marcbel |
Llengua |
dijous, 4 de setembre de 2008 | 10:24h
Fem una mica d'història. El 26 de juny el Nature, la revista científica més inportant junt amb Science, publicava un editorial defensant les llengües minoritzades a la República Francesa.
El 31 de juliol Nature publicava una carta de l'investigador José M. Rojo, del Departamento de Fisiopatología Molecular y Celular, Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC, de Madrid. Una carta política impròpia d'un científic, esbiaxada i amb imprecissions i mentides.
Em consta que es s'han enviat diverses cartes al Nature en resposta a la del José M. Rojo. Avui el Nature n'ha publicat dues a la secció de correspondència:
Nature 455, 26 (4 September 2008) | doi:10.1038/455026b; Published online 3 September 2008
Languages: Catalan speakers learn a wider range
Antoni Rosell-Melé Institute of Environmental Science and Technology (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Edifici Cn – Campus UAB, 08193 Bellaterra, Catalonia, Spain
Sir
Jose M. Rojo claims, in his Correspondence 'Schools in a third of Spain teach only in minority languages' (Nature 454, 575; 2008), that public education is not available in Spanish in schools in Catalonia, Mallorca and Valencia. However, in Catalonia, the Spanish-language skills of schoolchildren completing their education are equivalent to those of children across Spain.
The Programme for International Student Assessment (http://www.pisa.oecd.org) indicates that the learning capacities of Catalan and Spanish schoolchildren in science and mathematics are not dependent on whether they receive a bilingual education. This conclusion flies in the face of the manifesto mentioned in Rojo's letter, which seeks to enforce a Spanish rather than bilingual education, and to relegate Basque, Catalan and Galician to a linguistic ghetto.
A recent study shows that, in most Spanish regions, between half and two-thirds of the population does not know a foreign language (F. Alvira Martín and J. García López Cuad. Inform. Econ. 205, 119–138; 2008; http://tinyurl.com/64ngkh). But in Catalonia and the Balearic Islands, where most of the population understands both Catalan and Spanish, about three-quarters of the population can also speak a foreign language. It might be in the better interests of Spain and science to improve the present knowledge of foreign languages and encourage an effective multilingual education, rather than striving to enforce monolingual Spanish education.
I la segona:
Nature 455, 26 (4 September 2008) | doi:10.1038/455026c; Published online 3 September 2008
Languages: Spain's minority-language speakers are bilingual
In his Correspondence 'Schools in a third of Spain teach only in minority languages' (Nature 454, 575; 2008), Jose M. Rojo complained about the impossibility of studying in Spanish in one-third of the public schools in Spain. This is, at best, misleading. The Catalan schooling system, for example, does indeed promote the use of Catalan, but native Catalan students are as fluent in Spanish as their monolingual counterparts. The political manifesto Rojo cites to emphasize his point is riddled with contradictions, is not endorsed by any linguists and does not belong in the pages of Nature.
Ja tenim la versió candidat de l'OpenOffice.org 2.4.1 en català per a Windows (descàrrega). Si no hi ha cap problema aquesta serà la versió oficial que s'anunciarà en els propers dies. Si us plau, proveu-la i notifiqueu-nos qualsevol problema o errada que hi detecteu (llista de correu de l'OpenOffice.org en català). En principi no n'ha d'haver.
Les distribucions Linux ja tenien la versió 2.4.1 en català, però no amb la traducció actualitzada. Hi havia alguna cadena, ben poques, en anglès.
OpenOffice.org 3 en català
D'altra banda, el coordinador de la traducció, el Jordi Mas, ha comentat que de l'OpenOffice.org ja se n'ha traduït el 96% de l'ajuda (unes 400.000 paraules) gràcies a la feina que ha fet el TERMCAT, que n'ha fet a més una revisió de la traducció general (ajuda i programa) amb diverses esmenes.
La intenció és tenir enllestida tota la traducció properament i començar la revisió que tot estigui bé. La feina veurà la llum de cara a la versió 3.1, que serà la primera versió amb tot traduït al català. Fins ara només havia els menús, i aleshores hi haurà també l'ajuda.
marcbel |
Personal |
dimecres, 3 de setembre de 2008 | 22:05h
Estava a l'aguait perquè d'aquí a poc aquest bloc superarà, en dos anys de comptador, les 250.000 visites... quan veig que avui el comptador s'ha ampliat a les visites als apunts. Gairebé 575.000 visites extres, la qual cosa suma a hores d'ara unes 825.000 visites (!!!) en 24 mesos.
