Aung San Suu Kyi no és res més que una titella en mans dels occidentals. Valdria més no entrar en el què passa dins a Birmània.'
Avui fa 12 anys i 315 dies que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Com poden ser aquests humans tan i tan cafres ? Què volen fer amb Formentor ?
Ja n'hi ha prou amb les cases que de sobte aparèixen com a bolets. Un vedat de caça?
Però, on s'ha vist ? No sóc gens amant dels exèrcits, però ara voldria que Formentor fos com Cap Pinar, propietat 'del ejército de España' i espai protegit.
El meu homenatge i defensa del boc d'aquestes terres; albercuixera per part de pare i formenterina per part de mare. Som-hi, a encabronar-se amb tota aquesta gent.
Penjo una fotografia de Caleta Ariant a l'arxiu. L'hidroavió sembla que no ha pogut arribar-hi.
En un apunt del mes de gener ja vaig escriure que a Austràlia, van patir fortes pluges i inundacions, als estats de Queensland i North South Wales. Aquest any es produeix aquest fenòmen, La Niña, que no és més que el reforçament de la situació anticiclònica habitual a la costa americana del Pacífic, al mateix temps que els vents elisis de l'est s'intensifiquen. Durant aquest fenòmen de La Niña s'acumula al Pacífic tropical una massa d'aigua de 100 a 200 metres de gruix amb una temperatura de 29º, que és la més càlida que es genera al Planeta. Quan aquest fenòmen es produeix, a l'igual que El Niño ( aquest amb efectes contraris ), les tempestes, huracans, sequeres, fortíssimes pluges sovintegen. (Gràcies Viquipèdia ). Crec que encara estàn estudiant el per què d'aquests fenòmens. També ens trobem en un temps de canvis climàtics evidents i els desastres han anat éssent notícia de primera plana, segons el país afectat, al llarg d'aquest any 2008. No tinc els coneixements indicats per explicar-ho millor.
Però cercar les notícies, veure fotografíes, pensar en el patiment de moltíssima gent, és el que voldria reflectir en aquest apunt.
Gustav va avançant direcció Nova Orleans. Aquesta vegada l'ordre d'evacuació ha funcionat i milers de persones ja són fora de la Ciutat. En un dels cotxes, han penjat un avís :
'Take with you what you want Gustav. Katrina left us with nothing anyway'
Emporta't el que vulguis, Gustav. Sigui com sigui, Katrina ja ens va deixar sense res.
Els poders polítics americans ara reaccionen i tothom hauría de recordar, no oblidar, com el país més poderós del món, va deixar la seva gent de Nova Orleans, els pobres sobretot, abandonats davant l'huracà Katrina.
Aquest és un nou dibuix dels nens que van patir el cicló Nargis a Birmània el mes de maig. Una manera de veure el desastre, dibuixant. Segurament els infants que han patit el Gustav a Haití, a Cuba i no ho sabem encara a Nova Orleans, amb un llapis a la mà, també ens podríen mostrar els efectes d'aquests huracans.
Els éssers humans ens veiem indefensos i poc importants davant la mare natura.
Tot just abans de marxar de casa, llegint 'Presència' suplement d'El Punt, tres informacions força, o millor dit, molt interessants.
Claudio Gabriel Sanna, cantant alguerès, en el seu disc ' Terrer Meu', inclou una cançó : Santa mare llengua. Santa Ryanair.
'I era santa, santa, santa,/santa mare llengua/.../Santa, santa Ryanair/salva l'alguerès, salva l'alguerès' ......
Evidentment Ryanair no ha establert els vols de Girona a l'Alguer altruistament per salvar la llengua, manifesta en Claudio; - ho ha fet amb criteris comercials. Però això és el que a mí em val. Sense els vols de baix cost, no li serien viables els constants desplaçaments al Principat - . Els vols a l'Alguer desde Girona de la Ryanair, sense fer soroll, són i seràn un lligam importantíssim per començar a vendre coses en alguerès. Ell ho fa amb les seves cançons.
Podeu escoltar la cançó a: http://www.myspace.com/claudiogabrielsanna.
No m'ha estat possible inserir el link coprresponent. Però paga la pena escoltar la cançó.
