Clarament la memòria és selectiva, la meva estada a Lund ja té més de 10 anys. Voldria tornar-hi. Passar-hi uns dies amb la família i allotjar-me al tren que feia d'alberg al costat de l'estació. Passats deu anys penso que tal vegada no vaig saber aprofitar aquella oportunitat. I això em causa un cert dolor; tristesa pel temps perdut... Em va costar molt tancar aquell episodi. El meu retorn a Barcelona no va ser ben entès pels pares. Crec que ni tan sols jo n'estava prou convençut de portes enfora. És molt fotut sentir-se sol quan has de prendre una decisió important. Potser les noves tecnologies d'avui dia (només onze o dotze anys més tard) m'haurien ajudat a no sentir-me tan lluny de casa. La connexió a internet no era un servei a l'abast de qualsevol. Què diferent hauria estat poder "xatejar" cada dia amb l'Arianna... A vegades voldria rebobinar la cinta i tornar a viure alguns episodis de la meva vida. Aquest n'és un. Potser algun dia... qui sap?
Més enllà dels plantejaments partidistes de caire nacional m'agrada pensar que hi ha un sentiment que viu al marge dels discursos oficials. On és la força que ve del poble? Sovint penso que Catalunya és una nació adormida, que viu en la letàrgia i l'aborriment de la inacció i la dialèctica política. Emulant el símil de la caverna de Plató, Catalunya viu embadalida amb les ombres que es projecten sobre l'escena política. Cal fer un gest de valentia i d'autoafirmació popular. Hem de ser valents i fer botifarra, si cal, a l'engany que ens venen els prestidigitadors de la política. Bon cop de falç.
downshifting |
dilluns, 5 de novembre de 2007 | 23:42h
Una imatge persistent de solitud, de silenci... i tal vegada, no ho sé, de patiment. Podria ser un senyal que alguna cosa no va bé. Cerques el racó i t'hi amagues... de què? tens por? què calles? Voldria saber... entendre, ajudar-te... tal vegada voldria ser jo el teu racó.
downshifting |
dimarts, 17 de juliol de 2007 | 01:33h
Demà baixo cap al Maestrat. Fa un any que no hi baixo i la veritat és que en tinc moltes ganes. La calma del juliol a Barcelona s'arriba a fer inaguantable. Els pares m'esperen ja des de fa alguns dies; més ben dit esperen veure els seus néts i poder fer d'avis durant uns quants dies... la veritat és que és una gran sort per la mainada poder estar amb els avis. Crec que és una relació d'enriquiment mutu com poques altres.
downshifting |
dilluns, 25 de juny de 2007 | 11:37h
La meva vida ha anat donant tombs afortunats de manera inesperada. Si analitzo la meva trajectòria professional podria dir que sempre he pogut fer allò que he volgut allà on he volgut. Clarament això és un privilegi que no està a l'abast de tothom...
downshifting |
dissabte, 23 de juny de 2007 | 21:09h
I once held her in my arms,
She said she would always stay.
But I was cruel,
I treated her like a fool,
I threw it all away.
Once I had mountains in the palm of my hand,
And rivers that ran through ev'ry day.
I must have been mad,
I never knew what I had,
Until I threw it all away.
Love is all there is, it makes the world go 'round,
Love and only love, it can't be denied.
No matter what you think about it
You just won't be able to do without it.
Take a tip from one who's tried.
So if you find someone that gives you all of her love,
Take it to your heart, don't let it stray,
For one thing that's certain,
You will surely be a-hurtin',
If you throw it all away
downshifting |
dijous, 21 de juny de 2007 | 10:05h
Busco un poema que et vaig dedicar; no el trobo... Intento refer-lo mentalment però no me'n surto. En qualsevol cas, és ben cert que la força creativa només surt quan hi ha emocions, sentiments, pulsions vitals ben endins. De sobte te n'adones que l'atracció física reneix, que la bellesa et captiva i que vius amb la dona més maca del món. T'estimo i m'agrades tant....
downshifting |
dijous, 21 de juny de 2007 | 00:23h
She is so beautiful
I've got no words to describe
The way she makes me feel inside
I'm flying solo
As free as light as a bird
yet I could lay my wings down in a moment
To guard and comfort her
She is so beautiful
light-filled, loving and wise
Laughter dancing in her eyes
all my road is before me
And I never did plan on a wife
yet she's the most beatiful soul
I ever have met in this life
For she is like a song
she is like a ray of light
She is like children praying
like harps and bells and cymbals playing
And she is like a wind
moving, soothing, bringing joy
And here am I, destroyed
she is so beautiful
I don't know what I'm gonna do when I leave
except grieve
downshifting |
dilluns, 13 de juny de 2005 | 00:58h
Aviat canviaré de feina...
deixaré enrera un quadrienni ple d'experiències, d'aprenenentatge
professional, una etapa ben fecunda, plena d'anades i vingudes, de
reptes, d'esforços, d'etapes, cicles i onades... moltes onades... potser ara és el moment de canviar i deixar que la darrera onada em porti a una nova illa per descobrir... a noves terres, nous horitzons.
Bé, sembla que a la fi he fet el pas d'escriure les meves primeres frases al quadern de bord. Em va costar trobar el nom de pila del bloc però finalment vaig apostar per downshifting perquè és un mot amb molta força, perquè conté una declaració d'intencions sobre una manera de viure i entendre la vida, perquè és en anglès i és la llengua que més estimo després del català i perquè és un mot dinàmic (fixeu-vos que la paraula és en gerundi) i ens parla d'un procés vital que humilment vull tractar de seguir amb la meva família.