Explico. El comptador general només compta com a visites les visites a la plana principal. Però les visites als apunts, les compta per separat. Ara, hi ha un segon comptador que mostra el total de visites als apunts.
Òbviament, es pot visitar la plana principal i després visitar un apunt concret, especialment si aquest es mostra parcialment a la pàgina principal, i per llegir-lo sencer hi has d'entrar. Però també és veritat que es pot entrar directament a un apunt sense necessitat de passar per la plana principal, per exemple com a resultat d'una cerca al Google. O per l'RSS. De fet, com els nombres mostren, aquest bloc es visita més del doble pel segon o tercer mètode que no pas pel tercer.
I podem comparar. El mestre Partal no té el comptador públic, però podem recórrer al mestre Saül Gordillo. No hi ha qui l'agafi en visites a la pàgina principal, amb més de 736.000 visites (el blocaire en català amb més visites?), però aquest humil bloc li supera en visites als apunts, ja que només en té unes 450.000 persones.
Prefereixo no pensar en els nombres. Que no passi com aquell lector que deixa un comentari al bloc criticant una botiga i va i li respon l'amo de la botiga!.
En tot cas, les dades més fiables, les que es poden comparar, són les del Google Analytics, que diu que en el darrer any aquest bloc ha estat visitat 53.600 vegades per 26.400 usuaris (únics), mostrant-se 100.500 pàgines.
Tot sembla indicar que el comptador de +Vilaweb considera com a visita les pàgines mostrades.
marcbel |
Divers |
dimarts, 2 de setembre de 2008 | 20:18h
Diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò del comentari d'una jugadora austràliana de hòquei, que en acabar els Jocs Olímpics li agradaria que a les curses de bous, més que bous millor serien jugadors espanyols d'hòquei, i ella ja s'asseguraria que l'agafessin i l'empalessis. Això no deixa ser una confirmació del que deia un interessant article publicat fa uns dies al Times sobre el sexe a qualsevol vila olímpica.
Austràlia
Però n'hi ha més. Sembla ser que a Austràlia comença a haver-hi preocupació perquè tenen una manca important de mascles. Resulta que els que tenen 20-30 anys (edat reproductiva) prefereixen marxar a treballar a l'estranger per conèixer món (farts de les australianes?). Si no recordo malament, han marxat més de 150.000.
Paral·lelament les dones estan abandonant el camp per la ciutat, on el dèficit de mascles femelles seria encara més escandalós. Com a resultat, hi ha pobles on toca una femella per cada 5 mascles. Hi ha un alcalde que ha dit que les dones poc agraciades podien venir al seu poble, i gairebé se'l mengen.
Catalunya
En canvi, a Catalunya i segons dades de l'Idescat, en edat reproductiva tenim un dèficit de femelles. Anem a veure unes quantes gràfiques.
En aquesta primera gràfica (dades 2007) veiem com en l'edat
reproductiva legal (18 a 40 anys arrodonint) hi ha un dèficit de
femelles, que d'altra banda es manté dels 0 als 46 anys. El màxim
dèficit es dona als 32 anys (coi, la meva edat, ja és mala sort!), amb
7.709 més mascles que femelles (un 5,6%).
Però la cosa no queda
aquí. Tots sabem que les femelles humanes són més receptives cap als
mascles que li superen en edat lleugerament (és una llei natural). Per
tal, ens cal decalar el gràfic. Posem una diferència mitjana de 3 anys.
És a dir, que un mascle de 30 s'emparella amb una de 27. Grafiquem la
diferència percentual:
Aquí els de 32 augmentem el dèficit (6%, falten 8.264
femelles), però els que ho tenen realment fumut són els de 26 i
voltants (13.1%, 15.263 femelles). Cal tenir en compte la nova
immigració, que sense dades concretes, interpreto majoritàriament
masculina i en aquest rang d'edat.