En aquest mateix suplement podeu llegir: 'La LEC a debat' entre el Conseller Ernest Maragall i el pedagog Ricard Aymerich. De lluny, la conversa més interessant en aquest tema tan important com és l'Educació.
Finalment en la mort de Maria Dolors Orriols, en Xevi Planas ens deixa un article molt emotiu d'aquesta escriptora que ha hagut d'esperar quaranta anys a veure publicada alguna de les seves obres que documenten la postguerra d'una manera esfereïdora, i que acaba de morir als noranta-quatre anys.
Va manifestar na Maria Dolors Orriols: ' Si he de creure el que afirmava Proust, que la felicitat és absència de neguit, puc assegurar que jo he conegut ben poca felicitat. Malgrat això, afirmo que sóc una dona feliç. Comprenc que aquestes contradiccions són difícils d'entendre. Però qui és capaç d'entendre la vida íntima dels altres ? Tots intentem protegir-nos i superar una situació darrera l'altra'.
.... i el matí continúa entre una xafogor i un cel gris de color de plom que et cau a sobre.
La fotografia no és actual; la vaig fer un matí a Austràlia, a Cairns. Era al balcó de l'hotel i no llegia 'Presència', però era diumenge. Recordar un altre continent, uns altres colors, tot a l'inrevés de casa nostra.
Avui últim dia d'agost, per a molts final de vacances; una dona de 53 anys ha mort, assasinada. El presumpte autor del crim ha estat el seu marit. La policia va rebre la seva trucada d'avís i en arribar a casa era al costat de la dona morta, a ganivetades.
Novament la meva denúncia per aquest crim i el meu sincer dol.
rginer |
Birmània |
dissabte, 30 d'agost de 2008 | 11:23h
Després del ridícul que va fer l'enviat especial de les Nacions Unides cridant a la Dama davant la porta de casa seva on està empresonada per parlar amb ella, el silenci continúa. I també tota mena de rumors. Daw Aung San Suu Kyi va rebutjar el menjar que membres del seu partit li fan arribar cada dia. Ha començat una vaga de fam ? Per què no va voler parlar amb el senyor Gambari ? Per què va voler veure per dues vegades al seu advocat ? Silenci. No hi han respostes. No pot parlar. Està empresonada a casa seva. Ningú pot saber què pensa, què vol dir, amb qui vol dialogar. Ningú es pot apropar a la porta de casa seva.
Segons la llei del seu país, Birmània, a finals del mes de maig, hauria d'haver estat posada en llibertat, però la Junta va allargar el seu empresonament un any més, sense més, trencant qualsevol llei.
Els birmans teníen l'esperança secreta que l'Aung San Suu Kyi i els seus simpatitzants a tot el món aconseguirien derrocar el règim militar. Però els anys han anat passant i algunes vegades la junta la deixava sortir del seu arrest domiciliari per tornar-la a detenir immediatament.
Arxius:*Acudit- Hello, hello, it's showtime again !
En el seu apunt, l'amic d'Òsser, ens parla amb encert, com sobtadament hi han blocaires que no ténen res a dir, per diferents motius. Sí, tinc moltes coses a dir, i fa molts díes que no escric, ni tan sols comentaris.. Ara només un petit apunt, tot just quan he obert l'ordinador després de no fer-ho en els últims díes. Urgències, nervis, ensurts, emprenyada, viatges amunt i avall, i finalment, sembla que tot tornarà al seu lloc. Espero poder anar llegint tot el que ha passat. En els moments de calma he pogut anar llegint un llibre molt, i molt interessant.
De moment, us deixo una fotografia de Viêt Nam; Tam Coc. Marxo novament de casa; na F. m'espera.
Començo aquest apunt, com ho fa el diari esportiu en català, el 9, en la pàgina on informa dels resultats dels Jocs :
Carta Olímpica. Article 9.1. Els Jocs Olímpics són competicions entre atletes, en proves individuals o per equips,i no entre països.