Això és confirmat pel meu
cercle íntim, on les dones catalanes solteres o no existeixen o són
conjunturals, mentre que la majoria d'homes són solters, i retreuen a
les catalanes la seva poca accessibilitat (s'han aristocratitzat),
contrastant amb la major accessibiltiat i facilitat de dones d'altres
llocs del món (especialment llatinoamericanes). Clar, les catalanes
tenen més de 8.000 paios on mirar (i això sense comptar els italians), la qual cosa també explicaria perquè les femelles d'aquesta edat tenen un currículum més gran de parelles sexuals.
En termes econòmics, un mascle català no val res, i una femella
catalana té un preu que ni el barril de petroli.
Si ets catalana
soltera, no t'has de preocupar gaire. (o sí) Si ets català solter tens
dues opcions. Pagar a un italià per a què et faci un curset accelerat
d'assetjament sexual, o directament exiliar-te. A Austràlia triomfaràs
segur (i si no, no tens solució).
Òbviament, la cosa és més
complexa. Per exemple el nivell educatiu compta. Fa uns anys recordo
com es va fer un estudi entre universitaris (actualment el 15% de la
població de Catalunya) i es va detectar que a l'haver més femelles
universitàries que mascles, un nombre considerable era soltera perquè
no trobava mascles del seu nivell educatiu (erasmus italians a banda).
Si no recordo malament, Softcatalà va ser convidada a la primera edició per a fer una xerrada, i en una alta xerrada que vaig fer a l'Ajuntament de Banyoles per a tècnics municipals vaig poder conversar amb la directora del SIGTE, l'Irene Compte.
A finals de juliol el Departament de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les illes Balears va inaugurar l'IDE Balears (IDEIB):
Aquesta WEB pretén servir com a base per a construir la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB). A la web IDEIB trobareu el conjunt de tecnologies, polítiques, estàndards i recursos humans que definiran i faran possible que les Illes Balears disposin d’una Infraestructura de Dades Espacials (IDE) on es publiqui la informació geogràfica de l’arxipèlag.
El contingut d’aquesta web es troba obert a debat, ja que una IDE no es planteja com un projecte amb un termini definit. Com bé diu el nom, parlam d'una INFRAESTRUCTURA i, per tant, serà un sistema viu, ampliable i configurable. S'haurà de gestionar contínuament adaptant-se a nous requeriments de futurs estàndards del sector i a les necessitats dels usuaris tant del Govern de les Illes Balears, com de la ciutadania.
És per això, que us convidam a visitar aquest espai i a col·laborar en el desenvolupament de la IDEIB.
Per cert, l'IDEC va anunciar en català l'IDEIB, però enllaça a la versió en espanyol de l'IDEIB en comptes de la versió en català (?! --> que vol dir que a l'IDEC fan servir navegadors/sistemes operatius en espanyol o definits com a tals).
N'he fet un petit vídeo, especialment dedicat al Joan Camp ;-)
El propi vídeo ha estat recomprimit amb l'AAO amb l'Avidemux, sense cap més problema que esperar 10 minuts (a uns 18 fps, enfront dels 24 fps de reproducció normal). S'hi pot fer de tot.
Com sabeu, hi ha diversos ajuntaments que estan aprovant el posar l'estelada l'onze de setembre, amb motiu del seu centenari. La qual cosa no és ni compatible ni incompatible amb el fet que tots els ciutadans se la poden posar lliurement al seu balcó, l'onze o qualsevol altra dia de l'any, sigui centenari o no.
A EstatPropi.Cat, en col·laboració amb Estelada.cat, hem fet un mapa dels ajuntaments que posaran l'estelada l'Onze de setembre, i que podeu posar al vostre bloc o web. Només heu d'anar a la pàgina de difusió d'EstatPropi.Cat i copiar i enganxar el codi per obtenir això:
El netbook/ultrapòrtatil Acer Aspire One (AAO) ja ha arribat massivament a les botigues dels Països Catalans i jo ja en tinc un. Característiques (del meu): Processador Intel Atom 1.6 Ghz, 1 Gb de RAM DDRII, 120 Gb de disc dur, pantalla 9" 1024x600, bateria 3 cel·les (2-2,5 hores), sistema operatiu Linux Linpus (versió específica de Fedora) amb CD de recuperació, teclat oficialment mida 95% (oficiosament un 89%), pes oficial 995g (real: 1054g). Preu, 297 EUR+IVA (344 EUR).
Existeix una versió més barata (250 EUR+IVA) amb 8 Gb de disc SDD i una versió amb bateria de 6 cel·les (unes 7 hores) per uns 50 EUR més (i si hi posem Windows Home a qualsevol opció, 50 EUR més).
Cal dir que la qualitat del monitor TFT/LED és extraordinària, la millor que he vist en qualsevol ordinador o monitor de qualsevol preu o marca.
- Descartem l'Asus EeePC 701 per la resolució i mida de pantalla inferiors.
- Descartem els Asus EeePC 701 i 901 perquè el teclat és massa petit per a escriure a mecanografia (10 dits). L'enginyer que els va dissenyar òbviament no sap mecanografia.
- Descartem l'Asus EeePC 901, el model d'Asus equivalent a l'AAO, perquè és lleugerament més car i porta molts menys gigues de disc dur (20).
- L'Asus EeePC 1000H té una millor pantalla (10.2") i un teclat correcte, però és molt car pel tipus d'ordinador que estem parlant (uns 450 EUR+IVA) i pesa més.
- El millor netbook/ultraportàtil al mercat, l'MSI Wind (marca blanca a Europa: Medion Akoya Mini), amb pantalla de 10" i pes semblant al de l'AAO, el descartem pel preu excessiu, uns 400/450 EUR+IVA o més.
- Dell treurà el seu netbook, l'Inspiron 910 (o mini), el qual descartem per l'elevat preu (350 EUR+IVA la versió més bàsica), unes prestacions de maquinari (disc dur i RAM) inferiors a l'AAO, i un teclat sense tecles de funció (els altres les tenen).
Cal dir que un netbook per definició ha de ser un ordinador el més barat possible, el més lleuger possible, senzill en quant a prestacions, que ha de servir per navegar per internet, treball ofimàtic, tasques domèstiques (visualització d'imatges, reproducció música i vídeo), i amb Linux com a millor opció. Per sobre dels 300 EUR i el quilo de pes comença a perdre el sentit.
Linpus
El Linpus és el Linux que porta per defecte l'AAO. Des de la comunitat Linux hi ha hagut molta crítica perquè s'assembla estèticament al Windows. Comparteixo l'estètica tenint en compte que el nínxol de mercat de l'AAO va adreçat a usuaris que mai han vist un Linux. D'altra banda, el Linpus permet fer perfectament per al què està dissenyat un netbook, i carrega extraordinàriament ràpid. Tenim un navegador (Firefox), un client de missatgeria instàntània, un client de correu, un client de RSS, l'OpenOffice.org, calendari, agenda de contactes, reproductor multimèdia, jocs i més coses. Un ordinador completament funcional per 300 EUR.
Defectes Linpus: no està en català, i al connectar un monitor extern manté la resolució de 1024x600 (com veurem, Ubuntu ho fa bé). No permet fer bricolatge al sistema operatiu, de moment.
Ens podem saltar la protecció del Linpux (instruccions web, o al YouTube) i poder accedir als menús Linux normals, podent afegir (teòricament) programari. He intentat instal·lar el català i el GNOME, però no deixa. En tot cas, no l'he mirat gaire.
Tot plegat ens duu a Ubuntu. Els que vulguin instal·lar-hi Windows, Acer permet la descàrrega gratuïta dels control·ladors (AAO 110 i AAO 150).
Avui l'Avui ha publicat un article sobre la Viquipèdia:
Saviesa sense límits La Viquipèdia en català compta amb 122.000 articles i se situa en el 16è lloc de les 137 versions d'aquesta enciclopèdia, per sobre de llengües amb més parlants
Signat per la periodista Ester Pinter des de València.
Primera, a data de publicació de la notícia és fals que tingui 122.000 articles, sinó 127.000. Només cal visitar-ne la portada per a veure-ho, no costava res contrastar aquesta informació. Tenia 122.000 articles fa cosa de 2 mesos.