Sempre he estat entusiasta dels Jocs Olímpics, ja desde petita, potser perque el meu pare tots els diumenges, matí o tarda, ens portava al meu germà i a mí a veure competicions esportives de tota mena; natació, salts, water polo, hockei herba, atletisme, futbol, tir amb arc, gimnàstica artística. Jo llegia les grans gestes dels esportistes i en els meus viatges, sempre he aprofitat el temps per anar a visitar un estadi, un museu, un lloc, que tingués relació amb els Jocs. Però el més impactant va ser la meva visita, curta de Helsinki ( per feina ) i al seu estadi olímpic.
Ara els Jocs no són ja el que eren. Vaig ser voluntària als Jocs de Barcelona i van ser tres setmanes inoblidables. Era assistent personal d'un membre del COI amb un esperit tant amateur i olímpic que només anava a veure esports minoritaris i fugía de qualsevol festa o dinar. Vaig viure l'ambient dels esportites a la Vil.la Olímpica amb intensitat i les discusions sobre professionalisme sí o no, eren a l'ordre del dia. Desde l'any 1920 que la Ciutat demanava ser seu d'uns jocs. Quan finalment va poder ser, vaig saltar d'alegria, per l'esport, pels jocs, pels esportistes; no confonem les coses. Si ens posem a pensar, al nostre país es practiquen tots els esports ja desde els primers anys de l'olimpisme modern del Baró de Coubertin, i molt abans evidentment. Els mediàtics ja sabem quins són.
rginer |
Birmània |
dissabte, 23 d'agost de 2008 | 03:24h
Sembla que l'enviat especial de les Nacions Unides, el senyor Ibrahim Gambari, està movent els fils per capitular davant la Junta i legitimar el seu govern amb les eleccions previstes l'any 2010. El règim dictatorial sempre ha demanat i demana, d'oblidar els resultats de les eleccions, legítimes, de l'any 1990 i començar una nova etapa l'any 2010. Quan se li pregunta al senyor Gambari per aquest fet, no contesta.
Aquesta posició de les Nacions Unides és greu, molt greu.
La posició dialogant de Daw Aung San Suu Kyi en reclamar la legitimitat de la seva victòria en les eleccions de l'any 1990 i col.laborant sempre amb les Nacions Unides no ha servit de res. Tots els assasinats, desplaçaments, nens soldats, treballs forçats, més de 2.000 presoners politics, camps de refugiats a les fronteres, tortures, denunciats una vegada i una altra. Les manifestacions massives de monjos i gent del poble el mes de setembre de 2007. La vergonyosa i cruel reacció de la junta davant el desastre del cicló Nargis amb més de 140.000 persones mortes. De què serveixen els seus més de 12 anys d'empresonament, la seva fermesa, la seva politica de no violència, de diàleg amb la Junta, si la decisió de les Nacions Unides, sembla, és la de legitimar unes noves eleccions i obviar les legítimes de l'any 1990 ? I compte, la constitució que van votar el propassat mes de maig, impideix presentar-se en cap de les eleccions del país , a Daw Aung San Suu Kyi per haver estat casada amb un occidental !
El senyor Gambari fa quatre díes que és a Birmània i està intentant parlar amb Aung San Suu Kyi. Ella no vol. Ha refusat obertament a parlar amb aquest senyor. Fins i tot desde darrera la porta de casa seva on està empresonada, l'han cridat per el seu nom per demanar que obri la porta al senyor Gambari. Continúa tancada, empresonada, a casa seva sense voler parlar. No està satisfeta, ni contenta, de com les Nacions Unides volen capgirar una legitimitat guanyada a les urnes.
Possiblement aquesta és la protesta més forta que Daw Aung San Suu Kyi pot fer davant la Junta i les Nacions Unides contra una injustícia que no pot permetre que continuiï.
Tot just fa uns mesos vaig descobrir TE (Trekearth) i ara en sóc membre. Gent de tot el món penja fotografíes de tota mena, però sempre amb un interès comú; compartir, ensenyar, aprendre, canviar opinions, poder fer workshops. No són admeses fotografíes que no tinguin un interès per aquest art i els temes són variats; natura, arquitectura, persones, paisatges, moments màgics, anècdotes de viatges. També es demana comentaris. Els vietnamites segueixen éssent uns grans fotògrafs . El millor de TE és que es pot criticar la fotografia, donar consells, suggerències, rebre felicitacions.