Segona, també és fals que ocupi la 16a posició. Ocupa la 15a des de fa cosa d'un mes. D'acord que l'enllaç al rànquing és més dificil de trobar, però amb una mica de Google es pot fer.
La qual cosa duu a concloure que aquesta notícia es va redactar fa moltes setmanes i no s'ha contrastat a l'hora de publicar-ho.
-1 pel periodisme de l'Avui.
Però la més grossa per mi, és la foto que acompanya la notícia. Al web no es veu bé, però en paper perfectament:
Sense cap mena de vergonya ni sentit del ridícul va i et foten una captura de pantalla de l'Internet Explorer en perfecte espanyol. Que vol dir que el Windows és en espanyol. El Windows Vista (i per tant el seu Internet Explorer) està disponibles en català des de fa més d'un any (!), concretament des del 3 d'abril del 2007 (només calia consultar la pròpia Viquipèdia).
Perquè mira que presentar un símbol de la Internet en català (la Viquipèdia) amb un antisímbol de la informàtica en català (l'Internet Explorer en espanyol)...
-2 pel sentit de catalanitat de l'Avui.
PD: Això és molt comú al catalanisme de la vella escola, especialment de centre dreta. El català no els importa a les noves tecnologies. Els és indiferent, no té importància, no els importa tenir-lo en espanyol. Haurem de començar a comprar premsa en espanyol (total, tampoc importa), i per il·lustrar la premsa en català posarem un foto de La Vanguardia, El (in)Mundo o El País d'ellos. En justa correspondència.
Amb motiu de la reforma (en curs) integral del web de Softcatalà, hem canviat El Rebost, passant a ser un lloc col·laboratiu (gràcies a mediawiki) i canviant-ne la filosofia.
El Rebost té per objectiu aplegar tot el programari en català. Fins ara només s'hi afegien programes dels quals hagués un executable. A més, estava limitat per un model no col·laboratiu, en què tot depenia d'una persona, que havia de fer massa coses.
Ara tothom pot contribuir-hi, i no cal que hi hagi un executable. La voluntat és que El Rebost sigui el lloc on els usuaris puguin trobar tots els programes en català disponibles i la informació de com aconseguir-los. Un objectiu molt ambiciós i que només és possible amb un model col·laboratiu (entre tots ho farem tot).
Hi ha moltíssim programari en català, però no arriba al gran públic. A més, hi ha una feina immensa feta (no només de Softcatalà), i cal que és reconegui públicament. Als grups i les persones que han dedicat moltíssimes hores del seu temps lliure en benefici de la nostra societat.
Usuaris de KDE en català
A Softcatalà ens encarreguem de la traducció de l'escriptori GNOME. Però un altre gran (immens) gran projecte de traducció és el del KDE, que duu a terme l'equip del KDE en català.
Volem que El Rebost incorpori tots els programes (començant pels principals) del KDE en català, i per això demano l'ajuda a tots els seus usuaris. A SC ara mateix som 3 persones afegint programes, i som feliços si de mitjana afegim un programa per dia. A aquest ritme, trigarem molt. A més, cap dels 3 fa servir normalment KDE, per la qual cosa no estem familiaritzats i no sabem quins són els programes més importants.
Afegir-hi programes i mantenir actualitzada la informació de les fitxes (programes) és molt fàcil, només cal seguir aquestes instruccions.
Comproveu abans al cercador de SC que el programa no hi sigui. Com que la indexació dels nou programes pot trigar 48 hores, comproveu els canvis recents, i la categoria PreRebost, per si algú altre ja l'ha afegit.
Com el procés es nou, es possible que sorti algun petit problema. Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres (discussió de la pàgina del projecte, o per correu).
Altres usuaris
El procediment serveix també pels usuaris del GNOME, pels de Mac o pels de Windows. Si coneixeu un programa en català que no sigui a El Rebost, només l'heu d'afegir. Amb l'única excepció de traduccions que no respectin la llicència (sense l'autorització de l'autor o amb procediments no estàndards). Per qüestions legals no les podem afegir.
I el manteniment de la informació (tant o més important), perquè les versions dels programes van variant i caldrà anar actualitzant al informació. Ara mateix tenim uns 150 programes en català, però fàcilment es multiplicarà per 2, 3 o 4.
En definitiva, El Rebost és com una Viquipèdia del programari en català, i cal l'ajuda de tothom perquè l'equip de SC arribem on arribem i prou.
El que pensis que pots fer tu, no ho farà un altre.
Avís per a les persones de pensament políticament correcte: absteniu-vos de continuar llegint. La ciència (el coneixement) passa per davant de la política.
En aquest estudi s'han definit diverses poblacions genètiques arreu d'Europa. Una d'elles, els catalans (codi ES2). Posteriorment amb els resultats se n'ha fet una anàlisi estadística factorial (Eigenvector) i s'ha obtingut això:
Com podem observar, els catalans són una població genètica diferenciada que compateix característiques a parts iguals amb la població francesa (codi FR) i la població espanyola (codi ES1). En menor mesura amb portuguesos (codi PT), italians (codi IT1) i suïssos (codi CH).
A banda que els catalans en origen eren francs (per dir-ho d'alguna manera), no deixa de reflectir les onades migratòries que ha rebut Catalunya.
He posat francesos en cursiva perquè el punt de mostreig no correspon a la zona de París, sinó a un punt indeterminat que si no és occità, hi és molt a prop. També he posat suïssos en cursiva perquè com tothom sap que a Suïssa hi ha alemanys, francesos, italians i retoromànics (ètnicament parlant) i no queda clar a quina població es refereix. Segurament la part de solapament correspondria a la part francesa dels suïssos.
Desconec quin han estat els criteris de tria dels punt de mostreig de l'estudi.
marcbel |
Ubuntu |
dissabte, 16 d'agost de 2008 | 19:03h
Si més no a Ubuntu (jo diria que a tots els Linux) actualment hi ha incompatibilitat entre els efectes d'escriptori (Compiz Fusion) i les aplicacions basades en Java. Per exemple el gvSIG i l'SPSS.
El problema és que si executem aquestes aplicacions amb els efectes d'escriptori activats, les finestres ens apareixen buides, sense text. Si deshabilitem els efectes, aleshores al tornar a executar aquests programes ja podem veure les finestres amb el seu contingut.
Sembla ser que podem aplicar una solució aplicació per aplicació, afegint una línia de codi dins del fitxer d'execució de cada aplicació (informació per SPSS, però que funciona també al gvSIG i altres apliacions Java).
Tanmateix sembla ser que es pot aplicar una solució genèrica, al sistema, sense necessitat d'anar aplicació per aplicació (a no ser que ho vulguis així). S'ha de fer el següent:
Ubuntu
Obrim el terminal (Aplicacions>Accessoris>Terminal) i escrivim:
sudo gedit /etc/environment
Ens demana la contrasenya, i s'executar un editor de textos. Al final del fitxer afegim la següent línia:
AWT_TOOLKIT="MToolkit"
Reiniciem el sistema (qui deia que a Linux no s'ha de reiniciar?!) i aleshores ja podem executar totes les aplicacions Java amb els efectes d'escriptori activats.
Mandriva
Executem la següent orde a una consola abans d'executar l'aplicació Java:
export AWT_TOOLKIT=MToolkit
Si funciona, afegim les següent línies al fitxer ~/.bash_profile del directori personal:
Algun informàtic ens haurà d'explicar què fa exactament aquesta ordre, i si és millor aplicar-la a tot els sistema (problemes?) o aplicació per aplicació.
marcbel |
Llengua |
divendres, 15 d'agost de 2008 | 21:43h
El passat dijous 8 d'agost Softcatalà va col·laborar en la donació de 30 ordinadors de la Fundació puntCAT a les escoles de La Bressola de la Catalunya del Nord. Diversos mitjans se n'han fet ressò (nota de premsa). En concret, els ordinadors eren per a la nova escola de secundària d'el Soler, i el mateix Joan Pere Le Bihan ens va rebre molt cordialment.
(D'esquerra a dreta, de dalt a baixa: Jordi Vercher, Joan Pere Le Bihan (director general Bressola), Toni Hermoso (Softcatalà), Pau Cabot (Softcatalà, Mata de Jonc), Jordi Iparraguirre (director Fundació puntCAT), Pep Masoliver (Fundació puntCAT), Irene Cabrera (Fundació puntCAT), Marc Belzunces (Softcatalà))
Per Softcatalà vam anar el Toni Hermoso, el Pau Cabot i jo mateix. El Pau, que va venir expressament de Palma, també és mestre a l'escola Mata de Jonc, amb la qual cosa podran compartir experiències en un futur.