És també un motiu fantàstic per conèixer països, racons, indrets, paisatges, cultura. L'objectiu del fotògraf és diferent segons la persona que faci la fotografía, i és molt curiós veure imatges molt conegudes, però reproduïdes amb la càmera del fotògraf segons la seva visió en aquell moment precís.
M'agrada moltíssim aquesta fotografia de Viêt Nam. De fet ell volia fotografiar la posta del sol i una dona es va interposar; el color, tornar a casa després de treballar, la sorra que entreveu una boira; és clar que l'imatge no seria la mateixa sense la dona de camí a casa.
rginer |
Birmània |
dimecres, 20 d'agost de 2008 | 10:46h
Després del cicló Nargis el propassat mes de maig i que va deixar més de 140.000 morts a Birmània al sud de Yangon, al delta de l'Irrawaddy, molt s'ha escrit i hem denunciat, la manca d'ajut a tots els damnificats per part de la Junta.
Avui llegeixo a la BBC News, com un grup de birmans, 'The Foundation for the People of Burma' es van poder organitzar, i mobilitzar unes 300 persones per ajudar a la gent. Van veure com els nens i nenes estàven en un estat de indiferència absoluta i van pensar que si els donàven guixos, llapis i papers, podríen dibuixar i expresar d'aquesta manera les seves emocions, la seva tristor, les seves pors.
El resultat han estat una sèrie de dibuixos fets per nois i noies, alguns ni tan sols havíen agafat mai un llapis, on han expressat d'una manera real tot el que van patir. No hi ha més veritat que la d'un infant.
No news, good news ..... Sense notícies de Birmània, tot va bé. Els monjos joves, després de la represió ara fa un any, són a la presó, en silenci o morts; però sempre s'escapen paraules dels escriptors i poetes birmans i la resistència de Daw Aung San Suu Kyi, empresonada a casa seva, i dels més de 2.000 presoners polítics a la presó d'Insein. Quines lliçons que ens donen dia rera dia a tota la humanitat amb la seva actitud i fortalesa, i quina vergonya ens arriba dels països democràtics lluint una hipocresia menyspreable, mentres alimenten i engreixen el poder del règim dictatorial i genocida. Perque tots aquests països atorguen premis a Daw Aung San Suu Kyi, organitzen múltiples manifestacions, els governs demanen la llibertat dels presos polítics, posen sobre la taula del Consell de Seguretat la sistemàtica transgressió als drets humans , deixen que morin milers i milers de persones després del desastre del cicló o quan l'exèrcit arrasa i destrueix els poblats de les fronteres. Tot es resumeix en declaracions, comdemnes, boicots (¿?) econòmics, suports. Però els interessos econòmics d'aquests països amb la Junta militar, estan per damunt de tot, de la humanitat, de la justícia, de les persones; són prioritaris.
Quan has fet una selecció de notícies, diaris o blocs i vas rebent dia a dia informacions que són del teu interès, sempre trobes alguna 'perla'. Aquesta té a veure amb la convenció que fan els republicans als EE.UU. per escollir el seu candidat a la presidència d'aquest país poderós.
És a l'estiu quan homes, dones i nens intenten fer el viatge en petites embarcacions i arribar al seu somni, a la seva Shangril.la. He llegit unes dades del centre Internacional per a la Immigració de Viena que entre 100,000 a 200,000 persones intenten arribar a les costes mediterrànies durant els mesos d'estiu.
Avui, 3 de setembre, he trobat publicades aquestes fotografíes del delta de l'Irrawaddy (Birmània) amb el títol 'After the storm'. El cicló Nargis va destruir el delta el propassat 3 de maig. Avui, encara hi han 900.000 persones que depenen del menjar que puguin donar la gent, les organitzacions, els monjos i, deixeu-me pensar i creure, que també l'exèrcit del govern. Avui encara podem veure com fora de les seves cases de bambú, deixen els estris per recollir l'aigua de pluja, ja que el riu i els estanys encara són contaminats. Avui encara podem veure els carrers d'un poblet igual com va quedar després de la tempesta fa quatre mesos.
Com poden ser aquests humans tan i tan cafres ? Què volen fer amb Formentor ?