Ubuntu (i el català)
La Fundació puntCAT va comprar una pack de 20 CD d'Ubuntu per a instal·lar als ordinadors. Comptavem amb què hi hauria Internet, però per problemes tècnics no em vam tenir. I ja hi som amb l'Ubuntu!
Amb la darrera versió, la 8.04, Canonical va trencar un dels seus principis definitoris i ja no inclou tots els idiomes en el CD d'instal·lació. Com no, el català és un dels idiomes afectats. El DVD sí que inclou tots els idiomes, però no és el mitjà per defecte, i la seva descàrrega està mig amagada.
Si tens Internet, i el servidors no estan saturats, l'Ubuntu es descarrega els paquets de català durant la instal·lació. Però si no, as begut oli. Com va ser el nostre cas durant la instal·lació de diverses hores que vam dur a terme. Resultat: ordinadors mig en català, mig en anglès, que s'hauran d'actualitzar tots un cop hi hagi connexió.
Com vaig dir al seu moment, Canonical s'ho de repensar. Si en un CD ja no hi ha espai, l'opció per defecte hauria de ser el DVD amb tot inclòs. O una segona opció menys desitjable: CD regionalitzats (Europa, America, Asia i Oceania, Africa). L'argument que hi ha ordinadors vells sense lectors de DVD no serveix si tenim en compte que cal connexió a Internet. Si no tens recursos per a tenir un lector de DVD, no tens per a tenir Internet (i molt menys de banda ampla).
La qüestió és que si voleu fer alguna instal·lació massiva, descarregueu-vos o compreu l'edició d'Ubuntu en DVD.
La Bressola
En tot cas, un cop solucionat aquest incident (segurament hi pujarem un segon dia), el que podem dir és que els alumnes de La Bressola podran gaudir d'un entorn informàtic educatiu completament en català, i de forma gratuïta. A ordinadors que no són de darrera generació. I a més, si volen, podran instal·lar a casa el mateix entorn de forma gratuïta.
Un exemple que les noves tecnologies, si les sabem utilitzar, van a favor de la llengua i la cultura catalanes. Com va dir el Jordi Iparraguirre, finalment ho hem aconseguit. Fa anys que volíem dur a terme aquesta acció, i esperem que sigui l'inici d'una estreta col·laboració amb la Catalunya del Nord.
Per si no l'heu vist, em permeto la confiança d'enganxar-lo aquí i donar-li categoria d'apunt. Com a comentari, diré que ara que he variat la ruta i he de fer diversos quilòmetres per carretera, i molt transitada, de moment no m'ha pitat cap cotxe, cosa que contrasta amb l'experiència de fa pocs anys. Efecte Bicing?. En tot cas, no circules tranquil i no es apte per a tots els públics.
Ahir vam tornar d'un viatge de dues setmanes per Dinamarca i Noruega (Oslo) amb bicicleta.
Veien tots els teus vídeos tinc la sensació de viure un malson, és increïble. Quina ràbia!!! Quanta feina!!!
A Copenhagen vam circular 3 dies amb les bicis (BTT, no Brompton). Tots els dies ens va fer sol i una temperatura molt bona. La ciutat és increïblement plana, no hi ha ni una pujadeta. Val a dir que tota la ciutat és un paradís pel ciclista urbà. Hi ha tot tipus de carrils bici, tot senyalitzat. Podríem dir que hi ha més bicicletes que cotxes, i una moto per cada 500 bicis (estimació meva) que també circulen pels carrils bici, però no molesten.
Totes les bicicletes circulen molt, molt ràpid, a més de 20 km/h, la gent va per feina, i com hi ha molta seguretat, es pot anar ràpid. El primer dia al·lucinàvem, doncs tothom ens passava, no hi estàvem acostumats a anar tant ràpid per ciutat. Hi ha carrils que s'ha de circular a més de 20 km/h per obligació, però no a 30 com a BCN que és una animalada.