En un apunt del mes de gener ja vaig escriure que a Austràlia, van patir fortes pluges i inundacions, als estats de Queensland i North South Wales. Aquest any es produeix aquest fenòmen, La Niña, que no és més que el reforçament de la situació anticiclònica habitual a la costa americana del Pacífic, al mateix temps que els vents elisis de l'est s'intensifiquen. Durant aquest fenòmen de La Niña s'acumula al Pacífic tropical una massa d'aigua de 100 a 200 metres de gruix amb una temperatura de 29º, que és la més càlida que es genera al Planeta. Quan aquest fenòmen es produeix, a l'igual que El Niño ( aquest amb efectes contraris ), les tempestes, huracans, sequeres, fortíssimes pluges sovintegen. (Gràcies Viquipèdia ). Crec que encara estàn estudiant el per què d'aquests fenòmens. També ens trobem en un temps de canvis climàtics evidents i els desastres han anat éssent notícia de primera plana, segons el país afectat, al llarg d'aquest any 2008. No tinc els coneixements indicats per explicar-ho millor.
Gustav va avançant direcció Nova Orleans. Aquesta vegada l'ordre d'evacuació ha funcionat i milers de persones ja són fora de la Ciutat. En un dels cotxes, han penjat un avís :
Tot just abans de marxar de casa, llegint 'Presència' suplement d'El Punt, tres informacions força, o millor dit, molt interessants.
Avui últim dia d'agost, per a molts final de vacances; una dona de 53 anys ha mort, assasinada. El presumpte autor del crim ha estat el seu marit. La policia va rebre la seva trucada d'avís i en arribar a casa era al costat de la dona morta, a ganivetades.
Després del ridícul que va fer l'enviat especial de les Nacions Unides cridant a la Dama davant la porta de casa seva on està empresonada per parlar amb ella, el silenci continúa. I també tota mena de rumors. Daw Aung San Suu Kyi va rebutjar el menjar que membres del seu partit li fan arribar cada dia. Ha començat una vaga de fam ? Per què no va voler parlar amb el senyor Gambari ? Per què va voler veure per dues vegades al seu advocat ? Silenci. No hi han respostes. No pot parlar. Està empresonada a casa seva. Ningú pot saber què pensa, què vol dir, amb qui vol dialogar. Ningú es pot apropar a la porta de casa seva.
En el seu apunt, l'amic d'Òsser, ens parla amb encert, com sobtadament hi han blocaires que no ténen res a dir, per diferents motius. Sí, tinc moltes coses a dir, i fa molts díes que no escric, ni tan sols comentaris.. Ara només un petit apunt, tot just quan he obert l'ordinador després de no fer-ho en els últims díes. Urgències, nervis, ensurts, emprenyada, viatges amunt i avall, i finalment, sembla que tot tornarà al seu lloc. Espero poder anar llegint tot el que ha passat. En els moments de calma he pogut anar llegint un llibre molt, i molt interessant.
Sembla que l'enviat especial de les Nacions Unides, el senyor Ibrahim Gambari, està movent els fils per capitular davant la Junta i legitimar el seu govern amb les eleccions previstes l'any 2010. El règim dictatorial sempre ha demanat i demana, d'oblidar els resultats de les eleccions, legítimes, de l'any 1990 i començar una nova etapa l'any 2010. Quan se li pregunta al senyor Gambari per aquest fet, no contesta.
Tot just fa uns mesos vaig descobrir TE (Trekearth) i ara en sóc membre. Gent de tot el món penja fotografíes de tota mena, però sempre amb un interès comú; compartir, ensenyar, aprendre, canviar opinions, poder fer workshops. No són admeses fotografíes que no tinguin un interès per aquest art i els temes són variats; natura, arquitectura, persones, paisatges, moments màgics, anècdotes de viatges. També es demana comentaris. Els vietnamites segueixen éssent uns grans fotògrafs . El millor de TE és que es pot criticar la fotografia, donar consells, suggerències, rebre felicitacions.
Després del cicló Nargis el propassat mes de maig i que va deixar més de 140.000 morts a Birmània al sud de Yangon, al delta de l'Irrawaddy, molt s'ha escrit i hem denunciat, la manca d'ajut a tots els damnificats per part de la Junta.