A Copenhagen també fan obres, però quan afecten al carril bici tot està perfectament senyalitzat, molt abans troben el desviament, i sí hem de pujar a la vorera, s'han currat una rampeta de ciment (provisional) per accedir a la vorera suaument. Increïble.
Totes les rotondes tenen el seu carril bici. Increïble.
La gent fa servir les mans per senyalitzar tots els seus moviments, encara que no vingui ningú. Cultura.
La gent en principi fa molt cas de les senyalitzacions, semàfors, etc., però es clar que tot està dissenyant pensant amb la bici, i tot és més fàcil.
Trobem molts, però molts pàrkings de bicis per tot arreu. Quant estan a tope, que hi ha llocs que és gairebé sempre, la gent deixa la bici a qualsevol lloc, lligada a una barana, o senzillament en mig de la vorera amb un auto-bloqueix de la roda que porten moltes bicicletes de sèrie. Quant els ciclistes no troben un correcte pàrking i deixen la bici a qualsevol lloc, NO passa res, ningú els hi diu res, i molt menys la guàrdia urbana (que no n'hi ha, no l'hem vist, no sé). Cultura.
Moltes vegades el carril bici està a tocar la via dels cotxes, però segregat per l'alçada. Totes les pujades i baixades són molts suaus, és una de les coses que més ens van sobtar, doncs MAI no notes el típic sotrac de BCN.
També tenen una espècie de Bicing, amb bicicletes de rodes sense radis on hi posen publicitat. Ho pot fer servir tothom, autòcton o turista, doncs funciona amb una moneda de 20 DKK (2,68 euros) com el carro del súper, sense carnets ni res de res. Val a dir que costa de trobar-ne lliures.
A la ciutat, quant no hi ha carril bici, és perquè no hi ha pràcticament circulació i no en cal. Cap problema.
Els cotxes respecten molt al ciclistes, segurament perquè ells també van amb bicicleta.
Ens va sobtar molt, moltes noies amb minifaldilla, cames llargues, talons alts, súper-elegants, amb bicicleta, escoltant música o parlant amb el mòbil, cap problema. Preciós. A BCN ja comencem a veure coses semblants, ja era hora...
Tenen editat un plànol amb tots el carrils bici de la ciutat molt complert, de fet, em cau la bava... Un 10.
Trobem per tota la ciutat i per tot el País moltes botigues de bicicletes de molta qualitat.
Al nens els hi ensenyen a reparar punxades a l'escola. Cultura.
Respecta a Dinamarca, està plena de carreteres amb carril bici, i carrils bici que van per lliure, no sempre paral·les a la carretera, asfaltades o no. Pots anar per tot el País amb la bici sense problemes. Totes les rutes de bicicleta importants estan senyalitzades i numerades. Val a dir que no hi ha molta gent que faci cicloturisme, encara que tot el País es molt pla.
Vam veure unes 5 Bromptons, totes a prop de port (potser de la gent dels vaixells). En una botiga en venien. Totes les Brompton les vam veure a Copenhagen, a la resta de Dinamarca, ni una. En aquest País potser no cal una bici per pujar-la al despatx. Gairebé tothom té el mateix model urbà de bici, no es veien moltes BTT. També vam veure la nova moda del "fixie", bicis de pista, sense frens, un plat, un pinyó lliure (o no). Quasi tots eren missatgers. Una moda que no entenc...
Oslo, la capital de Noruega, la cosa és diferent.
Els tres dies que hi vam circular plovia a estones i el terra estava mullat. Hi ha moltes pujades, doncs la ciutat està envoltada de muntanyes. La ciutat està plagada de tramvies, i molts carrers importants tenen el rails perillosos. Vam demanar un plànol de carril bici, però ens van dir que l'estaven imprimint, no sé.. Tenen un Bicing amb la mateixa bicicleta exacta que a BCN, i ho gestiona la mateixa empresa, Clear Chanel em sembla. Els turistes tenen accés a les bicis, comprant un ticket a les oficines d'informació turístiques. Quant plou hi ha moltes de lliures. Aquí es veuen moltes bicicletes BTT, doncs les pujades i la natura és important. La gent respecta molt més les bicis que a BCN. En tres dies vam veure 1 Brompton...
